EMT

Catalunya té empreses innovadores líders en els sectors de biotecnologia, farmacèutic, salut, fabricació avançada i construcció i territori

query_builder   29 setembre 2022 17:13

event_note Nota de premsa

Catalunya té empreses innovadores líders en els sectors de biotecnologia, farmacèutic, salut, fabricació avançada i construcció i territori

  1. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi: “Cadenes de valor estratègiques a la indústria catalana: anàlisi de dependències i d’especialització tecnològica” de l’Observatori de la Indústria del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat
  2. S’identifiquen sis grups de productes amb forta dependència crítica extra-UE, com els cereals, pinsos, llavors, pasta de paper, aparells de telecomunicacions i equips de transport


Identificar els punts forts i els punts febles de les cadenes de valor de la indústria catalana per tal de reforçar la seva resiliència davant xocs externs, com el que ha succeït amb la pandèmia o amb la guerra a Ucraïna, donant suport a l’estratègia d’autonomia industrial i tecnològica compartida amb Europa. Aquest és el principal objectiu que persegueix l’estudi “Cadenes de valor estratègiques a la indústria catalana: anàlisi de dependències i especialització tecnològica”. Aquest estudi, elaborat per la directora d’Anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, és el 20è de la col·leccióPapers de l’Observatori de la Indústria del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.

En l’acte de presentació de l’estudi, la directora general d’Indústria, Natàlia Mas Guix, ha destacat que aquest informe “ens ha donat llum sobre els punts forts i els punts febles de les cadenes de valor pròpies” i ha animat a seguir abordant aquest tema de la sobirania industrial i tecnològica, “ja que queda clar que hi ha molt de camí a recórrer, i aquest ha de ser un dels vectors vertebradors dels projectes que impulsem tots, tant des de l’àmbit públic com des del privat”.

Mas ha explicat que el Pacte Nacional per a la Indústria ja ha recollit part de les recomanacions d’aquest estudi i ha destacat les següents actuacions:

·Pla d'atracció de nous elements de la cadena de valor d'empreses industrials considerats estratègics per a la seva competitivitat futur.

  1. Pla estratègic per al desenvolupament i captació d’inversions per a la fabricació de semiconductors.
  2. Impuls d’un pla per fer front a la crisi de subministrament i matèries primeres.
  3. Oficina per a la Transformació de la Indústria de la Mobilitat i l’Automoció.

Identificació de dependències estratègiques a la indústria catalana

L’estudi té dos objectius. El primer és la identificació de les dependències en productes, inputs i matèries primeres de la indústria catalana que poden afectar a sectors estratègics (salut, automoció, farmacèutic, energia...) i a les transicions ecològica i digital. L'obertura al comerç i a la inversió estrangera és una fortalesa i una font de creixement i resiliència per a la UE, però la Covid-19 i la guerra han demostrat que les interrupcions a les cadenes de subministrament globals poden provocar escassetat de certs productes crítics (sanitaris, energètics, semiconductors, etc.).

Seguint la metodologia proposada per la Comissió Europa, s’han identificat les dependències estratègiques extra-UE de la indústria catalana a partir d’una anàlisi “bottom-up” de les xifres de comerç internacional de mercaderies de Catalunya, incloent-hi més de 1.000 productes. Els resultats obtinguts són els següents:

  1. Catalunya té una dependència estratègica alta en 9 grups de productes (que representen el 4% de les importacions catalanes), dels quals 6 són de caràcter estratègic: cereals i preparats de cereals (d’Ucraïna i Brasil); pinso per animals (d’Argentina, Brasil i EUA); llavors i fruits oleaginosos (de Brasil i EUA); pasta de paper (de Brasil i EUA); aparells i equips de telecomunicacions i equips de gravació i reproducció de so (de la Xina); i altre equip de transport: aeronaus, satèl·lits, embarcacions (Corea del Sud i EUA). En aquests productes, Catalunya té una elevada dependència d’uns pocs països de fora de la UE, cosa que suposa una vulnerabilitat davant d’un possible xoc extern, com s’ha vist amb el conflicte bèl·lic a Ucraïna, principal proveïdor de cereal de Catalunya.
  2. Catalunya té una dependència mitjana-alta en 16 grups de productes (concentren el 25% de les importacions catalanes), dels quals 9 es poden considerar estratègics: fibres tèxtils (cotó, jute, fibres sintètiques, llana); petroli i derivats; gas natural i manufacturat; olis i greixos d'origen animal o vegetal; productes químics orgànics; productes químics inorgànics; metalls no ferrosos (plata, níquel, alumini, plom, estany); maquinària i equips industrials (equips de calefacció i refrigeració, aixetes, claus, vàlvules i calderes); instruments i aparells de medicina, cirurgia, odontologia o veterinària.

Anàlisi de l’especialització tecnològica de la indústria catalana

El segon gran objectiu de l’estudi és identificar les dependències tecnològiques actuals (i possibles futures) a partir d’una anàlisi de l’especialització tecnològica de la indústria catalana. En el context d'un seguiment exhaustiu de les tendències tecnològiques, s’ha pogut identificar que Catalunya té punts forts i punts febles.

En l’estudi s’han analitzat diferents fonts estadístiques primàries per tenir una informació el més complerta possible, des de la generació de coneixement a través de patents, l’accés a finançament públic d’empreses innovadores, l'absorció tecnològica a les empreses i les activitats emprenedores.

Els resultats mostren que Catalunya té un lideratge tecnològic sòlid, segons les dades de patents, en l’àmbit de la salut, la biotecnologia, el sector farmacèutic, i la química orgànica i química d’aliments. Catalunya també manté una sòlida situació en el sector de fabricació avançada, amb empreses destacades en l’àmbit de maquinària, components mecànics, i més incipient en enginyeria civil, transport i infraestructures. Mostra d’aquest posicionament és que les empreses ubicades a Catalunya que més patenten pertanyen sobretot al sector químic-farmacèutic (Esteve, Almirall, Grífols) i al sector del transport i components mecànics (Ficosa, Seat, Alstom).

Per contra, Catalunya no té una posició forta pel que fa a patents en l’àmbit elèctric, electrònic, telecomunicacions, informàtica, gestió TIC o semiconductors, ni tampoc en tecnologia mediambiental o materials avançats, àmbits en els quals la UE apostarà els propers anys. Però en emprenedoria tecnològica, sí que s’observa un dinamisme important en start-ups sobretot en àmbits com la salut, els serveis empresarials i software, les TIC (telecomunicacions, hardware, mòbils,...) i l’oci (viatges, esports, xarxes socials, jocs, wellness).

Quan es compara amb la resta de l’Estat, Catalunya destaca per tenir empreses innovadores líders en els sectors de biotecnologia, farmacèutic, salut, fabricació avançada i construcció i territori.

Catalunya comptarà la propera dècada amb una estructura tecnològica que té fortaleses en sectors d’intensitat alta i mitjana-alta, però la pressió competitiva serà cada vegada més important. Per això, Catalunya ambiciona posicionar-se favorablement en l’àmbit de l’autonomia tecnològica europea, sobretot en aquells àmbits en que pot ser forta o fins i tot líder. Un exemple és la creació d’un nou microxip europeu, un projecte recolzat amb un PERTE que preveu mobilitzar una inversió pública de 12.500 milions d’euros fins al 2027 i, a la seva vegada, activar una important inversió privada. Europa vol guanyar sobirania en aquest àmbit del que és molt dependent la indústria de l’automòbil, i Catalunya, de la mà del Barcelona Supercomputing Center i altres centres de recerca i universitats, pot aspirar a ser el nucli del disseny i prototip del xip europeu i de tots els seus derivats. Altres exemples de projectes presentats per la Generalitat per obtenir finançament dels Next Generation serien l’hidrogen verd, la proteïna alternativa, la infraestructura cloud intel·ligent i les telecomunicacions quàntiques.