Imatge decorativa

Moviments migratoris. 2021

L'any 2021 es registren 280.677 canvis de residència entre municipis de Catalunya, el valor més alt dels darrers 15 anys

query_builder   30 setembre 2022 10:33

event_note Nota de premsa

Moviments migratoris. 2021

L'any 2021 es registren 280.677 canvis de residència entre municipis de Catalunya, el valor més alt dels darrers 15 anys

Els municipis grans tenen un saldo migratori negatiu amb la resta de Catalunya

L’any 2021 es registren 280.677 canvis de residència entre municipis de Catalunya. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquesta xifra representa un augment del 15,2% respecte a l’any 2020 i és el valor més elevat dels darrers 15 anys. Els fluxos migratoris amb la resta d’Espanya i amb l’estranger també han registrat forts increments. Com a resultat d’aquests fluxos, el saldo migratori amb la resta d’Espanya ha resultat de signe negatiu (‑3.708 persones), mentre que el de l’estranger ha estat positiu (38.344 persones).

L’anàlisi de la migració dins de Catalunya segons la grandària del municipi constata un procés de desconcentració urbana: en conjunt, els municipis de més de 50.000 habitants tenen més sortides que entrades, amb un saldo negatiu de 21.055 residents que s’han traslladat a viure a municipis de menor grandària. Destaca Barcelona, amb una pèrdua neta de 15.121 persones, que han emigrat a la resta de Catalunya. La segueixen l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, amb saldos negatius per migració amb la resta de Catalunya de 2.056 i 1.276 habitants, respectivament.

Gràfic{"name":"2022/09/30/10/26/94e6880e-3ffb-4d46-a784-f846418789c7.png","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":6586}

Els municipis de menys de 5.000 habitants i els de 5.000 a 20.000 habitants han estat els principals receptors de la migració dins de Catalunya durant la pandèmia de la covid-19, amb un saldo que el 2021 ha estat inferior al del 2020 però encara superior al del 2019. L’any 2021 els municipis de menys de 5.000 habitants han registrat 8.859 entrades més que sortides, mentre que el saldo havia estat de 13.068 persones el 2020 i de 3.506 el 2019. Per la seva banda, els municipis de 5.000 a 20.000 habitants han registrat 10.191 entrades més que sortides, mentre que el saldo havia estat de 12.972 persones el 2020 i de 8.019 el 2019.

Dels 280.677 canvis de residència entre municipis de Catalunya, el 42,7% tenen lloc dins la mateixa comarca i el 57,3% amb una altra comarca

En relació amb els moviments intercomarcals, 38 comarques i Aran tenen un saldo de signe positiu. Els saldos migratoris més alts amb la resta de Catalunya es registren al Maresme (2.574), el Baix Penedès (2.133), el Vallès Oriental (1.833) i el Garraf (1.639). Només 3 comarques tenen un saldo un migratori amb la resta de Catalunya de signe negatiu: el Barcelonès (‑18.613), el Baix Llobregat (‑487) i el Segrià (‑100).

En considerar els fluxos en relació amb la població de la comarca, les taxes més elevades de migració neta es registren al Baix Penedès (19,1‰), la Cerdanya (16,6‰), el Moianès (14,8‰), el Garraf (10,7‰) i l’Alta Ribagorça (10,2‰). Les comarques amb taxes de migració neta negativa són el Barcelonès (‑8,2‰), el Baix Llobregat (‑0,6‰) i el Segrià (‑0,5‰).

Per nacionalitat, destaca l’alta mobilitat interna de la població estrangera. El 28,6% dels moviments registrats dins de Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera, tot i que representen el 16,1% de la població.

Els fluxos migratoris entre Catalunya i la resta d’Espanya

Les emigracions cap a la resta d’Espanya (55.896) superen les immigracions (52.188) i el saldo net és de ‑3.708 persones, menys de la meitat respecte a un any enrere (‑8.971). Aquest saldo és negatiu per a les persones de nacionalitat espanyola (‑5.694) i positiu per a les de nacionalitat estrangera (1.986).

Andalusia, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid agrupen la meitat dels fluxos migratoris entre Catalunya i la resta d’Espanya, encapçalats per Andalusia, amb el 18,6% de les immigracions i el 19,0% de les emigracions. Pel que fa al saldo d’entrades i sortides, Catalunya registra saldos negatius amb 12 comunitats autònomes: destaquen la Comunitat Valenciana (‑1.502 habitants), Andalusia (‑953), Aragó (‑675) i Galícia (‑660). En l’altre extrem, el saldo és de signe positiu respecte a Ceuta i Melilla (518), Canàries (159), la Rioja (56), País Basc (46) i Castella - la Manxa (19).

Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya han resultat de signe positiu de petita entitat a 24 comarques catalanes. Els majors saldos es registren al Segrià (346), Osona (200) i la Garrotxa (172). Entre les comarques amb saldos negatius, destaquen el Barcelonès (‑1.312), el Baix Llobregat (‑1.210) i el Vallès Occidental (‑1.116).

Les taxes de migració netes positives més altes corresponen al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà (4,2‰) i la Garrotxa (2,9‰), mentre que entre les taxes negatives destaquen Aran (‑10,1‰), l’Alta Ribagorça (‑4,5‰) i l’Alt Urgell (‑2,3‰).

Els fluxos migratoris entre Catalunya i l’estranger

L’any 2021, s’han registrat 149.665 immigracions i 111.331 emigracions a l’estranger. El balanç resultant és de signe positiu, amb un saldo net de 38.334 persones, cosa que representa una disminució interanual del 32,2% i el valor més baix des del 2016. Per nacionalitat, el saldo extern de població de nacionalitat estrangera és de 37.612 habitants i el de nacionalitat espanyola és de 722.

El saldo migratori extern és positiu a 37 comarques i l’Aran. Les majors taxes de migració neta corresponen al Pallars Jussà (10,9‰), el Berguedà (9,7‰), la Garrotxa (8,9‰) i l’Alta Ribagorça (8,7‰). El saldo negatiu es registra a l’Alt Camp (-5,9‰), les Garrigues (‑1,8‰), el Tarragonès (‑1,4‰) i la Cerdanya (‑1,0‰).

Saldo migratoris totals

El saldo migratori total per a Catalunya és de 34.626 persones (disminució del 27,2% respecte al 2020), com a resultat de la migració procedent de l’estranger (38.334) i de la resta d’Espanya (‑3.708).

Si s’analitza el saldo migratori segons la grandària del municipi, el principal factor responsable del creixement migratori dels municipis de fins a 10.000 habitants és la migració dins de Catalunya, acompanyada d’una contribució positiva de la migració amb l’estranger. En els municipis de 10.001 a 50.000 habitants, el saldo migratori amb l’estranger és major que el saldo migratori dins de Catalunya, si bé tots dos són positius. En canvi, en els municipis de 50.000 a 1.000.000 d’habitants, la migració amb la resta de Catalunya és negativa però el saldo migratori total és positiu gràcies a la migració amb l’estranger. Finalment, a Barcelona el saldo migratori total és negatiu, ja que la migració positiva amb l’estranger no és suficient per compensar l’elevat saldo negatiu amb la resta de Catalunya. Pel que fa a la migració amb la resta d’Espanya, té una contribució baixa al creixement migratori i és de signe negatiu a tots els trams poblacionals de municipis, excepte als de menys de 500 habitants.

La taxa de migració neta per al conjunt de Catalunya és de 14,7‰ habitants. Pel que fa als saldos nets en relació amb la població de cada comarca, destaquen per les altes taxes el Baix Penedès (21,9‰), el Pallars Jussà (21,5‰), el Moianès (18,8‰) i el Pallars Sobirà (18,3‰). Només Aran (‑3,3‰) i el Barcelonès (‑2,1‰) registren saldos negatius.


2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 87757

Taules

Taules
XLSX | 53834