XVIè Premi Agustí Juandó i Royo

Ciuró: "Tot aquell professional del torn d'ofici que vulgui actuar en català tindrà més recursos econòmics que l'estimulin a fer-ho"

query_builder   7 octubre 2022 16:25

event_note Nota de premsa

Ciuró: "Tot aquell professional del torn d'ofici que vulgui actuar en català tindrà més recursos econòmics que l'estimulin a fer-ho"

  1. La consellera de Justícia clou l’acte de lliurament del XVIè Premi Agustí Juandó i Royo, que atorga el Consell de l’Advocacia Catalana
  2. Rut Carandell, advocada, mediadora i actual presidenta de la Plataforma per la Llengua, ha estat la guardonada per la seva trajectòria en la defensa del català en el món del dret


La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha anunciat avui, en la cloenda de l’acte d’entrega del XVIè Premi Agustí Juandó i Royo, que als pressupostos del Govern s’augmentarà la partida de recursos pel torn d’ofici, especialment per als que facin el procés judicial íntegrament en català. En paraules de Ciuró: “Tot aquell professional del torn d’ofici que vulgui actuar en català, tindrà ostensiblement més recursos econòmics que l’estimulin a fer-ho”.

La guardonada en l’edició d’enguany ha estat l’advocada, mediadora i actual presidenta de la Plataforma per la Llengua Rut Carandell. Ciuró ha felicitat la guanyadora, afirmant que “tots els agents hem de ser militants pel català a la justícia perquè el nostre servei públic necessita garantir els drets lingüístics de la ciutadania”.

En l’acte, que ha tingut lloc al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, Ciuró ha reconegut que la llengua catalana en general -però molt especialment en l’àmbit de la justícia- es troba en una “situació lamentable” i ha manifestat que “s’ha de pedalar cada dia pel català. Si no es pedala amb intensitat pel català, caiem de la bicicleta. Per tant, el Departament té ara unes persones dedicades a pedalar pel català, perquè no es deixi de vetllar per la llengua pròpia a la Justícia”.

El guardó es va crear l’any 2004 amb l’objectiu de reconèixer aquelles persones i entitats que en la seva trajectòria professional s'hagin distingit per la defensa de la llengua catalana en l'àmbit jurídic i per la tasca de sensibilització de la situació en què es troba el català en el món del dret. Aquesta distinció és una de les iniciatives que s’emmarquen en el Pla de treball subscrit entre la Comissió de Llengua del Consell i la Generalitat de Catalunya.

A l’acte també hi han intervingut el president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi de l’Advocacia de Figueres, Joan Ramon Puig; el president de la Comissió de Llengua del Consell i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Rogeli Montoliu, la degana de Sant Feliu de Llobregat, Eva Ribó, i l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Oriol Bossa.


Rut Carandell

La guardonada del Premi Agustí Juandó d’aquesta edició és l’advocada i mediadora Rut Carandell i Rieradevall (Barcelona, 1966). Des de febrer de 2022 és la directora de la Plataforma per la Llengua.

Carandell compta amb una dilatada trajectòria en la defensa constant, l’activisme i la promoció de la llengua catalana, especialment en el món del dret. Va ser fundadora de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia –entitat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura- i va ser responsable de llengua del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya.


Més incentius per als advocats que treballin en català

Només un 6,9% de les sentències a Catalunya són en llengua catalana i només un 6,2% dels escrits presentats pels advocats ho són en català. Davant d’aquestes dades, Ciuró ha manifestat que “les polítiques públiques en defensa de la llengua són una obligació” i que des del Departament “hi estem tossudament compromesos”.

És per això que en els pressupostos del Govern hi haurà una partida pel torn d’ofici destinada a incrementar els recursos dels col·legis d’advocats de Catalunya per a la gestió i tramitació del torn d’ofici. També s’incrementarà la dotació per a aquells professionals que fan el servei del torn d’ofici totalment en català.

Això no obstant, la titular de Justícia ha afirmat que “les subvencions no estan per perpetrar-se en el temps; hi són per donar impuls i donar suport a unes polítiques, perquè al final sigui natural poder fer servir el català a la Justícia”, ja que l’objectiu final de la mesura és aconseguir trencar amb la tendència i propiciar la inèrcia de fer servir el català.

Més preocupant és encara que només 2 de cada deu persones que sol·liciten expressament ser notificats en català, vegin respectat aquest dret d’opció lingüística. Són dades resultants de la diagnosi sobre l’ús i la presència del català que va presentar fa pocs mesos el Departament de Justícia i que ofereix una visió general de la llengua en tots els àmbits que afecten la conselleria; és a dir, jutjats, però també presons, centres penitenciaris, afers religiosos o memòria democràtica, entre d’altres.


Bateria d’actuacions

La titular de Justícia ha subratllat que el Departament continuarà treballant de manera perseverant a favor del català en la Justícia. En l’àmbit de l’Administració de Justícia, s’han impulsat un seguit d’actuacions per al foment de la llengua.

  1. El mes de setembre el Departament de Justícia, a través del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, ha obert la primera la convocatòria de 50 beques destinades als graduats en Dret residents a Catalunya que vulguin preparar-se per accedir a les carreres fiscal i judicial. L’objectiu és estabilitzar les plantilles judicial i fiscal a Catalunya, millorar la qualitat del servei públic de la justícia i fomentar l’ús del català a l’Administració de justícia. El Departament hi destinarà un total de 2.316.000 euros durant els propers quatre anys, a raó de 579.000 per any. “Si tot va com ha d’anar, en 4 o 5 anys podríem tenir 200 places ocupades de les 635 que hi ha a Catalunya. És molt. I és part de l’esforç pressupostari que estem fent des del Govern de Catalunya”, ha afirmat Ciuró.
  2. S’ha aprovat i constituït el Pacte Nacional per la Justícia, que aglutina una trentena d’organitzacions del món polític, jurídic, econòmic i social català per abordar de forma integral tots els temes que afecten el servei públic de justícia. Dins del Pacte es crearan diferents grups de treball per àmbits d’especialització. Un d’aquests grups treballarà per a la promoció i foment de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia, i allò que s’aprovi en aquest àmbit, s’inclourà al Pacte Nacional per la Llengua.
  3. Justícia s’ha adherit al projecte Compendium.cat, el nou portal de referència de llenguatge jurídic català que aglutina de forma ordenada i actualitzable més de 700 recursos a disposició dels diferents operadors. Una iniciativa que compta actualment amb el suport d’una vintena d’entitats.
  4. S’ha habilitat un sistema a través d’un codi QRper posar en coneixement de l’Administració vulneracions lingüístiques als òrgans judicials, des del mateix lloc en què els drets lingüístics s’han pogut vulnerar. L’Administració les atendrà amb prioritat, les analitzarà i les posarà en coneixement de les autoritats competents. Aquests codis QR es poden trobar a tots els edificis judicials.
  5. Els advocats del torn d’ofici perceben actualment un 43% més per escrit presentat en català, després de l’aprovació de la modificació del Conveni amb el Consell de l’Advocacia Catalana. El complement per escrit en català passa dels 14 € als 20 €. Ciuró ha anunciat que aquest augmentarà si s’aproven els pressupostos.
  6. El Departament de Justícia ha promogut la campanya de conscienciació en diversos suports “Fer servir el català no canvia la sentència. Fes justícia al català”, adreçada a tots els ciutadans i agents judicials pertrencar la falsa percepció que l’ús del català en els processos pot condicionar de forma negativa el sentit de la sentència.
  7. Així mateix, el Departament de Justícia està negociant un nou conveni amb l’Escola Judicial del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) perquè el nivell C1 de català sigui un mèrit per ser jutge a Catalunya. Fins ara només ho és el B2. Això hauria de garantir que jutges i fiscals tinguin un coneixement suficient i adequat del català per poder operar amb normalitat en la nostra llengua. De fet, el C1 és el nivell amb què surten els joves de l’ensenyament obligatori cursat a Catalunya. Tot i les negociacions, la consellera ha reconegut que “això és molt difícil, ja que ells veuen la llengua com a una amenaça”.

Més enllà dels jutjats, el Departament de Justícia també impulsa un seguit de mesures per fomentar i potenciar el català en la resta d’àmbits de la conselleria.

  1. En l’àmbit de l’execució penal, la conselleria crearà un equip de coordinació i dinamització lingüística específic aquesta tardor. El seu objectiu serà donar suport als professionals dels centres penitenciaris i de justícia juvenil per reforçar l’ús del català com a llengua vehicular dins dels centres, de manera que el català sigui vist com a llengua d’oportunitats.
  2. El Departament ha promogut l’Acord “Religions per la llengua, un compromís de les entitats religioses a favor del català”. Actualment, hi ha adherides 63 entitats que s'han compromès amb 244 actuacions de foment i promoció de la llengua.
  3. Justícia també està impulsant les parelles lingüístiques en l'àmbit interreligiós, que formaran part del voluntariat per la llengua, dins del conveni signat amb la Plataforma per la Llengua i Política Lingüística.


4  

Imatges

XVIè Premi Agustí Juandó i Royo

XVIè Premi Agustí Juandó i Royo 105776

XVIè Premi Agustí Juandó i Royo

XVIè Premi Agustí Juandó i Royo 110089

XVIè Premi Agustí Juandó i Royo

XVIè Premi Agustí Juandó i Royo 129146

XVIè Premi Agustí Juandó i Royo

XVIè Premi Agustí Juandó i Royo 140611