400 persones participen en la consulta pública de l¿Avantprojecte de llei contra el racisme

400 persones participen en la consulta pública de l'Avantprojecte de llei contra el racisme

query_builder   18 octubre 2022 12:37

event_note Nota de premsa

400 persones participen en la consulta pública de l'Avantprojecte de llei contra el racisme

  1. Els resultats del procés s’han organitzat al voltant de tres eixos: el racisme estructural i les seves manifestacions, el racisme institucional i el racisme social
  2. Durant el mes d’octubre, es realitzaran quatre sessions addicionals de debat i reflexió al voltant de qüestions com les violències masclistes, els drets sexuals i reproductius, la participació política, l’ús de l’espai públic i la seguretat

El Govern ha aprovat l’Informe sobre el procés participatiu de l’Avantprojecte de llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions. Es tracta d’un document que recull tota la tasca duta a terme per l’Executiu des de l’aprovació, el passat 7 de desembre, de la memòria preliminar de l’Avantprojecte de la norma. Des d’aleshores, s’ha celebrat una àmplia consulta pública, que ha comptat fins ara amb la participació de més de 400 persones.

En el procés, impulsat i liderat pel Departament d’Igualtat i Feminismes, s’hi han implicat representants de col·lectius i associacions integrades per persones afectades pel racisme; professionals de l’administració pública local, especialment dels serveis vinculats a població migrada i racialitzada; professionals del tercer sector social, sobretot d’entitats vinculades a la població migrada i racialitzada, i persones a títol individual, principalment, persones racialitzades.

Les aportacions han estat recollides per diverses vies, tant de manera telemàtica com presencial. En línia, s’han dut a terme 10 sessions de reflexió i debat amb persones expertes en diferents temàtiques (protecció a les víctimes de racisme, mercat laboral i ocupació, educació, cultura, memòria històrica, justícia, habitatge i salut); també ha estat possible contribuir al procés a través del portal Participa Gencat i la bústia antiracisme.igualtat@gencat.cat. Presencialment, s’han realitzat fins ara 16 sessions en diferents punts del país (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Manresa, Tortosa, Cornellà de Llobregat i Vilanova i la Geltrú). D’aquestes, 3 han estat enfocades a qüestions específiques: islamofòbia, educació i antigitanisme. Al llarg del procés, s’ha tingut una cura especial perquè els debats es poguessin donar en espais de seguretat i amb l’aplicació d’una metodologia lliure de racisme, masclisme o classisme.

Durant el mes d’octubre, es preveu portar a terme encara 4 sessions temàtiques més, dues de presencials (una amb jovent racialitzat i una altra amb dones migrades racialitzades, per poder abordar qüestions com les violències masclistes o els drets sexuals i reproductius) i dues de telemàtiques (per debatre sobre temes relacionats amb la participació política, l’ús de l’espai públic i la seguretat).

Racisme estructural, institucional i social

A partir del procés participatiu, s’ha treballat en una sistematització i anàlisi de les aportacions, que inclou també la viabilitat de la seva traducció normativa, tenint en compte les competències de la Generalitat de Catalunya. A més, la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme ha estat elaborant dos documents que fonamentaran la redacció de l’Avantprojecte: un document d’anàlisi comparada de la legislació d’altres països que han abordat el racisme, i un document d’anàlisi sobre l’impacte que hauria de tenir la norma sobre el conjunt de l’ordenament jurídic català.

Els resultats del procés participatiu s’han organitzat al voltant de tres eixos. En primer lloc, el del racisme estructural i les seves manifestacions. La consulta ha posat en relleu que les persones afectades pel racisme molt sovint viuen amb impotència i silenci els actes racistes, que estan normalitzats. Això fa necessari un compromís institucional amb la promoció de relats i polítiques públiques que desarticulin imaginaris i simbologies que continuen sostenint el racisme.

El segon eix se centra en el racisme institucional, de les administracions públiques i del marc normatiu. Engloba pràctiques i normes que resulten discriminatòries envers les persones racialitzades, i que van més enllà de les polítiques migratòries i l’estrangeria, ja que són presents en molts altres àmbits com l’educació, la seguretat pública, la salut, l’habitatge, el món laboral, la justícia o la gestió pública de la diversitat religiosa.

Per últim, el tercer eix amb què s’han treballat les aportacions de la consulta és el del racisme social, que inclou els missatges i discursos discriminatoris i d’odi. El racisme social es concreta en actituds i comportaments discriminatoris en l’espai públic, que es tradueixen en una vulneració del dret de les persones racialitzades a gaudir de la seva vida en societat en igualtat de condicions respecte de les persones blanques.