Mercat setmanal de Sant Celoni (Lo bandit - Llicència CC-BY-SA 3.0)

Proximitat i sostenibilitat, principals actius dels mercats de marxants de Catalunya

query_builder   20 octubre 2022 09:30

event_note Nota de premsa

Proximitat i sostenibilitat, principals actius dels mercats de marxants de Catalunya

  1. Aquests valors són els aspectes més demandats per les persones consumidores, segons un estudi de la Direcció General de Comerç
  2. Els mercats no sedentaris obtenen una valoració de 8 sobre 10 per part del seu públic
  3. L’informe es va presentar durant la 1a Trobada de Mercats Setmanals de Catalunya, que va reunir prop de 200 representants del sector


El consum de productes de proximitat, la compra amb envasos reutilitzables o la compra de productes ecològics són les tendències més demandades per la clientela dels mercats de marxants. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi sobre la gestió del canvi als mercats de venda no sedentària a Catalunya, elaborat per la Direcció General de Comerç amb la col·laboració de l’Institut Cerdà i presentat durant la 1a Jornada de Mercats Setmanals, celebrada aquesta setmana a l’auditori del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona.

Basat en enquestes realitzades a més de 400 persones en 25 mercats d’arreu del país, l’estudi destaca la gran fidelitat de la clientela que compra en aquests espais –un 51,7% el visiten cada setmana–. Una fidelitat que es correspon amb la bona valoració que atorguen als mercats no sedentaris: un 8 sobre 10.

Aquests resultats s’expliquen pels valors propis de la proximitat dels mercats de marxants, tant pel que fa a la seva ubicació com per l’oferta de productes. De fet, l’estudi assenyala que el 88% de les persones que els visiten hi accedeix en menys de 20 minuts des de casa seva. Només el 37,9% de les persones usuàries s’hi desplacen amb vehicle privat (la majoria ho fan caminant, en bicicleta o transport públic), un percentatge notablement inferior al d’establiments de gran format en zones perifèriques.

La connexió dels mercats amb la vida econòmica i social de l’entorn es constata pel fet que tres de cada quatre persones aprofiten la visita per realitzar altres gestions al municipi (compres a comerços, restauració, gestions personals). No és estrany, doncs, que el 74% de les persones enquestades manifesti la seva preferència per que els mercats s’ubiquin en localitzacions cèntriques o en zones comercials i no en zones perifèriques.

Les principals tendències en hàbits de compra d’alimentació dels visitants als mercats són: la voluntat d’adquirir productes de proximitat (73,3% en alimentació i 61,1% en no alimentació) i els productes amb envasos reutilitzables (55,4% en alimentació i 45,1% en no alimentació).

El mercat no sedentari destaca en la categoria d’alimentació com el segon format més escollit pel seu públic (56,1%), només per darrere del supermercat (83,7%). En no alimentació, els visitants veuen aquest com el quart format més rellevant (40,9%), seguit cada vegada més de prop per la compra en línia, que ha experimentat un gran creixement durant els últims anys, fins situar-se en el 20,5%.

El consumidor jove, gran objectiu de futur

Les dades conclouen que la clientela dels mercats de venda no sedentària té una edat lleugerament avançada: el 64,1% supera els 50 anys i el 32,6% supera els 65. Les persones menors de 35 anys visiten menys aquest format (11%) i ho fan amb una freqüència baixa (només un 6% hi acut cada setmana); però també es dona la circumstància que també són la franja d’edat que millor valora els mercats: 8,3 sobre 10.

Estratègies de futur

Davant aquesta realitat dels mercats no sedentaris, la direcció general de Comerç identifica diferents aspectes en què incidir:

  1. La informació i la comunicació, per tal d’atraure nous perfils de consumidors. L’informe aposta per desenvolupar accions per a segmentar millor la clientela existent i potencial; fer ús d’una identitat pròpia per als mercats; millorar la senyalística; millorar la presència en xarxes socials i Internet; establir sinergies de col·laboració, sobretot amb les associacions de comerciants, i organitzar esdeveniments per donar a conèixer el mercat.
  2. Millorar els serveis del mercat i les parades. L’estudi apunta la millora de la informació disponible per facilitar la navegació i trobada de parades en els mercats; la implementació de pagament amb targeta/mòbil; la millora de l’etiquetatge, o senzillament realitzar una anàlisi continuada del grau de satisfacció de les persones usuàries, com a accions per millorar els serveis
  3. Millora de l’espai físic i de la imatge de les parades. L’informe també identifica accions de millora com habilitar zones per a l’estada de les persones visitants (amb zones amb ombra, per seure, amb fonts d’aigua); vetllar perquè la imatge de les parades compleixi uns estàndards de qualitat i tinguin prou grau d’homogeneïtzació; cercar espais amples per a mercats, o bé revisar l’accessibilitat als espais.
  4. L’adopció de noves tendències, per adaptar-se als nous hàbits de consum. El text explica les accions que s’impulsin des d’aquests espais han d’anar enfocades a la sostenibilitat i l’economia circular: impulsar campanyes per al foment dels envasos i embalatges reutilitzables; impulsar campanyes per al foment del retorn d’envasos i punts verds, o establir canals de col·laboració amb productors locals.
  5. La gestió, per afavorir el coneixement del sector i la seva pervivència en el futur. L’informe conclou també que la recopilació i compartició d’informació beneficiaria enormement al sector, així com el disseny i la implementació de programes formatius que afavoreixin el relleu generacional.

Aquest estudi sobre la gestió del canvi als mercats de venda no sedentària a Catalunya va ser un dels continguts presentats en la 1a Jornada de Mercats Setmanals, una de les iniciatives del nou programa de suport als mercats de venda no sedentària del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM). Aquest programa pretén que els mercats de venda no sedentària de Catalunya siguin més competitius i que els seus gestors puguin disposar d’eines i d’informació útil per tal adequar-se a les noves necessitats de les persones consumidors.

En aquest sentit, el CCAM, amb la col·laboració dels ajuntaments de Catalunya,ha endegat la creació del Cens de Mercats no sedentaris de Catalunya, una eina que estarà a disposició de la ciutadania i que permetrà tenir informació actualitzada dels mercats que hi ha a Catalunya, en quin dia de la setmana es realitzen i quin es el seu horari i emplaçament.

Segueix-nos a les xarxes _________________________________________________________

  1. Twitter: @empresacat | @treballcat| @ccamcat
  2. Facebook: Empresa | Treball | CCAM
  3. Linkedin: Empresa | Treball
  4. Youtube: Empresa | Treball