Ubasart, durant la inauguració de la XIII Jornada sobre el català a la Justícia, a Terrassa

La consellera Ubasart assegura que hi ha marge per normalitzar la llengua catalana en l'àmbit jurídic

query_builder   11 novembre 2022 14:22

event_note Nota de premsa

La consellera Ubasart assegura que hi ha marge per normalitzar la llengua catalana en l'àmbit jurídic

  1. La consellera de Justícia, Drets i Memòria ha inaugurat avui la XIII Jornada sobre l’ús del català a la Justícia, al Col·legi d’Advocats de Terrassa
  2. Més de la meitat dels professionals de l’Administració de justícia tenen acreditats bons coneixements de llengua catalana, tot i que amb prou feines un 7% de les sentències són en català
  3. Gemma Ubasart referma el compromís del Departament amb el català a la Justícia i defensa que promocionar-lo “és també un exercici de garantia de drets”


Ubasart, durant la inauguració de la XIII Jornada sobre el català a la Justícia, a l'ICATER{"name":"2022/11/11/14/16/b0b59263-3dea-4c34-b446-02aeecc101a0.jpg","author":"Departament de Justícia","type":"0","location":"0","weight":283439}

Fa quinze anys, les sentències escrites en català representaven un 20% del total de les resolucions judicials. Avui, no arriben al 7%. De les 250.000 sentències dictades a Catalunya l’any 2021, només 18.000 ho són en llengua catalana. Són xifres que posen de manifest que la presència i ús del català a la Justícia, any rere any, van a la baixa. “Tot i que molts operadors jurídics i el propi Departament de la Generalitat hi hem abocat moltes energies, malauradament la situació del català a la Justícia no és bona. És, de fet, deficient”. Són paraules de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, que avui ha participat a la inauguració de la XIII Jornada sobre l’ús del català a la Justícia, organitzada pel Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i el Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER).

El Departament va presentar el passat mes de juny una diagnosi sobre el català a la Justícia que va constatar aquesta tendència a la baixa en el nombre de sentències dictades per jutges, i també un percentatge igualment baix d’escrits en català presentats pels advocats: durant el 2021, només un 6,2% de les demandes als jutjats es van presentar en llengua catalana.

La Justícia, preparada per treballar en català

D’aquest estudi, no obstant, també se’n van extreure conclusions positives: la Justícia està qualificada per atendre i treballar en llengua catalana. Més de la meitat dels professionals dels cossos de gestors, tramitadors, auxilis judicials i metges forenses -que, amb un total de 8.000 professionals, representen el gruix del personal de l’Administració de justícia- tenen acreditat un bon nivell de llengua catalana, i gairebé el 30% tenen, a més, el certificat de llenguatge jurídic. “Des d’un punt de vista de coneixement de la llengua sí és possible utilitzar el català a la Justícia. Hi ha marge per normalitzar la llengua en l’àmbit jurídic; no podem donar per perduda la batalla del català a la Justícia”, ha manifestat Ubasart. La consellera ha reiterat el compromís del Departament de seguir treballant per tal de garantir el dret efectiu dels ciutadans de relacionar-se en català amb l’Administració de justícia, perquè “la promoció del català és també un exercici de garantia de drets”.

Beques per als millors estudiants de Dret

Pel que fa a jutges i fiscals, el Departament posarà en marxa 50 beques per a opositar a les carreres judicial i fiscal l’any 2023. Fins ara, s’hi han presentat 97 candidats. El Departament hi destinarà un total de 2.316.000 euros durant els propers quatre anys, a raó de 579.000 per any. D’aquesta manera, es preveu que 200 estudiants catalans beneficiaris puguin incorporar-se com a jutges i fiscals a Catalunya, previsiblement amb vocació de quedar-s’hi, la qual cosa hauria d’incidir favorablement en la reducció de l’actual mobilitat en les plantilles. Amb aquesta iniciativa es pretén, per tant, millorar la qualitat del servei públic de justícia, vetllar pel coneixement i aplicació del Dret civil català i fomentar l’ús de la llengua catalana a la Justícia.

No obstant, més enllà de les diferents actuacions que impulsin les institucions, la titular de Justícia, Drets i Memòria també ha volgut subratllar que “un 60% dels catalanoparlants pensen que utilitzar el català en un judici pot ser contraproduent” i que “s’ha de treballar per revertir aquesta idea, també”.

Taula rodona amb ex-consellers de Justícia

A la inauguració de la Jornada també hi han intervingut el president del CICAC i degà del Col·legi de l’Advocacia de Figueres, Joan Ramon Puig; el degà de l’ICATER, Ignasi Puig Ventalló, i la subdirectora de Política Lingüística, Elvira Riera Gil.

Després de la primera ponència sobre “Lawfare. De la retòrica legalista a l’Estat judicial. El cas espanyol”, s’han presentat els resultats de l’Enquesta a l’advocacia sobre l’ús del català, a càrrec de la Plataforma per la Llengua. Finalment, la jornada ha reunit en una taula rodona diferents ex-consellers de Justícia, que han compartit les seves experiències a l’hora d’abordar aquesta problemàtica.

1  

Imatges

La consellera Gemma Ubasart, durant la inauguració de la XIII Jornada sobre el català a la Justícia, organitzada pel CICAC i l'ICATER.

La consellera Gemma Ubasart, durant la inauguració de la XIII Jornada sobre el català a la Justícia, organitzada pel CICAC i l'ICATER. 283439