{"name":"2023/02/05/14/37/330944f2-4473-44f6-93c3-207b8e250a31.jpeg","author":"Arnau Pascual. Departament de Cultura","type":"0","location":"0","weight":344821}

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha encapçalat l’obertura institucional de l’Any Josep Vallverdú a l’Auditori Enric Granados de Lleida, ciutat natal de l’autor i de la qual n’és fill predilecte. L’acte, que s’emmarca en la celebració del centenari de l’autor lleidatà, ha volgut ser un dels reconeixements a l’obra i la figura de l’autor, plenament en actiu, que se celebraran al llarg de l’any.

Garriga ha destacat la satisfacció que suposa “poder commemorar el centenari d’un dels nostres creadors literaris més reconeguts i poder fer-ho amb ell al costat”. La consellera ha afegit que amb l'Any Vallverdú "volem homenatjar, fer conèixer i fer llegir el Vallverdú complet", referint-se a la seva excel·lència també en el gènere testimonial i la poesia, i no només en la literatura infantil i juvenil. La consellera també ha destacat “la seva dedicació, sempre constant i discreta, a l’impuls del català”.

Després de les salutacions institucionals, que han anat a càrrec de Miquel Pueyo, paer en cap de Lleida, i Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, ha intervingut la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, que ha presentat l’Any.

Posteriorment, la comissària de la commemoració, Carme Vidalhuguet, ha desgranat la programació que anirà esdevenint-se durant l’Any. A l'acte també s’ha projectat un fragment del documental inèdit realitzat per Eugeni Casanova sobre Josep Vallverdú, que s’estrenarà a l’abril a Balaguer.

Albert Turull, director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida, ha estat l’encarregat de moderar una conversa entre Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, Gemma Rigau, Joan Veny i el mateix Vallverdú, tots tres membres de l’IEC. La taula, sota el títol “Vallverdú i la llengua en conversa”, ha girat entorn del model de llengua de l’autor, de la importància de la seva figura com a defensor de la llengua i també com a referent de la llengua de Ponent.

A continuació, Anton Reig i Heura Gaya han presentat una tria de textos de Josep Vallverdú representatius d’alguns dels gèneres que l’autor ha conreat: la novel·la per a joves, la prosa de caire autobiogràfic i la poesia.

L’autor

Josep Vallverdú (Lleida, 1923). Conegut sobretot com a escriptor llarg de ficcions, és un home de factura polièdrica, de resultes de la qual, n’és, semblantment, la seva obra, que arrenca amb la narrativa juvenil a partir dels primers anys seixanta, intentant de recuperar, des de l’escola, la pedagogia perduda de crear lectors en llengua catalana. I amb dos Premis Folch i Torres, un dels quals per a Rovelló, amb més de 28 edicions en català i traduccions a l’eusquera, al francès, a l’italià, al rus i al castellà, i un Premi Joaquim Ruyra per Trampa sota les aigües, esdevé, ja llavors, un dels escriptors vius més llegits.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, candidat al Premi H. C. Andersen, finalista del Premi Josep Pla i Medalla d’Or i Dr. Honoris Causa per la Universitat de Lleida, ciutat on el Premi d’Assaig que convoquen conjuntament Paeria i Diputació duu el seu nom, i Medalla d’Or del Govern de la Generalitat, avui, des del seu recer balaguerí, es dedica, sobretot, a la poesia, publicada per Pagès editors amb títols com Argila, Ronda de boires, A ull nu, Pa de forment o Atresorat silenci.

Filòleg de formació, llicenciat en Filologia clàssica, ha traduït també una setantena de llibres, bàsicament de l’anglès, i molts per a “La cua de palla”. D’ell hem llegit, en català, entre altres, Chesterton, Jack London, Elliot, Oscar Wilde, Stevenson, Steinbeck, Dashiel Hammett, London, Poe o Luther King.