- L’executiu estatal va decidir unilateralment abaixar del 5,11% al 0,5% el tipus de l’impost especial sobre l’electricitat, que està cedit al 100% a les comunitats autònomes
- L’Estat ha creat altres impostos que compensen el descens de recaptació, com el que grava l’activitat de les energètiques i els bancs, però no ha permès que les comunitats puguin rebre una part dels nous ingressos
- La consellera Mas Guix ha remès avui un carta a la Ministra d’Hisenda amb el detall dels imports que s’haurien de retornar en els propers 3 anys
El Govern de la Generalitat ha reclamat avui a l’executiu de l’Estat una liquidació de 1.676 MEUR per tal de compensar l’impacte d’un conjunt de modificacions tributàries decidides unilateralment per l’Estat i que van reduir substancialment la recaptació de la Generalitat en els anys 2021, 2022 i 2023.
Concretament, l’impacte s’eleva a 172 MEUR el 2021, 642 MEUR el 2022 i 862 MEUR el 2023. El Govern considera que el deute de l’any 2021 (172 MEUR) s’hauria de compensar aquest 2023, ja que és ara quan s’ha d’efectuar la liquidació de la bestreta del model de finançament corresponent a l’exercici 2021. Els altres dos imports pendents s’haurien d’abonar els anys 2024 i 2025.
Les modificacions tributàries aprovades per l’Estat tenen un caràcter transitori i afecten bàsicament dues figures impositives: l’impost especial sobre l’electricitat i l’IVA sobre determinats conceptes, com ara el gas o l’electricitat. Les principals rebaixes són:
-Impost Especial sobre l’Electricitat: l’any 2021 va passar del 5,11% al 0,5%, una rebaixa que s’ha prorrogat fins al 31 de desembre del 2023.
- -IVA aplicat a l’electricitat: es va rebaixar del 21% al 10% (el 2021) del 10% al 5% (el 2022), i això també s’ha prorrogat fins a finals del 2023.
En el cas de l’Impost Especial sobre l’Electricitat, l’impacte ha estat molt destacat, ja que es tracta d’un tribut cedit al 100% a les CA. L’impacte de les rebaixes fiscals és desglossa així:
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha remès una carta a la ministra d’Hisenda reclamant el pagament d’aquests fons. Aquest mateix mes de juliol, l’Estat ha d’entregar la liquidació del model de finançament de l’any 2021, de manera que ara correspondria compensar el descens de recaptació que hi va haver per aquell any (172 milions).
En paral·lel, a més, l’Estat ha creat altres impostos amb els quals ha pogut compensar el descens de recaptació provocat per les seves rebaixes fiscals. Es tracta, per exemple, dels nous impostos extraordinaris que graven l’activitat de les energètiques i els bancs. L’Estat, però, no ha permès que les comunitats puguin rebre una part dels ingressos generats per aquests nous impostos.
En la mateixa carta a la ministra, la consellera també s’ha referit a la creixent centralització dels ingressos tributaris, ja que des del 2012 els ingressos de l’Estat han augmentat un 90%. En canvi, els de les comunitats han crescut un 40%. L’Estat, per tant, cada cop gaudeix d’una part més gran del total d’ingressos de les arques públiques.
Aquestes decisions es prenen al mateix temps que l’Estat ha decidit, un cop més de forma unilateral, que l’objectiu de dèficit pactat amb la Comissió Europea per l’any 2024 (és a dir, un 3%) se’l quedi íntegrament el govern central. En concret, l’administració central i la Seguretat Social s’han reservat l’opció de fer un 3,2% de dèficit per al 2024, mentre que a les comunitats els fixa la necessitat de tenir dèficit zero. A les corporacions locals, a més, les obliga a registrar un superàvit del 0,2%.
Per últim, a la carta la consellera ha aprofitat per lamentar la baixa execució d’inversions en infraestructures efectuava per l’Estat a Catalunya, que va assolir un mínim del 36% l’any 2021. Des del 2015, l’Estat ha executat el 62% del diners pressupostats a Catalunya, mentre que a Madrid ha executat el 122%.
Això significa, per tant, que des del 2015 Catalunya ha deixat de rebre 3.754 M€.
