{"name":"2023/09/13/17/51/dacb5808-3a5d-421b-87cd-14adb6f630bc.jpg","author":"TER","type":"0","location":"0","weight":4215143}

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha arrencat el compromís de la ministra de Mobilitat, Transports i Agenda Urbana, Raquel Sánchez Jiménez, que abans de finalitzar aquest any l’Estat doblarà els serveis actuals de Rodalies Lleida i que signarà els convenis perquè Catalunya pugui rebre definitivament 914 milions d’euros associats a les encomanes de gestió per desenvolupar diferents actuacions arreu del territori.

Després de la reunió celebrada avui a la seu del ministeri a petició de la pròpia Capella i motivada pels reiterats incidents a la xarxa de Rodalies d’aquest estiu, la consellera i la ministra també han acordat millorar la informació als usuaris quan es produeixen aquests incidents, així com el temps de resposta per part de l’operador ferroviari Renfe. On no hi ha hagut avenços ha estat en la carpeta d’habitatge, on s’han plantejat dos grans temes: el desplegament a Catalunya de la contenció de rendes prevista en la Llei estatal pel dret a l’habitatge i la cessió dels habitatges de la Sareb.

Més trens a Lleida

Pel que fa a Rodalies, la titular de Territori ha anunciat que abans de finalitzar aquest any es doblaran les freqüències a Rodalies Lleida, és a dir, es passarà de 6 a 12 trens per sentit en dia laborable entre Lleida i Cervera i de 3 a 5 entre Cervera i Manresa. Capella ha definit aquest acord com “una actuació prioritària”. El corredor Lleida-Cervera-Manresa és el que concentra més població i creixements a l’àmbit de Lleida i el Govern ja tenia previst aplicar aquestes millores amb l’operació d’aquest tram per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a partir del 2025-2026, amb trens nous. Amb aquest acord, el Govern català ha aconseguit avançar dos anys la millora del servei.

Pel que fa al servei general de Rodalies, els dos Governs han acordat millorar la resposta davant les incidències. Capella ha recordat que aquesta xarxa té incidències “8 de cada 10 dies i això té una afectació directa en la vida diària de les persones. És important la transparència per això hem acordat treballar-hi conjuntament per donar una resposta ràpida i eficient en la comunicació. Això vol dir: comunicar bé, comunicar ràpid, que els mitjans alternatius que es posin siguin els adequats i conèixer al més aviat possible el tipus d’incidència i el grau d’afectació”. La consellera ha insistit en què a Catalunya “hem de tenir coneixement del que passa, sigui competència de l’Estat o de la Generalitat, perquè la millor manera de servir la ciutadania és amb transparència i que tothom sàpiga què ha passat”. També ha recordat que el traspàs de Rodalies no era en l’ordre del dia d’aquesta reunió: “Si s’ha de produir anirà per unes altres vies de negociació i altres horitzons”.

En matèria de transport ferroviari de mercaderies, la titular de Territori ha insistit a la ministra que es tinguin en compte les demandes territorials; “que no es facin traçats estranys que dificultin que el transport de mercaderies sigui eficient i eficaç i que afecti el menys possible les ciutats per on passa”, ha definit.

914 milions per les encomanes de gestió

Un altre dels avenços significatius després de la trobada ha estat la concreció que, abans del desembre, Catalunya ja disposarà dels 914 milions d’euros associats a les encomanes de gestió per executar les obres de millora de l’eix pirinenc, l’N-260; les de la pacificació de l’NII i els nous accessos de la C32 al Maresme; les dels nous accessos a l’AP7 i l’AP2, i els dos intercanviadors ferroviaris entre la línia del Metro del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i l’R8 de Rodalies Renfe a Volpelleres i l’Hospital General.

Capella ha exposat que s’han donat “un mes de termini per tenir els textos dels convenis tancats i que estiguin signats abans d’acabar l’any. En els convenis es detallaran totes les actuacions i, per tant, també la dotació pressupostària per dur-les a terme”. Pel que fa al conveni per a la Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar, proposada en el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, i que va en un paquet a part, s’ha acordat també que el ministeri enviarà una proposta de conveni en el termini d’un mes per signar abans d'acabar l'any.

En l’aspecte econòmic, la consellera també ha recordat que l’Estat ha de pagar aquest 2023 un deute pendent amb Catalunya de 200 milions d’euros en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Amb aquest pagament, però, encara quedaran pendents 157 milions més, que caldrà consignar-los al 2024.

Desacord en habitatge

En matèria d’habitatge i relacionat amb la contenció de rendes, el Govern ja va aprovar i enviar al ministeri la memòria amb el detall dels 140 municipis que la Generalitat ha declarat zones de mercat residencial tensionat i on s’haurien d’aplicar les limitacions dels lloguers. També va demanar poder aplicar l’índex de referència dels preus dels lloguers català, que afecta els grans tenidors; un índex que està actualitzat, plenament vigent i que es podria aplicar de manera immediata.

Però no hi ha hagut acord precisament en l’aplicabilitat d’aquest índex. Capella ha explicat que el ministeri interpreta que ha de ser un índex homogeni a tot l’Estat i ha resumit: “Ni memòria ni índex. Hi ha divergències en com s’ha d’aplicar aquest índex. L’Estat vol un índex homogeni mentre nosaltres reclamem que s’apliqui el català. En tot cas, el compromís és disposar d’aquest índex estatal i publicar-lo de forma ràpida”. Capella ha insistit en què “qui té l’obligació principal d’aplicar una llei que va anunciar a bombo i plateret és l’Estat. Per part del Govern de la Generalitat s’ha fet tota la feina necessària. Per nosaltres no quedarà la capacitat d’incidir perquè la ciutadania tingui habitatge a preus assequibles i per treure l’habitatge de la lògica del mercat”.

Pel que fa a l’ampliació del parc públic de la Generalitat, la cessió dels pisos de la Sareb a Catalunya ha centrat també la trobada. “Plantegem la cessió gratuïta dels habitatges de la Sareb per donar resposta a l’emergència habitacional. Però si això no és possible, hem de buscar la manera de poder adquirir-lo a preus raonables”, ha assegurat.