Consellera Vilagrà

Vilagrà remarca la necessitat d'una llei de l'audiovisual que "defensi la nació i la llengua catalanes" i permeti al sector "competir en igualtat de condicions"

query_builder   4 octubre 2023 12:38

event_note Nota de premsa

Vilagrà remarca la necessitat d'una llei de l'audiovisual que "defensi la nació i la llengua catalanes" i permeti al sector "competir en igualtat de condicions"

  1. La consellera de la Presidència obre al Parlament el debat de totalitat del Projecte de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya
  2. La norma ha superat el tràmit i ara inicia el recorregut parlamentari per esdevenir llei
  3. El text introdueix quotes per protegir el català i mesures innovadores per afrontar fenòmens com el de la pressió estètica
La consellera Vilagrà, durant la seva intervenció al Parlament (Autor: Rubén Moreno).
La consellera Vilagrà, durant la seva intervenció al Parlament (Autor: Rubén Moreno).
{"name":"2023/10/04/13/13/12f4acc8-c138-4d51-83a5-ed7d7479131e.JPG","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":"2625983"}

El Projecte de llei de l’audiovisual, aprovat pel Govern el juny passat, ha superat el debat de totalitat al Parlament i ara el text es treballarà en una ponència conjunta amb l’objectiu de fer “una autèntica llei de país per defensar el sector audiovisual i la llengua catalana” i que permeti al sector "competir en igualtat de condicions", segons ha destacat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons. Perquè això passi, ha afegit, la norma ha de tenir “un gran consens i ha de ser una aposta clara de país”.

“La llengua a l’audiovisual és una de les prioritats d’aquest Govern perquè, per desgràcia, hi pot haver audiovisual sense català, però no hi haurà català sense audiovisual”, ha alertat Vilagrà. Per aquest motiu, un dels objectius prioritaris de la norma és revertir la posició de “desavantatge” amb què el català i l'aranès competeixen en els mitjans de comunicació. Així, ha explicat la consellera, la llei “planteja quotes per protegir la llengua tant en la televisió lineal com en els proveïdors a demanda”. Els mitjans tradicionals hauran de reservar un mínim del 51% del temps d’emissió d’obres audiovisuals europees per a obres produïdes originalment en català o aranès. Pel que fa a les plataformes de continguts que es dirigeixin al públic de Catalunya, la llei estableix que hauran de disposar en els seus catàlegs d’un 15% d’obres audiovisuals europees en català o aranès.

La nova llei juga un paper fonamental en l’impuls de la llengua i, de fet, forma part de la llista de cent mesures que el Govern està duent a terme per promoure i garantir-ne l’ús, juntament amb el hub audiovisual català, el reimpuls de la CCMA i la inclusió de doblatges en plataformes, per citar algunes de les polítiques més ambicioses previstes per al català i l’audiovisual.

Adaptació a nous models empresarials i de consum

El projecte substituirà la llei actualment vigor, aprovada el 2005, per adaptar la normativa a la gran transformació del sector en àmbits com la convergència creixent entre la ràdio i la televisió tradicionals i els serveis distribuïts a través d'internet, i el canvi d’hàbits comunicatius del públic, sobretot el més jove.

Aquests nous hàbits de consum han donat pas a nous models empresarials, com els proveïdors de vídeo a petició o plataformes de distribució, i han impactat també sobre la veracitat i rigor de la informació, amb riscos com la difusió d’informació falsa o manipulada (desinformació o fake news) o l’abundància d’informació no contrastada i de poca qualitat (infodèmia), tal com s’ha pogut comprovar arran de la pandèmia de la COVID-19.

Per protegir la qualitat de la informació, el text presta una especial atenció a l’alfabetització mediàtica, tant en el sistema educatiu com l’adreçada a la societat en general. També inclou la prevenció dels continguts orientats a l’adoctrinament o l’orientació ideològica o religiosa de caràcter excloent, dogmàtica o manipuladora, o que inciten a la violència i l’odi.

Incorporació de drets fonamentals a la normativa audiovisual

La norma també s’adapta a la legislació europea amb l’objectiu d’aconseguir una comunicació audiovisual lliure de qualsevol classe de discriminació, violències i estereotips de gènere, i que valori les diversitats, i reflecteix l’evolució de la societat: “El país ha canviat en valors i s’ha aprofundit en principis com la igualtat, la no-discriminació, la universalitat dels serveis audiovisuals i els drets culturals com a drets fonamentals”, ha assenyalat Vilagrà.

Des d’aquesta perspectiva, la prestació dels serveis audiovisuals se sotmeten al respecte del dret de les persones a la igualtat i a viure amb dignitat. Alhora, s’estableix la perspectiva de gènere en l’ús del llenguatge i l’adopció dels criteris de la publicitat igualitària.

Pel que fa a la prevenció de la violència masclista en els continguts, els prestadors hauran de respectar l'honor, la intimitat i la pròpia imatge de les víctimes i de les seves famílies, amb l’objectiu de garantir la no revictimització i de no interferir en el seu procés de recuperació. 

També es posa especial èmfasi en la pressió estètica, que es regula per primera vegada en una norma amb rang de llei, i obliga a informar expressament sobre les imatges de persones que hagin estat manipulades o retocades.

La protecció de la igualtat de tracte i no-discriminació es complementa amb l’accessibilitat universal als mitjans de comunicació amb la garantia de l’accés de tothom sense cap mena de restricció per raó de discapacitat, edat o bretxa digital, entre d’altres. Així, la norma inclou mesures com el reforç de la utilització de la llengua de signes catalana i l’establiment de plans d’accessibilitat.

La llei tipifica com a molt greus, amb sancions de fins a 1 milió d'euros, entre altres conductes, la difusió de continguts que incitin a la violència o l'odi de qualsevol mena o que fomentin, justifiquin o banalitzin la violència masclista. Així mateix, considera molt greu incomplir les mesures sobre els continguts que puguin afectar d'una manera negativa el desenvolupament físic, mental o moral dels infants i adolescents.

Procés participatiu ampli

Finalment, la consellera Vilagrà ha celebrat que l’elaboració del text del Projecte de llei ha comptat amb una àmplia participació dels sectors implicats i dels diferents òrgans consultius, com el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya), el CTESC (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya), l’Autoritat Catalana de la Competència i la de Protecció de Dades.

1  

Imatges

Foto de la consellera Vilagrà (Autor: Rubén Moreno)

Foto de la consellera Vilagrà (Autor: Rubén Moreno) 114797

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined