El Govern ha autoritzat una subvenció directa de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), per un import de 400.000 euros, per finançar el projecte “Prevenció i resposta a la violència sexual i basada en el gènere entre la població refugiada siriana al Líban”.

El projecte s’adreça a unes 3.800 dones i infants, la majoria refugiats sirians, que són víctimes de violència sexual i de gènere i que es troben en situació de risc. Té una durada prevista de 12 mesos i inclou sessions de teràpia psicosocial en centres socials, centres comunitaris, espais segurs i activitats mòbils.

D’altra banda, estan previstes també activitats de conscienciació i prevenció contra la violència sexual i de gènere amb la participació de més de 8.500 persones. Finalment, el projecte cobrirà el reforç de capacitats dels socis col·laboradors d’ACNUR i contraparts governamentals en matèria de prevenció i resposta a la violència sexual i de gènere.

La cooperació catalana al Líban

Actualment, l’ACNUR és un dels socis estratègics de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament al Líban, un país que viu una crisi profunda que afecta tots els àmbits de la vida, des de l'econòmic i financer fins al social, sanitari i alimentari. Aquest context ha afectat directament la situació particular de les dones i nenes sirianes refugiades al país.

Per aquest motiu, la línia de treball per a la prevenció de les violències de gènere, encetada amb una actuació prèvia l’any 2022, es considera prioritària per a la política de cooperació del Govern a la regió.

L’actuació s'emmarca en la política de cooperació feminista que impulsa el Govern i també s’alinea amb el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2023-2026, aprovat el mes de juliol pel Parlament de Catalunya, el qual estableix com a objectiu estratègic “contribuir a salvar vides, alleujar el patiment i garantir la dignitat humana i els drets fonamentals durant i després de les crisis humanitàries”. A més, contempla “actuacions de resposta a crisis de llarga durada i crisis infrafinançades”, com és el cas del Líban.