- La secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost i Faus, ha estat la ponent principal del fòrum de debat sobre la futura legislació europea en matèria d’Intel·ligència Artificial organitzat per la Delegació del Govern davant la UE a Brussel·les
- Tost ha reivindicat la futura llei europea d'IA com a referent de cooperació global per abordar els reptes sorgits d'aquesta tecnologia i garantir els drets digitals de la ciutadania en un marc on innovació i regulació siguin compatibles
La Delegació del Govern davant la UE ha acollit avui un fòrum de debat sobre la futura legislació europea en matèria d’Intel·ligència Artificial, l’acord de la qual s’espera en les properes setmanes, i la necessitat d’establir-ne els límits a escala global. Sota el títol ‘La Llei d'Intel·ligència Artificial: Solucions per a un repte global’, l’acte ha comptat amb la ponència principal de Gina Tost i Faus, secretària de Polítiques Digitals del Govern de la Generalitat, a més de les intervencions de representants d’institucions europees i altres organismes clau en el sector. El delegat del Govern de Catalunya davant la Unió Europea, Ignasi Centelles Santana, ha estat l’encarregat d’inaugurar la jornada.
La secretària Tost ha destacat en primer lloc la ferma aposta del Govern per l’impuls de l'economia digital , amb una ambiciosa estratègia per promoure el desenvolupament i l'adopció de les tecnologies digitals avançades que té per objectiu que Catalunya esdevingui un dels principals pols digitals del món. En aquest sentit, ha posat com a exemple l’Estratègia d'Intel·ligència Artificial de Catalunya Catalonia.AI, el pla estratègic multisectorial, transversal i centrat en les persones aprovat pel Govern el 2020 per promoure el desenvolupament, l’ús i l’adopció d’una IA confiable, responsable i sostenible que contribueixi a millorar la competitivitat de les empreses i el benestar de la ciutadania i que “té com a objectiu posicionar Catalunya com a líder en l’ús i desenvolupament de tecnologies d’IA en els sectors públic i privat”.
Per aconseguir aquest objectiu, Tost ha explicat que el pla d’acció del Govern en la matèria està estructurat en sis àrees clau: Ecosistema; Recerca i Innovació; Talent; Infraestructura i dades; Adopció de la Intel·ligència Artificial, i Ètica i societat. Un treball per part de l’executiu que, assegura, ha donat els seus fruits, ja que “un gran nombre d’iniciatives s’han llançat de forma satisfactòria en les diverses àrees d’acció”.
Sobre la futura legislació europea de la IA, que ha qualificat de “referent de cooperació global per abordar els reptes sorgits d'aquesta tecnologia”, la secretària Tost ha volgut fer èmfasi en el fet que la regulació i la innovació no tenen per què entrar en conflicte. “Entomem un nou repte, però si alguna cosa ha de quedar clara és que la innovació i la regulació no són pols oposats sinó compatibles per a la seguretat de la ciutadania. Com a Govern ho tenim clar: els drets digitals estan sempre per davant. Sempre", ha reblat.
Debat amb actors de primer nivell
L’esdeveniment ha comptat amb veus expertes i decisors de rellevància en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial. En una primera taula rodona, s’ha debatut sobre la regulació europea de la IA i, en la segona, en la qual hi ha pres part la secretària Tost, sobre les converses a escala global entorn a aquesta tecnologia.
Ella Jakubowska, Senior Policy Adviser d’European Digital Rights, ha destacat la necessitat de protegir els drets humans en la regulació de la IA per tal de crear confiança respecte a aquesta. “Hem intentat que els estats membres reconeguin la IA com d’alt risc, i això no significa que sigui bona o dolenta. Però hem d’escoltar els experts i tenir en compte les seves visions”, ha explicat. Un equilibri entre innovació i drets digitals de la ciutadania que també ha compartit Sergey Lagodinsky, diputat del Parlament Europeu, qui ha afirmat que “no podem dir que l’única opció pel sector tecnològic europeu és el salvatge oest. Hem de buscar un equilibri, perquè hi ha persones preocupades pels efectes que estem veient de la IA”.
Segons Tony Vanderstraete, cap d’Estratègia Digital i Transformació de l’Agència Digital de Flandes, aquestes normes respecte a la IA “han de ser clares. Tothom ho està esperant, tant la societat com els governs, però també les empreses”. En el cas de Jeremy Rollison, cap d’Afers Europeus de Microsoft, ha destacat la importància de la interoperabilitat de les normes i el paper de la tecnologia en el creixement econòmic. En aquest sentit, ha posat l’èmfasi en els estàndards d'IA responsables, els desafiaments de transparència en la IA generativa i ha defensat un enfocament basat en risc amb mecanismes de seguretat.
La IA, un repte global
La legislació europea sobre la IA, que s’espera definitiva durant les properes setmanes, serà una inspiració per a molts països d’arreu del món. Això és el que ha assegurat Paula Pérez, tècnica de programes d’Open Government Partnership. En aquest sentit, ha posat l’exemple de com el Brasil ja està començant a regular la IA, tenint en compte conceptes que s’estan debatent en el marc europeu. En aquest mateix sentit, Marjorie Buchser, directora executiva de la Iniciativa Societat Digital de Chatham House, ha destacat la importància de la cooperació i els desafiaments en l'aplicació i la col·laboració transfronterera.
Finalment, Rashad Abelson, de l’OCDE, ha assenyalat la necessitat d'estàndards de responsabilitat empresarial, posant l’èmfasi en la identificació, mitigació i remei de amenaces. També ha subratllat l'impacte dels mercats globals en la difusió de valors i normes universals, citant exemples com els estàndards de drets humans de l'OCDE.