Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), totes les comarques han incrementat el PIB per habitant l’any 2021, excepte les Garrigues i Aran, que ha disminuït el 2,7% en tots dos casos. La Ribera d’Ebre (49,5%), la Terra Alta (23,9%) i el Tarragonès (23,6%) encapçalen les comarques amb majors creixements i formen part de les 20 comarques amb augments per sobre de la mitjana catalana (8,4%).
No obstant, si s’analitza l’evolució del PIB per habitant respecte a la situació abans de la pandèmia, només 11 comarques assoleixen i superen el nivell de PIB del 2019. En aquest sentit, destaca el creixement en més del 10% de la Ribera d'Ebre (16,6%), la Terra Alta (13,2%) i el Pallars Jussà (10,3%). A l’altre extrem hi ha la Cerdanya (-13%), el Pallars Sobirà (-13,3%) i Aran (‑18,7%), que tenen una elevada activitat relacionada amb el turisme.
Des de l’òptica municipal, l’any 2021 la majoria dels municipis han presentat creixements del PIB per habitant; en concret, 208 dels 219 municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals. En aquest sentit, destaquen els creixements de Súria (58,6%), Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (58,1%), i Lliçà d'Amunt (51,5%).
Més del 40% dels municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals ha superat el nivell de PIB per habitant de l’any 2019.
Segons l’avanç del 2022, el Prat de Llobregat és el municipi de més de 50.000 habitants que ha augmentat més el PIB per habitant, un 25,6% en relació amb l’any anterior
Les dades avançades del 2022 mostren que tots els municipis de més de 50.000 habitants tenen una evolució positiva del PIB per habitant en comparació amb l’any anterior, encapçalats pel Prat de Llobregat (25,6%), Cornellà de Llobregat(11,9%) i Barcelona (11,8%).
El Prat de Llobregat destaca per un creixement molt elevat, tot i que és l’únic municipi que encara no assoleix el nivell de PIB per habitant previ a la pandèmia (any 2019). Aquest municipi es caracteritza per tenir un VAB dels serveis molt elevat, per sobre del 80% del seu PIB, directament relacionat amb les activitats de transport.
Barcelona ha generat 83.415,9 milions d’euros, xifra que representa gairebé un terç del PIB de Catalunya (30,8%) l’any 2022. Amb un PIB per habitant de 51.200 euros, Barcelona se situa per sobre de la mitjana catalana (34.800 euros), juntament amb el Prat de Llobregat (62.400 euros), Sant Cugat del Vallès (57.300 euros), Tarragona (43.700 euros), Girona (41.300 euros), Granollers (40.800 euros), Cerdanyola del Vallès (40.600 euros), Cornellà de Llobregat (39.600 euros) i Lleida (35.300 euros).
La Ribera d’Ebre i el Barcelonès continuen sent les comarques amb el PIB per habitant més elevat l’any 2021
L’anàlisi comarcal mostra que l’any 2021 la Ribera d’Ebre continua sent la comarca amb el PIB per habitant més elevat (62.400 euros), seguida del Barcelonès (38.600 euros), que respectivament estan un 97,6% i un 22,2% per sobre de la mitjana catalana (31.600 euros). A l’altre extrem, 3 comarques tenen un PIB per habitant inferior als 20.000 euros: el Garraf (19.400 euros), el Priorat (18.900 euros) i el Baix Penedès (17.500 euros).
Pel que fa als sectors d’activitat econòmica, el sector de serveis genera més del 50% de l’activitat econòmica a 32 comarques i Aran. El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,4%), seguida del Garraf (82,9%) i l’Alt Urgell (80,2%).
La indústria és la principal activitat econòmica a 4 comarques catalanes, la Ribera d’Ebre (72,4%), la Segarra (56,4%), la Terra Alta (48,7%) i l’Alt Camp (48,1%), les quals superen amb escreix el pes de la indústria en el VAB de Catalunya (20,2%).
Pel que fa a la construcció, aquest sector genera més d’un 10% de l’activitat econòmica a la Cerdanya (14,2%), Aran (11,8%) i el Baix Empordà (10,7%). Finalment, respecte al sector agrari, 3 comarques destaquen per tenir un pes d’aquest sector molt superior al del conjunt de Catalunya (0,9%): la Noguera (19,3%), les Garrigues (15,35) i el Pla d’Urgell (11,4%).
Quatre municipis tripliquen el PIB per habitant de Catalunya
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (108.200 euros), Martorell (104.000 euros), Castellbisbal (103.900 euros) i la Canonja (95.100 euros) són els municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals que tripliquen la mitjana catalana del PIB per habitant (31.600 euros). Aquests municipis presenten una significativa especialització del sector industrial que genera més del 65% del seu VAB. A l’altre extrem, Badia del Vallès, Cunit, i Santa Margarida de Montbui són els que tenen un PIB per habitant inferior als 11.000 euros per habitant.
Per sectors d’activitat, el sector serveis genera més del 90% de l’activitat econòmica a Salou, Calella, Altafulla i Tossa de Mar (el 93,4%, el 91,7%, el 91,2% i el 90%, respectivament), mentre que els municipis on el sector industrial té més pes sobre el total de l’activitat (més del 75%) són la Canonja, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Santa Margarida i els Monjos i Martorell.
Com a contrapunt, els municipis de Cunit i Matadepera són els que presenten un pes inferior de la indústria en el total de l’activitat (tots dos municipis amb un 1,9%).
2