1. El Congrés tindrà la seva seu d’investigació principal a Barcelona i impulsarà la recerca també en altres entorns, nacionals i internacionals, per enriquir el debat
2. La proposta de comissariat s’ha presentat en un acte on han participat la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, l’alcalde de Barcelona, la consellera de Territori, la vicepresidenta de la regió I de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), la presidenta del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya i el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

{"name":"2024/01/17/12/12/88399788-6382-4e10-a52a-aa8d28b5f4d3.jpg","author":"Territori","type":"0","location":"0","weight":119825}

El Congrés Mundial d’Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) que se celebrarà a Barcelona el 2026 presentarà al món sis línies de recerca al voltant de la capacitat de transformació de la realitat a través de l’arquitectura. Aquest és l’objectiu de Becoming. Architectures for a planet in transition, la proposta guanyadora del concurs inèdit per al comissariat del Congrés, que es va fallar el desembre. Els seus autors són les i els arquitectes Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala, tots amb una llarga trajectòria professional i investigadora.

Els comissaris han detallat la seva proposta per al Congrés en un acte institucional celebrat avui a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), on hi ha intervingut la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez García; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni i Cuadrado; la consellera de Territori, Ester Capella i Farré; la vicepresidenta de la regió I de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), Teresa Táboas Veleiro; la presidenta del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya, Marta Vall-llossera Ferran, i el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia.

Recerca i pràctica arquitectònica

El projecte de comissariat del Congrés se centrarà en la recerca a través del projecte arquitectònic i tindrà com a eix temàtic el temps, entès com l’esdevenir, és a dir, com a vector de canvi i transició. El lema principal, Becoming, es desplegarà en sis línies d’investigació curades pels comissaris juntament amb un ampli grup de col·laboradors internacionals convidats. Les conclusions s’exposaran durant el Congrés.

En paraules de l’equip de comissaris, “els gestos de l’esdevenir són curosos, atents i solidaris, i porten aparellades interrelacions materials, polítiques, ecològiques i poètiques que ens porten a increïbles perspectives obertes”.

Aquestes seran les sis línies de recerca, amb elements d’actualitat com la circularitat i la interdependència:

1. Becoming beyond human. Com estimular una més gran consciència i accióper tenir cura de la coexistència planetària humana i no humana?
2. Becoming attuned. Quines formes de significat, ètica i estètica podem incorporar a la nostra pràctica professional diària?
3. Becoming embodied. Com podem incorporar els nostres valors i desitjos en la transició de la matèria a la bellesa constructiva?
4. Becoming interdependent. Com podem incloure el conflicte, l’empatia, la solidaritat i la cura com a factors clau per millorar les relacions interpersonals i cíviques?
5. Becoming hyper-conscius. Quines eines i accions hem d’impulsar per assolir una hiperconsciència del nostre territori i canalitzar canvis en les nostres formes de viure?
6. Becoming circular. Quina serà la forma de producció i reproducció territorial tenint en compte les polítiques postextractivistes i de proximitat de la circularitat?

Barcelona com a laboratori d’investigació arquitectònica

Barcelona, amb possibles extensions cap a altres entorns, es convertirà en un laboratori d’investigació arquitectònica amb l’objectiu que el Congrés Mundial no sigui només de la màxima rellevància per a la comunitat global d’arquitectes, sinó de que les seves conclusions emparin coneixements i pràctiques amb un impacte real al dia a dia de les persones i per al futur del planeta.

Com a complement a les investigacions principals, el Congrés Mundial preveu també un concurs internacional i un workshop, ambdós dirigits a estudiants d’arquitectura. També conferències, debats i altres esdeveniments paral·lels. De tot plegat es derivaran diverses exposicions i un catàleg amb els resultats de les sis línies de recerca, que precediran al Congrés per a fomentar un debat productiu.

Un Congrés a tota la línia de la costa barcelonina

L’equip de comissaris proposa la línia de la costa de la metròpolis barcelonina com a seu de la trobada internacional per “evidenciar com el marc geogràfic del Congrés participa del marc geopolític que representa el mar Mediterrani, i mostrant Barcelona com una ciutat mediterrània en constant transformació, que cristal·litza la idea de la pròpia construcció de l’urbs al llarg del temps”.

Aquesta franja litoral d’alta complexitat, on s’hi troben les infraestructures essencials per a la metròpolis, ha d’assumir alguns dels reptes contemporanis d’interès global, com la vulnerabilitat al canvi climàtic, el turisme massiu o les fluctuacions migratòries, entre d’altres.

Una oportunitat per visibilitzar l’arquitectura, els arquitectes i Barcelona

La ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha destacat que “celebrar aquest Congrés Mundial d’Arquitectura i entendre com l’arquitectura pot transformar la realitat també en el temps, entès com a vector de canvi, és un plantejament molt encertat. Però m’interessa especialment com l’arquitectura ens permetrà fer front a molts desafiaments que tenim per endavant per millorar la vida de la gent que és, en definitiva, el que perseguim els que ens dediquem amb vocació al servei públic”.

L’alcalde de Barcelona ha destacat l’orgull que representa ser la primera ciutat del món que acull per segon cop l’esdeveniment més rellevant del sector de l’arquitectura, i ha posat en valor que el comissariat es triï mitjançant un concurs internacional. “L’arquitectura barcelonina i catalana d’avui és un referent de primer nivell internacional”, ha subratllat Jaume Collboni, afegint que el Congrés i la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026 són oportunitat immillorables per “convertir la ciutat en el centre del debat arquitectònic mundial”.

De la seva banda, la consellera de Territori, Ester Capella, ha valorat que “el Congrés estimula el conjunt de Catalunya a ser referent a nivell internacional en la cerca de solucions als desafiaments socials, climàtics i tecnològics contemporanis des de l’arquitectura”. “Ser l’epicentre internacional del debat arquitectònic i urbanístic global és una gran oportunitat i alhora una gran responsabilitat”, ha volgut emfasitzar.

Al seu torn de paraula, la vicepresidenta de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), Teresa Táboas, ha declarat que “junts podem assolir un futur més equilibrat i sostenible per al planeta i la humanitat. El Congrés de la UIA a Barcelona serà sens dubte una fita global per al debat, la reflexió col·lectiva i la recerca de solucions”.

A més d’agrair la col·laboració institucional per al Congrés, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha posat en valor que amb la presentació d’avui s’inicia el treball del comissariat. “És clau per a la definició dels continguts que el Congrés ens deixarà com a llegat, i per a plantejar un necessari procés de reflexió al voltant dels formats i temàtiques dels congressos d’arquitectura perquè serveixin per identificar i abordar els reptes de l’arquitectura a cada moment, visibilitzar la seva capacitat de millorar a qualitat de vida de les persones i obrir la trobada a la ciutadania”.

El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha subratllat la importància del Congrés com a “espai per posar en valor el paper fonamental de l’arquitectura com a disciplina amb capacitat de transformar l’entorn assumint els reptes del nostre temps i millorant la qualitat de les vida de les persones als nostres pobles i ciutats”.

Un concurs de comissariat inèdit en la història de la UIA

Beocming. Architectures for a planet in transition és la proposta guanyadora d’un concurs de comissariat inèdit en la història dels congressos mundials d’arquitectura de la UIA que es va fallar el passat 20 de desembre. El jurat internacional en va destacar “la solvent i àmplia xarxa de col·laboradors, que garanteix i reflecteix la diversitat necessària per provocar un debat rellevant”. També va valorar el tema central perquè “té capacitat d’evocació i inclou els grans desafiaments de l’actualitat”,

El concurs va ser impulsat pel Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) juntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. A més de donar forma conceptual al Congrés, el concurs per al comissariat també volia repensar i actualitzar els formats i les temàtiques dels congressos d’arquitectura.

El jurat el formaven professionals de l’arquitectura de reconegut prestigi internacional, com ara Ángela García de Paredes, Bet Capdeferro, Carme Pigem, José María Sánchez, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, María Hurtado de Mendoza, Philip Ursprung y Zaida Muxí. També en formaven part un representant de cada institució organitzadora: el secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el directorgeneral d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra; l’arquitecta Mónica Rivera, en representació de la arquitecta en cap de l’Ajuntamiento de Barcelona, Maria Buhigas; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia.

Les administracions organitzadores, a més de donar suport institucional, financen a parts iguals el Congrés Mundial d’Arquitectura, que ha estat reconegut com a esdeveniment d’excepcional interès públic a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2023.