- La consellera Garriga ha explicat avui totes les adquisicions patrimonials, d’art contemporani, fotografia, còmic i il·lustració, que marquen un any 2023 de rècord
- Català-Roca, El baró de Maldà, Olga Sacharoff, Jordi Pericot, Amèlia Riera, Albert Serra, Pilar Aymerich, Samuel Aranda o Isabel Bas són alguns dels noms destacats
- El 2023 s’ha impulsat una nova línia d’Art de postguerra i segones avantguardes per recuperar i reforçar els creadors d’aquest període històric, i s’ha adquirit obra d’artistes com Norman Narotzky o Josep Guinovart
El 2023 ha estat un any extraordinari en la compra d’art contemporani, fotografia, còmic i il·lustració i béns culturals mobles per incrementar la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya. A més a més, s’ha obert una nova línia especialitzada en l’art de postguerra i segones avantguardes. En total, 506 adquisicions amb un valor de 5.112.586 euros i 151 donacions.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha explicat que el pressupost de partida per a la Col·lecció Nacional per l’any 2023 era de 2,6 milions d’euros, i que finalment s’hi ha destinat una partida de 5,1 milions d’euros. “Aquest és un any extraordinari, de compres excepcionals”, com l’adquisició del fons de Català-Roca, “una adquisició de país, d’un dels grans exponents de la fotografia catalana, que no podíem deixar escapar”.
La consellera també ha destacat la nova línia especialitzada en Art de Postguerra i segones avantguardes, amb la voluntat de reforçar aquest període poc representat en els equipaments catalans.“Com a Govern hem apostat com mai pels fons patrimonials que tenim el deure d’assegurar, preservar i difondre entre tota la ciutadania”, ha explicat la consellera.
La Col·lecció Nacional és prioritària en el marc de les polítiques patrimonials. Primer, per la conservació i la difusió del patrimoni cultural català, que “és una obligació ineludible de qualsevol Govern”. “Volem assegurar que preservem obra representativa de tots els períodes, de totes les disciplines; i també, és clar, amb mirada de gènere”. Segon, perquè apostar per la col·lecció implica reforçar tots els museus i arxius del país, fer arribar obra a tot el territori, i aconseguir “aquest equilibri cultural territorial al qual aspirem”. I tercer, per donar suport a tot un “sector extremadament emprenedor, creatiu i valent, al qual també volem ajudar, a tots aquells galeristes, artistes, i tants altres agents del món de l’art que guanyen solidesa, estabilitat i prestigi quan el Govern els compra obra”, ha afegit Garriga.
La consellera Garriga ha presentat avui les noves adquisicions en roda de premsa al Museu Nacional d’Art de Catalunya, acompanyada del director del MNAC, Pepe Serra; de l’artista Regina Giménez i de la galerista Gabriela Moragas, de la galeria Àngels Barcelona, en representació dels diversos agents del món de l’art; i de Marika Vila, en representació del grup de treball d’adquisicions del Còmic i la Il·lustració.
Pel que fa a les adquisicions de Béns Mobles, s’han fet 391 adquisicions i s’hi ha destinat 3.612.259 euros. Pel que fa al Pla Integral de les Arts Visuals, s’han comprat 54 obres de 59 artistes, per un valor de 747.348 euros; al Pla Nacional de Fotografia s’hi han destinat 347.505 euros i s’han fet 26 adquisicions de 36 autors i autores; pel que fa al Còmic i la Il·lustració, s’han adquirit 309 obres de 25 autors i autores per un valor de 170.505 euros; i per la nova línia d’Art de Postguerra i segones avantguardes, un total de 234.967 euros, i 20 obres de 20 autors i autores.
2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | |
ART CONTEMPORANI | 146.856 € | 393.238 € | 508.983 € | 599.399 € | 747.348 € |
FOTOGRAFIA | 220.367 € | 356.787 € | 341.138 € | 349.388 € | 347.505 € |
CÒMIC I IL·LUSTRACIÓ | 40.378 € | 114.969 € | 122.245 € | 126.381 € | 170.505 € |
BÉNS MOBLES | 241.599 € | 474.295 € | 958.185 € | 1.317.216 € | 3.612.259 € |
POSTGUERRA I SEGONES AVANTGUARDES | - | - | - | - | 234.967 € |
649.200 € | 1.339.290 € | 1.930.552 € | 2.392.384 € | 5.112.586 € |
Béns mobles
En l’àmbit dels béns mobles, aquest 2023 s’han invertit 3.612.259 euros que han permès adquirir peces de gran valor artisticohistòric com ara pintures, escultures, retaules, monedes medievals, mobles, objectes històrics, entre altres. Enguany, són moltes les adquisicions que destaquen pel seu alt valor patrimonial i l’excepcional estat de conservació. En són exemple l’escultura gòtica del Sant Salvador del Mestre d’Albesa, el moble-calaixera de Salvador Mayol, un exemplar firmat per l’autor, o el Timpà de la Sagrada Família que, més enllà de l’excepcionalitat del seu estat de conservació, destaca per ser una peça única del romànic català, de rellevant autoria i temàtica.
També destaquen les adquisicions de la pintura Dame à la cage d’Olga Sacharoff, que es diposita al MNAC, una artista de renom molt poc representada en els museus catalans; el conjunt de joies i objectes d’ús personal de Francesca Bonnemaison (1872-1949), dipositat al Museu d’Història de Catalunya; dues obres del primer període artístic de Santiago Rusiñol relacionades amb les seves estades en terres gironines i que s’han dipositat al Museu d’Art de Girona, i diversos objectes del nostre passat científic, tècnic i industrial, com és el cas d’una cabina telefònica (model Garza) i un segell d’estampació de l’España Industrial, dipositades al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Pel que fa al patrimoni documental, s’han realitzat 75 adquisicions, de les quals 73 han estat per compra directa i 16 donacions. Totes elles s’han dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC). Les 75 adquisicions corresponen a fons complets, parts de fons, grups de documents, fotografies, llibre o bé documents solts. Les adquisicions més rellevants han estat l'Arxiu de la Cartoixa de Montalegre i els Llibres d'actes i una pel·lícula del Comitè Central del Segell Pro Infància dels anys 1933-1939, tots dos ingressats a l’ANC. Més enllà d'aquestes dues, també hi figuren adquisicions tan remarcables com un pergamí del monestir de Sant Benet de Bages del 1101, dipositat a l’Arxiu Comarcal del Bages o bé un document d'Alfons el Cast, el primer comte-rei del Casal de Barcelona, també a l’ANC.
Fer una especial menció a les adquisició de peces i obres d’art pròpies del barroc, un període sovint desconegut i poc representat, que s’incorporen al nou Museu del Barroc de Catalunya, a Manresa, i que s’inaugurarà pròximament.
Dins de l'àmbit dels Béns Mobles, la Biblioteca de Catalunya hi ha destinat 856.027 euros, i s’han adquirit més de 30.000 documents. El Calaix de sastre, de Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, és una de les adquisicions més importants d’enguany, una de les obres més rellevants per a conèixer de primera mà la societat i la història de Catalunya del segle XVIII i inicis del XIX.
Art Contemporani
En el marc del Pla Integral de les Arts Visuals, el Departament de Cultura ha adquirit 54 obres de 59 artistes per un valor de 747.348 euros. La Generalitat ha fet un esforç d’inversió en els últims anys per adquirir obra d’artistes visuals, passant de 130.249 euros el 2016 a gairebé 750.000 euros, la inversió més alta en arts visuals fins el moment, i que ha crescut un 24% respecte l’any passat.
El 2023 s’han comprat 54 obres per a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani, a 25 artistes dones i a 30 artistes homes i dos col·lectius. La majoria són obres d'artistes vius i en actiu i predominen les produccions de l'última dècada d'artistes que han nascut entre 1971 i 1985.
Aquestes obres seran dipositades en 14 museus de Catalunya i aborden qüestions polítiques com el feminisme i les identitats dissidents. També fan palesa la diversitat de tècniques artístiques i els llenguatges presents en l’art contemporani: instal·lacions, fotografia, videoart, performance, art digital i arts plàstiques entre d’altres.
Entre les obres adquirides aquest any per a la Col·lecció Nacional d’art contemporani, cal destacar l’obra singular Els tres porquets (2012) d’AlbertSerra, una pel·lícula en vídeo de 101 hores de duració, produïda i estrenada en la versió original alemanya a la Documenta de Kassel el 2012. Per primera vegada l’obra adquirida, amb versió subtitulada en llengua catalana, es dipositarà en dues institucions gràcies a que es compta amb dues còpies: a la Filmoteca de Catalunya i al MACBA, on es podran mostrar en una pantalla en versió cinematogràfica o com a instal·lació amb diverses pantalles, ampliant així el possible públic receptiu de l’obra.
Entre d’altres obres de videoart adquirides cal destacar Billie y Nilo (2022), obra d’Alex Reynolds que va guanyar el premi de videocreació de 2022, una coproducció entre els Centres Territorials de la SPEAVC, el Departament de Cultura i LOOP.
Pel que fa a la recuperació d’obra dels anys seixanta i setanta de diversos artistes, cal esmentar JordiPericot, pioner de l’art òptic, i Amèlia Riera, de la qual s’ha adquirit un maniquí intervingut del 1972. Una sèrie de dibuixos primerencs de JoanPere Viladecans, Sèrie 1969, contrasta amb les obres més conceptuals dels anys setanta adquirides a artistes com Pere Noguera o Francesc Abad.
Entre les obres de generacions posteriors podem anomenar per la seva singularitat la instal·lació multimèdia interactiva Canal*Gitano (2005) d’Antoni Abad, o la instal·lació de Luis Bisbe.
Destaquen les adquisicions d’obres significatives de tècniques diverses d’artistes dones de les darreres generacions. Regina Giménez, Joana Cera o Èlia Llach, dels anys seixanta; Mireia Sallarès, Mar Arza, BlancaCasas Brullet o Lucia C. Pino, dels anys setanta; o Laia Estruch, LolaLasurt, Luz Broto i Mariona Moncunill, dels anys vuitanta.
Del col·lectiu El Palomar cal esmentar la instal·lació Schreber is a woman (2020), que recupera i reivindica la memòria queer. Mentre les fotografies de Mar C. LlopConstruccions identitàries (2017) documenten els canvis de les persones transgènere.
Entre altres pràctiques contemporànies hi ha les obres d’art sonor de LauraLlaneli o Ferran Lega, i l’obra d’art digital de Pau Magrané. Així mateix, enguany s’ha adquirit una selecció de llibres d’artista produïts per TintaInvisible.
Fotografia
Al 2023, la comissió d’impuls del Pla Nacional de Fotografia va tornar a obrir una convocatòria pública durant els mesos d’abril i maig perquè professionals del sector, galeries i col·leccionistes i particulars presentessin les propostes susceptibles de formar part del fons fotogràfic de la Col·lecció Nacional. S’hi van presentar 114 propostes, sent les provinents d’autors i autores les més nombroses (76), seguit de les propostes de galeries (30) i, per últim, les propostes de particulars propietaris d’obres (8).
D’aquestes propostes, 31 corresponien a autores, 82 a autors i 1 a artistes desconeguts. Totes les sol·licituds van ser analitzades pels membres de la comissió encarregada de les adquisicions, que van seleccionar un total de 26 propostes d'acord amb la seva significació artística, històrica o documental. La inversió anual ha estat de 347.505 euros, i la selecció s’ha fet amb la voluntat d’omplir els buits detectats en els fons fotogràfics de les principals institucions públiques, així com amb criteris de perspectiva de gènere per tal de donar visibilitat també al conjunt de dones que s’han dedicat a la producció fotogràfica a Catalunya. En aquesta selecció final trobem 27 autories masculines (una de les propostes aporta 11 obres de diferents autors), 8 de femenines i una peça d’autoria desconeguda.
Les línies específiques d’adquisició també sumen grans noms a la Col·lecció Nacional. Fotografies històriques com les de Pilar Aymerich, Sandra Balcells, Joaquim Prats o Samuel Aranda ajuden a configurar un fons nacional fotogràfic de primera qualitat.
Còmic i il·lustració
La línia d’adquisicionsdel Còmic i la Il·lustració ha comptat amb una inversió de 170.505 euros que ha permès seguir en la línia dels últims anys i adquirir un important conjunt d'obres seguint els criteris de representativitat en el relat, oportunitat i demandes de les institucions culturals. Un dels criteris present a la selecció és el de la perspectiva de gènere i identitats. Enguany s’ha comprat obra de quatre creadores destacables com són: Isabel Bas, Juanita Bañolas, Laura Pérez Vernetti i Raquel Gu. En total s’han fet 15 adquisicions que comprenen dibuixos originals, historietes seriades i suports gràfics.
El grup de treball del Còmic i la Il·lustració es va crear per preservar el patrimoni cultural català representatiu d’aquesta disciplina artística i fer-la arribar a la ciutadania. Després d’un treball de recerca i anàlisi, aquest grup d’assessors ha marcat uns criteris de representativitat de la disciplina que, juntament amb l’oportunitat de compra i les demandes de les institucions culturals, configuren la línia a seguir els propers anys amb l’objectiu de completar la narrativa parcial que hi havia fins ara.
En el camp del còmic i la il·lustració cal destacar el lot de vinyetes originals de la revista TBO, d’un conjunt d’artistes catalans que representen el pes que ha tingut el nostre país en aquest art.
Postguerra i segones avantguardes
Per tal de completar la Col·lecció Nacional, aquest 2023 s’ha creat la línia d’adquisicions d’Art de Postguerra i segones avantguardes, que pretén adquirir obra d’art contemporani històric d’artistes catalans del període comprés entre 1940 i 1980. En aquest sentit, enguany ha comptat amb una inversió de 234.967 euros, que ha permès adquirir 20 obres d’art, tant pintura com escultura, de les quals una desena correspon als anys 50 del segle XX.
La nova línia d’adquisició destinada a l’art de postguerra i segones avantguardes permet aportar un important patrimoni artístic a la Col·lecció Nacional, amb peces representatives d’un període excepcional. Produccions de tipologia molt diversa, des de l’abstracció de Norman Narotzky amb Paisaje Ardiendo fins a les pintures figuratives de Josep Guinovart, com el Tríptic camperol. També es troben altres artistes destacats com Maria Jesús de Sola, Montserrat Gudiol o Joan Puig Manera.
Amb aquesta nova línia, el Departament de Cultura vol construir un relat que ajudi a entendre la importància d’aquest període, encara poc representat a les col·leccions públiques del país, sobretot amb l’adquisició d’obra d’artistes que es van moure al marge de la creació artística considerada oficial durant el Franquisme.
Col·lecció Nacional
La Col·lecció Nacional està formada pels milers de béns culturals mobles i documentals que s’han adquirit al llarg dels anys per diferents conceptes d’ingrés a domini públic: compres directes, donacions, drets de preferent adquisició, llegats o dacions.
Les adquisicions es fan amb la finalitat d’enriquir i completar el patrimoni de les col·leccions públiques de Catalunya, com a operació de salvaguarda i com a mètode de completar les mancances de les col·leccions dels museus i dels altres centres de custòdia patrimonial. Una gran part d’aquests béns es dipositen en els diferents museus del país –principalment els museus nacionals i d’interès nacional– així com a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a la Biblioteca de Catalunya.
Les adquisicions de la Col·lecció nacional es guien pels plans de foment sectorials --Pla Integral de les Arts Visuals i Pla Nacional de Fotografia i les diverses comissions i grups de treball d’adquisicions integrats per professionals del departament, de diversos museus i experts independents.
En un exercici de transparència i per a fer accessible la informació a tota la ciutadania, totes les adquisicions (compres i donacions) que ha realitzat el Departament de Cultura per a la Col·lecció Nacional es poden consultar en línia, al repositori de dades i recursos en accés obert de Cultura de la Generalitat.