· La investigació conjunta entre Mossos d’Esquadra,Policia Nacional i la Policia Judiciaria Portuguesa, en coordinació amb Europol, ha conclòs amb la detenció de 53 persones per estafes telefòniques en un operatiu policial a Catalunya, Andalusia i Portugal

· L’organització criminal estava deslocalitzada per dificultar la investigació policial. Els caps de l’entramat criminal que realitzaven la trucada telefònica a les víctimes estaven físicament a Portugal, mentre que els executors del frau es localitzaven a Andalusia i Catalunya

· Els detinguts van visitar el domicili d’una mateixa víctima diferents vegades per aconseguir fraus que van arribar a més de 400.000 euros

· Un dels detinguts es va fer passar per policia i es va quedar a dormir en el domicili de la víctima, fins a obrir amb una radial la caixa forta d’una dona de 74 anys que vivia sola

·Durant el 2023 les estafes pel mètode del vishing van ocupar la tercera modalitat de frau per nombre de fets, amb una xifra anual superior a les 3.000 estafes

· Tothom pot ser víctima d’una estafa, cal evitar la revictimització i denunciar sempre els fets


Agents de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra, agents de la Policia Nacional i de la Policia Judiciària Portuguesa, en coordinació amb Europol, han detingut 53persones a qui se’ls atribueixen delictes de pertinença a grup criminal, delictes d’estafa, blanqueig de capitals i robatoris amb violència i intimidació.

L’operatiu d’explotació del cas es va dur a terme el dia 4 de juny, quan es van dur a terme 19 entrades i perquisicions a Tarragona, Sevilla (Andalusia) i Faro (Portugal). La investigació ha estat coordinada pel Jutjat d’instrucció número 3 de Reus.

A les entrades i perquisicions es van trobar joies, més de 20.000€ efectiu, equips informàtics i documentació que els vincula directament amb els fets investigats. De fet a una de les entrades a Portugal, es va localitzar un ordinador portàtil que tenia en pantalla d’informació bancària d’una nova víctima del dia anterior, a la qual li havien sostret joies i diners

Els detinguts van passar a disposició judicial el dia 6 de juny.

El dispositiu policial continua obert, a l’espera de produir-se altres detencions relacionades amb la recepció de diners que tenen origen en aquestes estafes.


Estafes telefòniques i robatoris violents

La investigació es va iniciar a principis de l’any 2023, quan els investigadors van detectar un increment de fets delictius amb un mateix patró criminal: les víctimes, totes elles d’edat molt avançada, rebien una trucada per part d’un suposat empleat del departament de seguretat d’una entitat bancària. En aquest punt, els avisaven que estaven sent observades per grups criminals que els hi volien sostreure els seus diners, i les atemorien durant dies sota aquesta afirmació.

Captada la seva atenció, els estafadors es coordinaven amb altres membres del grup (a qui anomenaven “tècnics”) els quals, fent-se passar per falsos treballadors del banc, o falsos policies, es presentaven als domicilis de les víctimes. A l’interior del pis, sota la premissa d’impedir que la suposada organització criminal els robés diners, s’apropiaven de les seves targetes bancàries i el pin de seguretat, els sostreien joies, diners en efectiu o dispositius electrònics. En aquesta acció, els membres de l’organització exercien una gran intimidació que feia que les víctimes es veiessin forçades a lliurar les seves pertinences. En alguns casos, quan la víctima va resistir-se a entregar els seus efectes, els autors van emportar-se el botí fent servir la violència contra aquesta.

De vegades, aquests falsos tècnics ensarronaven les víctimes perquè les acompanyessin personalment al banc per tal d’aconseguir transferències bancàries cap a comptes corrents controlats per l’organització.

Els investigadors van constatar que els detinguts havien visitat el domicili d’una mateixa víctima diferents vegades per aconseguir esprémer-la econòmicament fins al màxim, realitzant fraus que podien arribar a més de 400.000 euros.

En una de les estafes, un dels detinguts es va fer passar per policia i es va quedar a dormir en el domicili de la víctima, fins que va poder obrir amb una radial la seva caixa forta, sota el pretext que volia emportar-se les seves joies a un lloc més segur dintre del banc. Es tractava d’una dona de 74 anys que vivia sola.

Les víctimes, que es trobaven angoixades per la situació i immersos en una situació de gran vulnerabilitat davant els criminals, acabaven fent cas a les seves instruccions.

Organització deslocalitzada que estafava i blanquejava

Els principals autors, i considerats cervells de la trama residien a Portugal. Des d’allà, feien les trucades de telèfon, que acostumaven a ser a telèfons fixos. La hipòtesi policial és que aquestes trucades es feien de forma massiva sobre una localitat concreta i, a partir d’aquí, desplegaven el seu engany un cop identificat un candidat “apte” pels seus propòsits. Executaven l’engany amb una gran tenacitat i capacitat de persuasió.

L’enorme volum de diners que obtenia l’organització, era repartit entre els seus membres, i començaven aquí diferents metodologies de blanqueig per moure els beneficis que generaven.

D’aquesta manera, els diners físics que obtenien de les víctimes eren normalment transportats físicament en vehicle cap a Portugal, o utilitzant agències d’enviament de diners, mentre que les transferències bancàries fraudulentes eren rebudes per “mules” i reenviades novament cap a comptes corrents controlats per la cúpula del grup delictiu a Portugal.

Una altra forma de blanquejar els beneficis era la compra i posterior venda de productes electrònics d’alta gamma, com telèfons mòbils i ordinadors portàtils, o en una metodologia força més elaborada d’inversió, la compra de lingots d’or, que els hi permetia el seu fàcil transport i ocultació a la vegada que es minimitza una eventual pèrdua del seu valor amb el pas del temps.

Tenint en compte aquesta estructura criminal, la col·laboració de la Policia Judiciaria de Portugal, sota la coordinació d’Europol, ha estat fonamental a l’hora de localitzar als cervells de la trama al país lusità, amb l’objectiu d’aturar la mecànica delictiva. També d’aturar l’activitat criminal, ja que els líders del grup tenien capacitat de substitució dels tècnics en cas de necessitat.


Sobre la metodologia d’estafa coneguda com a vishing

El vishing, barreja dels vocables anglesos voice i phising, és una modalitat de frau que consisteix a trucar a la víctima fent-se passar per un operador extern, en el nostre cas un fals treballador del sector bancari.

Es tracta d’una modalitat d’estafa que pot tenir diferents variants, de tal forma que els criminals es poden fer passar per empreses de transport, de subministrament d’energia, de correus, o d’altres empreses de missatgeria.

De vegades, l’única intenció del criminal pot ser la captació de dades personals, però en d’altres ocasions l’objectiu principal és obtenir les credencials d’accés a les dades bancàries per realitzar seguidament transaccions fraudulentes.

També és freqüent la combinació del vishing bancari amb el conegut com a smishing, de tal forma que la víctima rep, en primer lloc, un SMS al seu telèfon que simula ser per exemple un banc, i seguidament el criminal truca per telèfon fent-se passar per un empleat de la mateixa entitat bancària.

Cada cop és més freqüent que els delinqüents utilitzin programari informàtic i trucades de telèfon per internet (VoIP o telefonia IP), a través de les quals és possible simular la numeració del telèfon emissor. D’aquesta manera, el receptor pot creure erròniament que efectivament qui truca és qui diu ser.

El vishing és una estafa que ha tingut darrerament un augment important en la seva incidència, de tal forma que durant el 2023 va ocupar la tercera modalitat de frau per nombre de fets, amb una xifra anual superior als 3.000 fets.


Darrerament, els especialistes policials en estafes també han detectat que determinats grups han començat a utilitzar el que es coneix com a deep fake d’àudio a les trucades de telèfon: simulen les veus de persones conegudes, com per exemple de familiars, per, sota qualsevol pretext, obtenir dades persones, o transferències de diners.

Tothom pot ser víctima d’una estafa, eviteu la revictimització i denuncieu els fets.


Oficina de Comunicació

Sabadell, 02 de juliol de 2024