El Conseller de Cultura informa al Govern de les conclusions de l'anàlisi sobre l'evolució del coneixement del català en els darrers anys.

query_builder   5 desembre 2000 17:00

event_note Nota de premsa

El Conseller de Cultura informa al Govern de les conclusions de l'anàlisi sobre l'evolució del coneixement del català en els darrers anys.

El 23 de novembre es va fer la presentació de l’estudi "El coneixement del català. 1996. Mapa sociolingüístic de Catalunya", editat pel Departament de Cultura i elaborat pels professors de la Universitat de Barcelona J. Farràs, J. Torres i FX. Vila, seguint la metodologia establerta per a estudis anteriors (1981, 1986 i 1991) per M. Reixach (veure nota 1).La publicació dels estudis és sempre posterior a la realització del cens. Així, les dades del cens de 1996 es van fer públiques la primavera de 1998. L’estudi sobre aquestes dades es va realitzar durant el 1999 i l’edició s’ha fet el 2000 (veure nota 2). Les dades que s’aporten no són, doncs, noves, però si que ho són les conclusions de l’estudi que s’acompanyen, destacant, potser, les notes següents:1. Continua creixent el coneixement del català en les quatre habilitats bàsiques en el conjunt de Catalunya.19751981198619911996Entén74,3%80,98%90,61%93,76%94,97%Parla53,1%-----64,08%68,34%75,30%Llegeix----------60,56%67,56%72,35%Escriu14,5%-----31,53%39,94%45,84%Per províncies, els graus més elevats de coneixement de català el 1996 són els de la de Lleida, (E= 98,2%; P= 88,5%; L= 82,2%) llevat de l’habilitat d’escriptura que és la de Girona (53,7%).2. S’accelera l’increment de l’habilitat de parlar (que ha estat de 6,69 punts contra 4,26 del quinquenni anterior), cosa que s’ha de valorar positivament i decreix la de saber escriure (5,9 punts contra 8,41 del quinquenni anterior), aspecte que resulta negatiu però que es deu a la davallada demogràfica que repercuteix a l’escola, on s’aprèn a escriure.3. S’equilibra territorialment el coneixement de català. El progrés del coneixement del català s’ha donat en tot el territori. El 1986 quatre comarques (el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Tarragonès i el Vallès Occidental) no arribaven al 60% de població capaç de parlar el català i altres quatre no arribaven al 70%. Deu anys més tard, el 1996, no hi havia cap comarca per sota del 60% i tan sols dues, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, continuaven per sota del 70%.El creixement de coneixement de català és més accentuat, precisament, a les comarques de l’àrea metropolitana amb un increment de 10,2 punts entre 1991 i 1996, i en concret a les dues comarques esmentades.Tenint en compte el "coeficient de competència" entre 1986 i 1996, que en el conjunt de Catalunya ha estat del 0,10, les comarques que més han crescut són El Baix Llobregat (0,15 punts), el Vallès Occidental, el Tarragonès i l’Alta Ribagorça (0,14 punts), tot i que a les tres primeres -les més poblades i difícils- s’observa una petita tendència a la desacceleració en el darrer quinquenni.A les vuit ciutats catalanes en les quals l’habilitat de parlar el català encara està per sota del 60% de la població, els increments han estat els més alts del país i en concret a Santa Coloma de Gramenet han estat el doble de la mitjana.Ciutat Població que sap parlar (%)Evolució coeficient de competència 1986-96Cornellà de Llobregat 53,7 0,14L’Hospitalet de Llobregat 58,7 0,13El Prat de Llobregat 57,3 0,14Ripollet 57,9 0,15Sant Adrià del Besos 52,4 0,14Sant Boi de Llobregat 59,6 0,14Santa Coloma de Gramenet 52,2 0,20Viladecans 57,1 0,184. S’equilibra socialment el coneixement de català. Entre 1991 i 1996, els grups socioprofessionals de classe treballadora han incrementat en 11 punts la capacitat de parlar en català (arriben ara al 69,5%) mentre que els grups de classe mitjana ho han fet en 6,3 punts (i arriben al 87,3%). En la capacitat d’escriure, els creixements han estat també superiors, però menys (9,2 punts contra 8). Per coeficient de competència, els grups de classe treballadora han tingut un creixement de 0,07 i els de classe mitjana de 0,004.5. S’equilibra la competència entre els nats a Catalunya i fora de Catalunya. Tot i que persisteix una diferència molt gran entre el coeficient de competència entre els nats a Catalunya i els nats fora de Catalunya, tendeix a disminuir.Si el coeficient de competència mitjà (veure nota 3) al conjunt de la població és del 0,72, el dels nats a Catalunya és del 0,85 i el dels nats fora de Catalunya (exclosos els nats en d’altres Països Catalans) queda sempre per sota del 0,60.Això no obstant, si en el grup d’edat de 70 a 74 anys la diferència està entre el 0,80 (nats a Catalunya) i el 0,32 (nats fora), és a dir, és propera als 0,50, en el grup de 10 a 14 anys està entre el 0,95 (nats a Catalunya) i el 0,82 (nats fora).6. Es manté la transmissió intergeneracional del català. Segons l’estudi, entre 1986 i 1996 el 54% dels ciutadans de Catalunya ha après a parlar el català entre els 2 i els 4 anys. Aquest percentatge és lleugerament superior al de la població de Catalunya que, en diverses enquestes, declara tenir el català com a llengua habitual. Es pot afirmar, doncs, que els pares catalans transmeten la llengua als fills dins de casa.7. Es constata el paper fonamental del model escolar per a l’extensió del coneixement del català. Entre 1986 i 1996 gairebé un 30% de la població de Catalunya ha après a parlar el català entre els 5 i els 9 anys i un altre 10% ho ha fet entre els 10 i els 14 anys. Són els qui no l’aprenen a casa seva. Pel que fa a la lectoescriptura és adquirida essencialment abans dels 14 anys. Això constata la importància fonamental, com a instrument educatiu i de socialització, de l’escola en català, tot i que moltes persones adultes aprenen el català fora de l’escola.Nota 1: D’acord amb l’article 39 de la Llei de Política Lingüística, es va aprovar el Decret 240/1998, de 27 d’agost, pel qual s’aprova el mapa sociolingüístic de Catalunya i es declaren oficials les dades estadístiques sobre el coneixement de la llengua catalana resultants de l’Estadística de població de Catalunya referida al dia 1 de maig de 1996. L’estudi actual aporta anàlisis a més de dades.Nota 2: Les de 1981 es van editar el 1985; les de 1986, el 1990; les de 1991 el 1997.Nota 3: El "coeficient de competència" és un indicador elaborat a partir de 1986 per Modest Reixach que resulta de sumar els percentatges de persones que entenen el català, que el saben parlar, que el saben llegir i que el saben escriure i dividir el resultat per 400. El seu resultat és sempre una fracció de la unitat. Té l’inconvenient de "castigar" el resultat de les comarques rurals en les quals hi ha un grau molt elevat d’entendre i saber parlar i un de molt baix de saber llegir i escriure.