La Mesa d'Infraestructures consensua un model per a Catalunya amb Europa com a referent

El plenari reclama un finançament just per a Catalunya i capacitat autònoma de planificació i gestió de les grans infrae

query_builder   20 març 2003 12:35

event_note Nota de premsa

La Mesa d'Infraestructures consensua un model per a Catalunya amb Europa com a referent

El plenari reclama un finançament just per a Catalunya i capacitat autònoma de planificació i gestió de les grans infrae

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, ha presidit aquest matí el plenari de la Mesa d’Infraestructures de Mobilitat de Catalunya, ens de diàleg i de reflexió entre les institucions públiques i la societat civil per definir les necessitats de Catalunya en aquest sector. En la reunió s’ha debatut i consensuat el document conjunt de propostes que conformen un nou model d’infraestructures en l’horitzó de l’any 2025.

Des de la constitució de la Mesa d’Infraestructures el mes de maig de l’any passat, un dels objectius principals ha estat elaborar, de manera consensuada entre els sectors, un document que defineixi i proposi solucions a la necessitats d’infraestructures que té el país i que l’acostin als estàndards europeus. A banda d’això, el document avui aprovat també proposa mecanismes de finançament i de gestió que puguin fer viables les actuacions que es preveuen en cadascun dels àmbits. Entre les propostes acordades hi ha la d’elaborar un segon Pla de Carreteres per tal que aquestes s’adaptin als requeriments pels diferents tipus de transport, i elaborar un Pla d’Infraestructures Ferroviàries que doni l’impuls definitiu a l’ampliació i millora de la xarxa ferroviària catalana.

El document que avui s’ha consensuat ha estat fruit del treball de les comissions tècniques de treball que es van constituir després de la creació de la Mesa: una primera comissió d’infraestructures viàries, una d’infraestructures ferroviàries, una d’infraestructures logístiques i una quarta d’infraestructures de telecomunicacions.

Les propostes es reparteixen de diferents àmbits d’actuació:

La xarxa viària catalana: s’ha d’elaborar un segon Pla de Carreteres que s’adapti a la realitat social i econòmica. En aquest sentit, davant un futur augment del transport de mercaderies per carretera, es considera l’opció dels peatges selectius, la segregació de fluxos (vehicles pesants – vehicles lleugers) en alguns trams concrets de la xarxa, i l’establiment de vies especialitzades segons el tipus de trànsit. D’altra banda, cal prioritzar la renovació i el manteniment de la xarxa, garantir la capil·laritat del territori i instar a la materialització de projectes viaris de reforçament i desdoblament.

La xarxa ferroviària: cal elaborar un Pla d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, ja que aquest tipus d’infraestructures es consideren vertebradores del territori i la principal eina de connexió amb la resta d’Europa. Entre les propostes destaca construir un túnel ferroviari transpirinenc i tenir xarxes separades per al transport de viatges i per al de mercaderies. És fonamental la connexió amb la xarxa francesa del TGV i saber-ne rendibilitzar les oportunitats que ofereix. El document reclama el replantejament i reconversió de les línies de rodalies i les d’un ús minoritari per guanyar eficàcia i contribuir a l’equilibri territorial. Pel que fa al transport ferroviari de mercaderies, la seva xarxa ha de cobrir tot l’arc mediterrani amb ample internacional i es demana que, des de la Unió Europea, s’impulsi la creació de més corredors per a les mercaderies. D’altra banda, la liberalització del sector ha de garantir la lliure competència.

Els aeroports: han de tenir una clara vocació internacional i intercontinental, amb un model de gestió consorciat, no centralista, entre les administracions públiques i oberta a la societat civil. Els 3 aeroports d’aviació general han de tenir una planificació conjunta i se n’ha de garantir la bona interconnexió. El transport de càrrega és un dels aspectes irrenunciables i que cal fomentar. El model aeroportuari es complementarà amb un Pla d’Heliports.

Els ports: cal aprofitar l’impuls comercial, logístic i turístic dels ports de Tarragona i Barcelona per a assolir el lideratge a la Mediterrània occidental i garantir la bona comunicació amb el territori per a aplicar noves estratègies que augmentin la competitivitat. S’ha d’aprofitar les potencialitats que ofereixen els ports comercials de titularitat de la Generalitat.

Les plataformes logístiques: Catalunya és un espai logístic natural i cal desenvolupar un Pla director de la Logística per a un desenvolupament correcte i equilibrat del sector.

Telecomunicacions i Mobilitat: les xarxes ferroviàries i viàries han de permetre el desplegament de les xarxes amb fils troncals i metropolitanes de telecomunicacions, i s’ha d’implantar el transport intel·ligent i la seguretat en el trànsit.

Sostenibilitat i Mobilitat: la planificació es farà amb criteris de sostenibilitat, amb un mínim impacte sobre el medi, garantint integració en el paisatge i l’ús de recursos naturals i energètics amb eficiència. Es fomentarà el transport públic i el transport col·lectiu, a la vegada que s’informarà i se sensibilitzarà la societat i els agents econòmics.

En el referent al finançament, es proposa un model on l’administració pública anirà minvant en el seu paper de gestora i les responsabilitats es repartiran amb les empreses concessionàries. Cal avançar en les fórmules de partenariat públic i privat, sense que això suposi la pèrdua de control, públic sobre les infraestructures. Pel que fa als peatges, element important en el sistema de finançament de les infraestructures, es considera que el pacte català sobre els peatges pot ser un bon precedent i marca unes pautes útils. A la vegada, es demana que, com a vies de connexió amb el continent europeu, algunes vies de titularitat de la Generalitat puguin rebre recursos de l’Administració central.

Per últim es fa una reflexió sobre l’Autogovern i les infraestructures, on es parteix de la base que la planificació de les necessitats d’infraestructures de mobilitat ha de recaure en el govern de la Generalitat. En aquest sentit, es demana el traspàs de totes les línies ferroviàries regionals i de rodalies, el respecte a la configuració autonòmica en la liberalització ferroviària, un model de gestió de les infraestructures descentralitzat i l’increment de la presència del Govern i de la societat civil catalana en els fòrums en què es debaten i es promouen regulacions i estratègies sobre aquest sector.

El conseller Puig ha volgut destacar “la voluntat de consens, de complicitat i de participació entre la societat civil i les administracions catalanes, així com la vocació de continuïtat i de treball futur de la Mesa d’Infraestructures de Mobilitat”. En aquest sentit, ha anunciat que la Mesa continuarà el seu treball conjunt tot seguint 4 eixos bàsics:

- Les comissions de treball de xarxa viària i xarxa ferroviària actuaran com a consultores en el desenvolupament del segon Pla de Carreteres i en el Pla d’Infraestructures Ferroviàries

- La Mesa també actuarà com a òrgan de consulta i assessorament en la redacció dels Plans territorials parcials

- Es configurarà un mètode d’indicadors pel qual la societat pugui valorar el nivell de qualitat i de servei de les infraestructures de mobilitat

- S’estudiarà que la Mesa d’Infraestructures sigui l’embrió del Consell de Mobilitat que preveu la Llei de Mobilitat, actualment en tràmit al Parlament de Catalunya.

3  

Imatges

Fotografia acte 3

Fotografia acte 3 321

Fotografia acte 1

Fotografia acte 1 394

Fotografia acte 2

Fotografia acte 2 403