• La nova proposta, aprovada ahir pel Govern, serà sotmesa a consulta amb operadors i col•lectius jurídics i judicials i als amb els ajuntament de Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat.
• El conseller de Justícia, Josep M. Vallès, diu que el projecte inicial de Ciutat de la Justícia presentava defectes i riscos innecessaris i el qualifica com una “ciutat fantasma”.
El conseller de Justícia, Josep M. Vallès, acompanyat pel secretari general del Departament, Joan Turró, i per la directora general de Relacions amb l’Administració de Justícia, Núria Cleries, ha presentat avui en roda de premsa els eixos principals de la nova proposta, que ahir va ser aprovada pel Govern català.
El conseller ha aclarit que es tracta de una proposta no tancada de la qual s’han de definir els detalls i que serà sotmesa a negociació amb altres departaments de la Generalitat, com els d’Economia i Finances, Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge, i a consulta amb operadors jurídics, autoritats judicials, els Ajuntaments de Barcelona i L’Hospitalet i els veïns de la zona.
Les grans línies mestres de la nova proposta passen per una reducció del volum d’edificabilitat respecte del projecte original, que segons Josep M. Vallès, era “insostenible per l’impacte sobre l’entorn”, una diversificació dels equipaments que es construiran a les antigues casernes de Lepant, per tal que la zona no es converteixi en una “ciutat fantasma”, i per una redistribució dels òrgans judicials, capítol en què s’aprofitaran i rehabilitaran sis edificis judicials del centre de Barcelona, que són propietat de la Generalitat, per ubicar-hi jutjats i tribunals, conservant així la mateixa superfície per a usos judicials que es preveia en el projecte inicial de la Ciutat de la Justícia.
Tant el conseller de Justícia com el secretari general han destacat en la roda de premsa que es renegociarà amb la UTE d’empreses adjudicatàries del projecte les condicions del contracte, inclòs l’apartat del manteniment, que era integral.
En aquest sentit, han remarcat que aquesta renegociació serà possible des d’un punt de vista jurídic i econòmic perquè encara, avui en dia, no està redactat el projecte executiu.
Cal remarcar que l’anterior Govern va iniciar les obres –en aquest cas el moviments de terres- i va fer alguns actes administratius, com la pròpia adjudicació del contracte, sense comptar amb el projecte executiu.
En al•lusió al projecte original, Joan Turró ha dit que no hi ha cap predecent a Espanya d’un contracte d’aquestes característiques pel qual s’adjudica a empreses privades la construcció i gestió de manteniment, durant 35 anys, d’un complex immobiliari de tanta envergadura.
El contracte de manteniment de la Ciutat de la Justícia que havia estat concedit a la UTE d’empreses adjudicatàries de les obres ha estat definit pel conseller com a “peculiar”.
El conseller també ha indicat que, amb el projecte inicial, es corria el risc d’implantar en aquella zona un model de ciutat com les de Manhattan o Brussel•les, que “no són els modes urbans idonis per a Barcelona”, i ha afegit el risc que hi havia de “desertització vespertina de l’entorn” tal i com s’havia plantejat la Ciutat Judicial inicialment.
Ara, s’ha obert un període en què s’ han de concretar els detalls del nou projecte, que inclou una previsió de construcció d’habitatges, que podrien ser de caràcter social i sòciosanitaris, i que encara s’ha de concretar amb els departaments de Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge i amb els dos ajuntaments implicats.
Per últim, Josep M. Vallès ha indicat que, durant el període de revisió del projecte inicial, “s’han fet consultes (amb diferents estaments relacionats amb el projecte) sense que algunes objeccions que s’han dit ara s’haguessin manifestat en el seu moment”.
