Commemoració institucional de la Diada Nacional de l'11 de setembre

Dossier Informatiu

query_builder   2 setembre 2004 14:31

event_note Nota de premsa

Commemoració institucional de la Diada Nacional de l'11 de setembre

Dossier Informatiu

LLOC: EL PASSEIG DELS TIL•LERS DEL PARC DE LA CIUTADELLA

El Parc de la Ciutadella representa la recuperació d’un lloc que si bé fou concebut com espai per a la guerra, ara és un espai de vida; un indret emblemàtic de les llibertats democràtiques i un espai cívic i cultural.

El Parc de la Ciutadella expressa de forma doble la idea de la recuperació: el retorn a la ciutadania de l’espai urbà arrabassat a partir de la destrucció d’una bona part del barri de la Ribera per a la construcció de la fortificació militar; i l’espai en el què es troba la seu del Parlament de Catalunya. L’espai que fou pres a la ciutadania, fou retornat a la ciutat pel general Prim, i el què fou el polvorí de la ciutadella és, de nou, la seu del Parlament de Catalunya.

El passeig dels Til•lers és l’àmbit que més s’adiu al desenvolupament d’un acte concebut com a lloc de trobada de totes les sensibilitats polítiques democràtiques catalanes i la ciutadania, compartint la mirada cap a la història i renovant la il•lusió per la construcció d’un futur comú. Un espai per a la proximitat de la ciutadania i les seves institucions. Un espai pautat per la filera endreçada dels til•lers que permet situar al bell mig, amb simplicitat geomètrica i claredat compositiva, l’acte commemoratiu de la diada nacional.

L’ACTE COMMEMORATIU

La commemoració institucional de la diada nacional és concebuda com una celebració festiva que vol desplegar-se amb solemnitat i senzillesa. No es tracta d’un espectacle en el què mirar o ésser mirat. Es tracta del dret a la vivència pròpia i íntima d’un sentiment de pertinença a una realitat col•lectiva i plural, en el què les dues principals institucions del país, el Govern i el Parlament, reben de la ciutadania un missatge que expressa tant el record i el respecte a la memòria col•lectiva del poble de Catalunya, com l’encàrrec renovat de treball i compromís per la construcció d’un futur de progrés i plenitud.

L’acte estarà presidit pel president de la Generalitat i el president del Parlament. També hi assistiran les principals autoritats del país.

A les 12 del migdia s’iniciarà l’acte amb la interpretació per part de Rafael Subirachs, del romanç popular del segle XVII “Catalunya, Comtat Gran” que narra els fets de la revolta dels segadors el 1640 i que el mateix Subirachs va cantar l’any 1975, per primer cop des dels temps de la República. Es tracta així de presentar de nou, davant del poble català, els fets històrics que inspiraren el seu himne actual.

Quan comenci el romanç, entrarà en el recinte la Formació de Gala del Cos dels Mossos d’Esquadra. Avançaran fins al centre del passeig i se situaran a banda i banda de la tarima central a l’espera de retre Servei d’Honors a la bandera nacional quan es canti l’himne dels Segadors.

La bandera que serà hissada al final de l’acte pertany a un Municipi de Catalunya. En aquesta ocasió, i amb motiu del 800 aniversari de les Homilies d’Organyà, el primer text en català que es conserva, serà l’alcalde d’Organyà qui farà el lliurament de la bandera del seu municipi als presidents i aquests la donaran, al seu torn, al cap del Cos dels Mossos d’Esquadra de Gala per tal que la custodiï fins al moment d’hissar-la.

Seguidament, una parella de nens s’aproparan als presidents per fer ofrena d’una branca d’olivera i d’un text de dos versos de Miquel Martí i Pol que seran recitats per una veu en off: “Convertirem el vell dolor en amor i el llegarem, solemnes, a la història”. La senyera d’un municipi, la branca d’olivera, i el vers que dos joves lliuraran als presidents, expressen el prec renovat del poble de Catalunya de compromís amb la memòria, el futur col•lectiu i la pau.

Aquesta ofrena esdevindrà el punt central de l’acte, el gir de full, la mirada al futur. Immediatament, la interpretació amb acompanyament de piano de la cançó “Venim del Nord, venim del Sud” per part d’en Lluís Llach, reforçarà la idea del compromís amb una pau que ha d’acollir a tothom.

Tot seguit, els cantaires de l’Orfeó Català, Coral Sant Jordi i la Polifònica de Puig-Reig, sota la direcció del mestre Josep Vila, interpretaran “El cant de la Senyera” el qual va fer funcions d’himne nacional quan “Els Segadors” estava prohibit.

Seguidament, Joan Manuel Serrat interpretarà “Cançó de Bressol” i, finalment, la soprano Barbara Hendricks i el seu grup vocal, interpretarà la cançó popular catalana del segle XVII “El cant dels Ocells”, arranjada i popularitzada per Pau Casals des de l’exili a Prada de Conflent.

L’acte finalitzarà amb la interpretació de l’Himne nacional “Els Segadors” per part de totes les persones presents, mentre dos mossos hissaran la bandera nacional. Corals, solistes i públic tancaran d’aquesta manera el cercle que s’havia obert amb el romanç històric del segle XVII.

Uns 40 minuts després de l’inici, el cap de la Formació de Gala s’acostarà a la presidència, donarà novetats i demanarà autorització per marxar. En el moment que tota la formació abandoni la tarima central, els presidents es retiraran i es donarà per finalitzat l’acte.

Des de diversos indrets dels Parc de la Ciutadella, els trabucaires dispararan les salves mentre els grallers interpretaran diverses peces del cerimonial festiu i de lluïment amb timbalers i grallers, per tal d’ajudar a obrir nous centres d’atenció entre el públic que anirà abandonant el passeig.

Es tracta d’un acte institucional i cívic, però també d’una commemoració festiva, que vol ser un acte simbòlic que esdevingui:

• Un homenatge a les persones que han lluitat per les llibertats de Catalunya

• Un acte de reafirmació nacional

• Una defensa de la Catalunya d’avui

• Una demostració d’esperança vers un futur millor i en pau

 

CONCEPTE I DISSENY DE L’ESPAI CENTRAL I DE LES TARIMES

Per tal d’organitzar l’espai central a partir del qual poder situar la tarima presidencial i l’escenari s’ha triat la solució formal d’un quadrat girat de 22 m. de costat, els vèrtex del qual marquen els dos eixos que el travessen, el del passeig dels Til•lers i el d’accés als camins laterals més elevats de banda i banda del passeig.

L’eix del passeig queda potenciat per tot un seguit de rampes molt suaus que recullen els moviments d’accés a la tarima central. En un dels extrems, i com a únic element vertical, hi ha el pal de la bandera “arrelat” en mig del passeig, i forçant en la seva base la continuïtat dels pendents. S’ha volgut generar topografies suaus que acompanyessin els esdeveniment molt arran de terra. Com si es tractés d’una catifa, la base de fusta natural, es tenyirà de tonalitats terroses que l’ajudin així, a integrar-se en el mateix conjunt cromàtic del passeig, des del verd oliva al vermell. Respecte dels materials, s’ha triat l’honestedat dels materials nobles com són la fusta i el ferro del pal de la bandera.

ZONIFICACIÓ, SEGURETAT I SERVEIS

Les tarimes on se situaran els serveis s’allarguen i adapten a l’entorn mirant d’integrar-se en els tancaments vegetals existents. Els paquets tècnics per tota mena de connexions elèctriques, de so i de telefonia se situaran també en aquestes franges, així com les torres de só i les d’il•luminació.

També s’han previst quatre accessos amb rampa per salvar el desnivell entre el passeig i els camins laterals.

Les tres zones diferenciades per els seus respectius punts d’accés i protegits per tanques i jardineres són:

• La zona d’artistes, situada entre l’umbracle, l’hivernacle i el Museu de Geologia.

• La zona de periodistes, que comprèn la zona del darrera l’escenari, la zona de gràfics al voltant de la tarima central, els periodistes fixes a les tarimes de fusta situades al costat de l’escenari per tal de tenir la visió necessària per informar al llarg de tota la cerimònia; quatre tarimes a cada costat per la televisió i la previsió de l’espai per a les grues que al llarg del passeig i sobre la tarima central, permetran enregistrar des de diferents punt de visió.

• La zona d’autoritats, a l’altra banda del passeig i enfrontada a l’escenari.

Cada una d’aquestes zones estarà tancada i protegida i tindrà el seu accés propi al que sols podran entrar i sortir les persones convenientment acreditades.

 

BIOGRAFIES DELS ARTISTES CONVIDATS

Rafael Subirachs

Músic, cantant i compositor, nascut a Vic l’any 1948.

 

Ha exercit de puer cantor a l´Escolania de Montserrat de 1958 a 1960, en qualitat de soprano solista sota la direcció musical del pare Ireneu Segarra. El 1967 va ingressar a Els Setze Jutges.

Al començament dels anys vuitanta s’inicia com a compositor simfònic i dramàtic compaginant una activitat de concertista de música clàssica amb la de cantautor i intèrpret de música popular, tant antiga com moderna. Activitat que desenvolupa en l’actualitat.

Interpretarà el romanç popular del segle XVII “Catalunya, comtat gran”, basada en la revolta dels Segadors, com ja va fer l’any 1975 a les "Sis hores de cançó a Canet" davant de més de trenta mil espectadors.

 

Lluís Llach

Cantautor nascut a Girona el 1948.

Va ser membre de Els Setze Jutges, el 1968 va composar “L’estaca”, una de les seves cançons més emblemàtiques, convertida en himne català contra el règim franquista. Llach ha estat sempre un músic compromès amb el seu país i la seva societat.

En els darrers anys, Lluís Llach ha estat molt vinculat al poeta Miquel Martí i Pol, a qui ha musicat i amb qui ha col•laborat. Una de les ocasions més emblemàtiques va produir-se en la cantata Germanies.

Interpretarà la cançó “Venim del nord, venim del sud”, inclosa en el disc “El meu amic el mar” de l’any 1978.

Coral Sant Jordi

Entitat nascuda el 1947 per iniciativa d’Oriol Martorell.

La Coral Sant Jordi manté des dels inicis una manera personal d’interpretar la música i una determinada projecció social del fet musical compromesa amb el moment històric del país.

Amb esperit eclèctic, combinat alhora amb un compromís especial per la música catalana, la Coral ve realitzant una llarga trajectòria de difusió musical, que ja compta amb més de 1.500 concerts interpretats a Catalunya, l’estat espanyol i altres països europeus. Ha col•laborat amb Sergiu Celididache, Eduard Toldrà, Duke Ellington, Antoni Ros Marbà, Lluís Llach o Laurence Foster.

Interpretarà “El cant de la Senyera” amb text de Joan Maragall i música de Lluís Millet.

L´Orfeó Català

Entitat fundada el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives.

Més enllà del fet coral, l’Orfeó Català ha estat una institució capdavantera de la cultura catalana durant aquests últims cent anys. Testimoni d’aquesta acció n’és la construcció del Palau de la Música, l’edició de la ’Revista Musical Catalana’ o la tasca musicològica coral i la recuperació de la cançó popular i tradicional.

Amb més de cent anys de història, és la primera agrupació coral de Catalunya i una de les més destacades en el panorama europeu de l’especialitat. Ha actuat als principals centres musicals d’arreu del món col•laborant amb prestigioses orquestres. Ha estat dirigit per grans personalitats com Richard Strauss, Antoni Ros Marbà, Camille Saint-Saëns, Sergiu Comissiona, Pau Casals, Zubin Mehta.

Interpretarà “El cant de la Senyera” amb text de Joan Maragall i música de Lluís Millet.

Polifònica de Puig-reig

Entitat fundada l’any 1968 amb el nom de Coral Joventut Sardanista, en el si de la colla sardanista del mateix nom. El 1987 va adoptar el nom actual.

Desenvolupa una intensa activitat a Catalunya i ha actuat arreu del món. El seu repertori és ampli i variat i inclou totes les èpoques i estils. Ha col•laborat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona Nacional de Catalunya, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Donades les seves arrels, la Polifònica està reconeguda com a excel•lent intèrpret de sardanes corals, havent fet múltiples actuacions i diversos enregistraments junt amb la prestigiosa cobla La Principal de La Bisbal.

Interpretarà “El cant de la Senyera” amb text de Joan Maragall i música de Lluís Millet.

Joan Manuel Serrat

Cantautor nascut a Barcelona el 1943.

Va ser membre de Els Setze Jutges i és autor de cançons emblemàtiques com Cançó de matinada o Ara que tinc vint anys. Ha musicat, entre altres, els poetes Joan Salvat-Papasseit i Antonio Machado, alternant les seves composicions en català i en castellà.

Cronista del seu temps, Serrat és àmpliament conegut a l’Amèrica llatina i s’ha caracteritzat sempre per la seva mirada crítica de la realitat i la seva oposició frontal a qualsevol tipus de dictadura i opressió.

Interpretarà Cançó de bressol, escrita l’any 1967 i inclosa en el disc Ara que tinc 20 anys.

Barbara Hendricks

Cantant nascuda el 1948 a Stephens, Arkansas, Estats Units.

Va iniciar la seva carrera el 1974 als Estats Units i Europa. A més de tenir un ampli repertori operístic, està considerada una de les principals i més actives recitalistes de la seva generació, amb un ampli repertori. Ha col•laborat amb prestigiosos pianistes i amb els principals directors i orquestres.

Barbara Hendricks col•labora amb l’Alt Comissionat per als Refugiats de les Nacions Unides com Ambaixadora de Bona Voluntat. És membre de l’Acadèmia de Música de Suècia i ha rebut nombrosos premis per la seva labor artística i humanitària. El 2000 va rebre el Premi de les Arts de la Fundació Príncep d’Astúries per la seva defensa dels Drets Humans i contribució de la seva tasca artística al Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Interpretarà la cançó popular catalana El cant dels ocells, que el músic Pau Casals va elevar a himne nacional en els seus concerts a l’exili.

2  

Imatges

Planell Parc de la Ciutadella

Planell Parc de la Ciutadella 824

Escenari de la Diada al Parc de la Ciutadella

Escenari de la Diada al Parc de la Ciutadella 407