El Pla Estratègic de la Caça s’ha presentat aquest matí després de mesos de treball de camp, conclusions i la redacció definitiva del document. En aquest decàleg es defineix amb claredat i amb detall quina és la situació de la caça a Catalunya, quins programes d’actuació s’estan duent a terme en aquests moments i quines són les principals propostes d’actuació que sorgeixen després d’aquesta anàlisi exhaustiva de la situació amb l’objectiu de definir un model de caça sostenible amb la natura i compatible amb altres activitats territorials. El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, acompanyat pel director d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, Jordi Padrós, el coordinador del Pla, Jordi Peix, i el president de la Federació Catalana de Caça, Antoni Quer, l’han presentat aquest matí als mitjans de comunicació.

Aquest Pla Estratègic ha estat elaborat conjuntament pel Departament de Medi Ambient i per la Federació Catalana de Caça. En ell es reconeix que l’activitat cinegètica està profundament arrelada a Catalunya (hi ha 98.000 caçadors el que suposa que un 1,58% de la població ho és) i que ha contribuït, tradicionalment, a conservar l’entorn i a garantir una adequada gestió dels recursos naturals.

Els objectius que s’han marcat en aquest Pla Estratègic de la Caça són definir una caça sostenible dins la natura, compatible amb altres activitats territorials; reconèixer els valors culturals i les funcions que realitzen dins la societat catalana; proposar uns principis per protegir la fauna tot respectant la biodiversitat; valorar el factor humà i proposar un model de formació; col·laborar en el desenvolupament de la població local i fomentar l’esport cinegètic com a una ètica de comportament.

En el segon capítol del Pla es defineix amb tot detall la situació actual de la caça a Catalunya: les característiques de la fauna salvatge, les mesures de protecció de les espècies, els models actuals de gestió territorial de la caça, la importància econòmica i social que aquesta té i les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del sector cinegètic.

DEBILITATS:

1. Recursos limitats.

2. Necessitat de repoblació.

3. Imatge de la societat urbana.

4. Dependència del territori.

5. Reducció del sòl agrícola.

6. Minifundisme de les àrees de caça.

7. Manca de gestió especialitzada.

8. Malalties (mixomatosi).

9. Edat elevada dels caçadors.

10. Manca de legislació adaptada.

Amenaces:

1. Furtivisme.

2. Visió de la societat.

3. Urbanisme creixent.

4. Accidents de trànsit.

5. Seguretat durant la caça.

6. Reducció de llicències.

7. Fragmentació del territori.

8. Pèrdua del mosaic natural.

9. Dificultat de gestió compartida.

10. Artificialització de l’activitat.

FORTALESES:

1. Conservació del medi natural.

2. Tradició i solidaritat.

3. Presència en el territori.

4. Importància econòmica.

5. Turisme cinegètic.

6. Model d’organització.

7. Reserves nacionals de caça.

8. Un esport a prop de la natura.

9. Augment de la caça major.

10. Associacions locals de caça.

Oportunitats:

1. Col·laborar amb els municipis.

2. Formació dels caçadors.

3. Coneixement del territori.

4. Millora de la gestió de la fauna

5. Control de plagues.

6. Control d’animals exòtics.

7. Una visió europea de la natura.

8. Introducció del guaret faunístic.

9. Llei catalana de la caça.

10. Alt nivell federatiu.

En aquest document es dóna detall de les funcions de la caça i fa referència al desenvolupament sostenible i la caça. A una de les conclusions que s’arriba és que calen més remugants salvatges que, a part de la seva funció cinegètica, contribueixen a la recuperació dels seus hàbitats. Quan es fa referència a les malalties de la fauna salvatge i el biocontrol es dóna compte que els animals salvatges poden patir les mateixes malalties que els domèstics i fins i tot poden contribuir com a transmissors o vehiculadors de les malalties. És per aquest motiu que cal donar molta importància a les mesures de biocontrol de la fauna cinegètica pels següents motius:

Sanitaris:

- Impacte sobre l’home (zoonosi)

- Impacte sobre animals domèstics

- Impacte sobre altres espècies salvatges

Ambientals

- Desequilibris en els ecosistemes

- Risc de pèrdua de biodiversitat

Econòmics:

- Risc de pèrdua d’un aprofitament cinegètic

- Impacte sobre el turisme rural

- Impacte sobre la renda ramadera

Compartir l’ús de la natura

A Catalunya, la caça ha estat practicada bàsicament pels habitants del món rural. La caça ha estat per tant, una manera d’aprofitar els recursos naturals que oferia l’entorn a les persones. L’evolució de la societat, amb una major concentració a  les ciutats i un progressiu despoblament rural, ha portat a altres formes de relació entre l’home i la natura. El que si és cert és que la majoria d’activitats a la natura són compatibles entre si i encara més si porten centenars d’anys practicant-se com és el cas de la caça.

En aquest Pla es proposen una sèrie de mesures per tal de fer més compatibles les activitats a la natura. Entre altres coses es proposa planificar els diferents usos del territori, el marcatge d’itineraris o la informació sobre els horaris i costums de les diferents activitats que es realitzen al medi, cosa que permet planificar sortides i evitar incidents.

La caça també s’ha d’entendre com a un recurs turístic i és important destacar que les reserves nacionals de caça han estat un de les primeres destinacions turístiques no només per a persones de Catalunya sinó per a resta de l’Estat i fins i tot de l’estranger.

Els accidents de trànsit

Actualment, a Catalunya, es produeixen centenars d’accidents de trànsit per culpa de les espècies cinegètiques. A continuació, es detallen les mesures que es poden prendre a més de la senyalització convencional de les carreteres:

1. Mesures per als animals

- Instal·lació de tanques

- Creació de passos de fauna, efectius i estudiats en disseny i situació

- Repel·lents olfactius

- Repel·lents sonors

- Repel·lents visuals

- Gestió de poblacions

2. Mesures per als conductors

- Senyalització especial dels punts negres de pas de fauna

- Senyals lluminosos fixos

- Senyals lluminosos de detecció de moviment

- Bandes sonores a la carretera

- Campanyes d’informació com les que es fan sobre el cinturó de seguretat, l’alcohol o l’excés de velocitat.

La seguretat en la pràctica de la caça

Tot i que la caça no registra un nombre elevat d’accidents, cal seguir unes normes de seguretat estricta ja que el fet de practicar-se amb armes de foc implica un risc.

Es proposen una sèrie de mesures a tenir en compte en la pràctica de la caça en general:

- La seguretat del grup: Aquest tipus de mesures fixa els seus objectius a prevenir els riscos que comporta l’activitat practicada en conjunt (batudes de senglar) i també practicada individualment, però que globalment també requereix prendre  mesures conjuntes (tirades aquàtiques, tords, tórtores...).

- Reduir riscos propis: Cada caçador individualment ha de tenir en compte tota una sèrie de mesures per garantir la seva seguretat. És de vital importància la formació cinegètica de l’individu en tot allò referent a normes de seguretat, limitacions i prohibicions del seu dret a caçar.

- Evitar danys a tercers: Cercar mesures d’entesa entre els diferents col·lectius i implantar mesures de prevenció i protecció, com ara la senyalització de les batudes, ha de ser una de les principals fites a assolir pel que fa a la seguretat de l’activitat cinegètica, si es vol fer-la compatible amb la resta d’activitats que es practiquen en el medi natural.

- La manipulació de les armes: El coneixement correcte del funcionament, manteniment i ús de les armes de foc.

A part d’aquestes normes generals també se n’apunten d’altres de concretes per a la pràctica de la caça major i de la caça menor com potenciar la figura del cap de colla i dotar-lo de la màxima autoritat en tot allò referent a la colla de senglar que dirigeix; establir uns criteris de seguretat (distàncies, angles de tir…) per ubicar les parades i cercar fórmules, perquè els gossers en coneguin la ubicació perfectament; catalogar uns camins d’ús públic per delimitar-los com a zona de seguretat; vestir amb indumentària vistosa (gorres, armilles de color llampant); disposar d’emissora homologada perquè qualsevol incident es pugui comunicar a l’instant, no disparar sense haver identificat correctament la presa; fer el trajecte d’anada i tornada a la parada amb l’arma descarregada i enfundada, etc.

En aquest Pla es detallen les modalitats de caça major i de caça menor, la gestió de les poblacions d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre; la introducció i reintroducció d’espècies, la necessitat de conservar la fauna salvatge, els riscos que comporten les introduccions i reintroduccions, les repoblacions, etc. 

Calendari del Pla Estratègic de la Caça

El 8 d’octubre de 2002, el govern de la Generalitat va encarregar al Departament de Medi Ambient l’elaboració del Pla Estratègic de la Caça a Catalunya. Pocs dies després s’iniciaven les sessions de treball per diferents punts de la geografia catalana per tal d’escoltar totes les veus implicades en el sector de la caça (caçadors, pagesos, entitats relacionades en la defensa de la natura, etc.). Les sessions que es van realitzar són les següents:

 GIRONA. 25 d’octubre de 2002

1a. Sessió de treball de presentació i monogràfic sobre el porc senglar.

 LLEIDA. 22 de novembre de 2002

2a. Sessió de treball de presentació i monogràfic sobre la perdiu roja i perdiu xerra. 13 de desembre de 2002 a Vic.

 VIC. 13 de desembre de 2002

3a. Sessió de treball de presentació i monogràfic sobre la becada.

 SOLSONA. 11 de gener de 2003

4a. Sessió de treball de presentació i monogràfic sobre el porc senglar

 TARRAGONA. 17 de gener de 2003

5a. Sessió de treball amb un monogràfic sobre ocells fringil.lids.

 MANRESA. 31 de gener de 2003

6a. Sessió de treball amb un monogràfic sobre el conill i el cabirol.

 BELLVER DE CERDANYA. 21 de Febrer de 2003

7a. Sessió de treball amb un monogràfic sobre la caça major (excepte porc senglar).

 AMPOSTA. 21 de Març de 2003

8a. Sessió de treball i previst un monogràfic sobre ocells aquàtics.

El Decàleg de Bones Pràctiques del Caçador català

El Decàleg de Bones Pràctiques del Caçador català té com a finalitat que el caçador tingui sempre presents els seus deures i responsabilitats envers la natura, la caça, els altres caçadors i les altres persones i els seus béns. Es tracta de fomentar una dimensió ètica de la caça, element indispensable per fer-la compatible amb la societat actual, i sostenible dins la natura per garantir la continuïtat d’aquesta activitat per a generacions futures.

En aquest decàleg es determinen una sèrie de mesures com el respecte envers les espècies de caça, la defensa i el coneixement de la caça o la responsabilitat que cal tenir respecte la natura i la resta d’usuaris.

Es recomana, entre altres coses, un respecte pels períodes i mètodes de caça autoritzats; no caçar per negoci; no confondre la caça amb un esport on només es fa punteria; identificar sempre l’animal abans de disparar; disparar en distàncies i condicions normals de tir; tenir especial cura amb les espècies migratòries i també amb la problemàtica específica d’aquestes aus de pas; no embrutar el medi; facilitar la indemnització ràpida d’aquells danys dels quals el caçador en sigui responsable, etc.

L’examen del caçador a Catalunya

En aquest Pla Estratègic de la Caça es recomana posar a punt una prova d’aptitud on el futur caçador català acrediti uns coneixements mínims sobre tot allò que envolta la caça, un requisit imprescindible per a obtenir la corresponent llicència de caça. L’objectiu principal de la implantació d’un examen, és implicar el caçador en la gestió, la conservació i el coneixement del medi natural.

Després de l’obtenció de la titulació amb l’examen corresponent, el caçador ha de poder accedir a diferents cursos i activitats de formació per estar al dia dels nous requisits legals que apareguin, així com dels nous avenços científics. En la formació del caçador es proposa tenir en compte els següents aspectes: coneixement sobre la biologia i la gestió de les espècies de caça; seguretat en la pràctica de la caça i primers auxilis en cas d’accident; gestió administrativa de les associacions de caçadors; ensinistrament dels gossos de caça; ús i maneig de les armes i tècniques de tir; altres modalitats de caça i el medi natural i la pràctica de la caça.

La caça a Catalunya, en relació a altres regions i països

És indiscutible que la caça és una activitat profundament arrelada a Catalunya. Els prop de 100.000 caçadors que hi ha indiquen quin grau de dedicació té. Al ser Catalunya un país petit, la caça és intensiva i calen repoblacions i alliberaments. Molts caçadors catalans escullen practicar la caça en regions properes com Aragó o Castella-La Manxa.

El sector cinegètic a Catalunya, de vital importància a les zones de muntanya, representa el 4’5% de la producció agrícola i és tant productiu com la vinya, la llet  o l’oví, i més important que el sector forestal. El volum de negoci generat per la caça se situa entre 141 i 189 milions d’euros.

La caça a Catalunya és molt diversa, a l’invers d’altres territoris és per això que el territori català es caracteritza per la diversitat de captures en les que conflueixen la caça major, la perdiu, la guatlla, el conill, la becada, les espècies aquàtiques i les espècies migratòries. Hi ha molts pocs territoris a l’Estat espanyol que disposin de tanta varietat.

País Superfície km2 Població (milions) Densitat hab./km2 Caçadors /     nombre   Caçadors/ població     % Nombre hab. per caçador Caçadors     per 100 ha

Dinamarca 43.000 5,1 118 177.000 3,47 29 4,1

Portugal 89.000 10 112 300.000 3,01 33 3,4

Itàlia 301.000 57 190 925.000 1,62 62 3,1

Catalunya 32.000 6,2 194 98.000 1,58 63 3

França 550.000 57 104 1.625.000 2,85 35 3,0

Regne Unit 244.000 56 230 625.000 1,11 90 2,6

Europa 797.200 119,2 37 2.348.000 1,69 19 2,9

Grècia 132.000 10,4 78 293.000 2,84 35 2,2

Espanya  505.000 39 77 1.000.000 2,56 39 2,0

Irlanda 70.000 3,5 50 120.000 3,42 29 1,7

Àustria  84.000 7,8 93 110.000 1,41 71 1,3

Alemanya 357.000 81 226 338.000 0,41 239 0,9

Finlàndia 337.000 5,03 15 300.000 5,96 17 0,9

Luxemburg 2.600 0,4 154 2.200 0,55 182 0,8

Holanda 41.000 15,4 376 33.500 0,21 459 0,8

Bèlgica 35.700 10 280 29.000 0,29 345 0,8

Suècia 450.000 8,8 20 320.000 3,65 27 0,7