- Sobre el rebuig del Congrés a la regulació dels lloguers de temporada: “És un cop duríssim i i nexplicable. Teníem l’oportunitat de pactar i dialogar i, per càlculs polítics, aquesta oportunitat ha decaigut”
- El Govern també preveu aprovar el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya (PITC), un nou Pla de transport de viatgers i, el 2025, el Pla de Rodalies fins el 2030
- Es destinaran 80 MEUR del Fons del Patrimoni Natural per la preservació del medi ambient i la prevenció d’incendis
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, ha exposat avui a les comissions conjuntes de Territori i Habitatge, i Transició Ecològica del Parlament de Catalunya les línies i els eixos principals d’aquesta conselleria per aquesta legislatura.
L’habitatge és un dels reptes més importants del Govern de la Generalitat. És per aquesta raó que Paneque, en l’arrencada de la Comissió, ha qualificat de “cop duríssim i inexplicable” el rebuig del Congrés dels Diputats a la regulació dels lloguers de temporada. “Teníem l’oportunitat de pactar i dialogar i, per càlculs polítics, aquesta oportunitat ha decaigut”, ha emfasitzat.
En aquest sentit, i en paraules de la consellera, “és una prioritat regular els usos diferents de l’habitatge”, perquè la ciutadania pugui accedir-ne “a un preu raonable”. Així mateix, hi ha el compromís de millorar el parc edificat i proveir d’habitatge digne als ciutadans i ciutadanes de Catalunya a través del Pla de Rehabilitació dels edificis marcant com l’horitzó l’any 2030, i tenint present la crisi energètica i el repte del canvi climàtic.
Així, la prioritat del Govern és també incrementar el parc d’habitatge protegit, social, “fins a 50.000 habitatges el 2030 per donar resposta a la creixent demanda i reduir les llistes d’espera per les famílies”. Les eines clau per assolir-ho són l’activació de l’Incasòl i el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH), que s’aprovarà aquest trimestre i al qual serà decisiva la col·laboració entre el sector públic i privat, i els agents socials.
Infraestructures i transports
El Departament té previst reactivar la comissió tècnica entre la Generalitat i l’Estat per trobar una solució a l’ampliació de l’Aeroport que compti amb el suport dels ajuntaments i sigui respectuosa amb el medi ambient. “Som conscients dels riscos que hem d’evitar, especialment tindrem cura i especial atenció a la preservació de la biodiversitat i la qualitat de vida dels veïns del Delta del Llobregat”, ha subratllat la consellera durant la seva intervenció.
El Govern aposta també pel lideratge d’un sistema aeroportuari català que ha de tenir com a centre l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat, però que ha d’incloure també la participació dels aeroports de Girona, Reus, Lleida i Sabadell. En aquest sentit, el Departament treballarà en favor de les connexions amb alta velocitat dels aeroports de Girona i Reus.
El Govern, d’altra banda, preveu aprovar el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya (PITC), redactat pel tripartit l’any 2006 però que està a punt de quedar desfasat. Es tracta d’un mapa d’infraestructures previstes on s’inclouen ports, aeroports, trens i carreteres.
El mandat per als pròxims anys en l’àmbit de les carreteres es fonamentarà, sobretot, en l’eix de la seguretat. El Departament, en aquest sentit, està desplegant el programa 2+1 per reduir els accidents, especialment els frontals. Precisament, sobre la conveniència d’aquest programa, la consellera ha subratllat que “podríem arribar a reduir l’accidentalitat mortal fins a un 20% intervenint sobre al voltant de 400 quilòmetres de carreteres”.
Pla Territorial General de Catalunya
Pel que fa a l’ordenació del territori, el Departament aposta per nous instruments normatius que permetin “adaptar-nos al canvi climàtic, la transició energètica, l’equilibri territorial i el desafiament de l’habitatge”, segons la consellera. Així, s’aprovarà el projecte de Llei de territori, el nou paraigües legislatiu per a la planificació territorial, l’urbanisme i el paisatge, i s’iniciarà la revisió del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) per adaptar-lo a la realitat actual. El Departament tindrà especial cura de l’especificitat dels territoris de muntanya i del litoral i impulsarà la llei de creació del Conservatori del Litoral, “per salvaguardar les àrees costaneres més amenaçades per la urbanització”, i la nova Llei d’alta muntanya.
Preservació del medi ambient
La consellera s’ha referit també als reptes al litoral català per “buscar l’equilibri entre els ecosistemes costaners i les activitats humanes i econòmiques, en un entorn més complicat a causa de l’escalfament global”. En aquest sentit, ha assenyalat que el Govern farà ús de la nova Llei del Conservatori del Litoral per salvaguardar les àrees costaneres més amenaçades per la urbanització. El Departament també concedirà ajuts al món municipal per impulsar camins de ronda i passeigs marítims.
El Govern, en la mateixa línia, es marca també com a objectiu preservar la biodiversitat al màxim possible, i ha anunciat “una inversió de 80 MEUR que es destinaran a la cura del medi ambient, prevenció d’incendis i altres accions ambientals”. Així ha remarcat el compromís de la Generalitat de Catalunya per impulsar i implantar polítiques de conservació integrals. “La descarbonització és clau per avançar en processos de desertització i episodis climàtics radicals”, ha alertat la consellera.
Transició ecològica
En l’àmbit de Transició Ecològica, el Govern té dos reptes principals: “La independència de les energies brutes, descarbonitzant l’economia, i que Catalunya tingui sobirania d’energies netes”. Dues fites que vol assolir amb el camí traçat per la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, amb l’objectiu d’aconseguir que el 54% de la demanda elèctrica sigui coberta amb fonts renovables el 2030. També ha remarcat el compromís de la Generalitat de fer realitat una nova Llei de Residus, una norma que “ens ha d’ajudar a canviar la nostra manera produir i consumir, per tal que sigui més circular, més respectuosa amb el medi ambient”, ha etzibat.