El Departament de Treball i Indústria i els agents socials signen l'acord pels ajuts a la formació dels treballadors del Tèxtil

El sector tèxtil català està format per 2.600 empreses que ocupen prop de 80.000 treballadors

query_builder   8 juliol 2004 18:53

event_note Nota de premsa

El Departament de Treball i Indústria i els agents socials signen l'acord pels ajuts a la formació dels treballadors del Tèxtil

El sector tèxtil català està format per 2.600 empreses que ocupen prop de 80.000 treballadors

AQUEST MATÍ, EL DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA I ELS AGENTS SOCIALS HAN SIGNAT L’ACORD DEL TÈXTIL

El sector tèxtil català està format per 2.600 empreses que ocupen prop de 80.000 treballadors

Aquest matí, el Conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, ha signat un acord de col·laboració amb UGT, CCOO i el Consell Intertèxtil en matèria d’ajuts per a la formació dels treballadors del sector tèxtil que formin part d’expedients de suspensió de contractes. L’objectiu dels ajuts és donar formació als treballadors per millorar la seva qualificació professional i així, facilitar la readaptació als nous processos productius o la transició a altres sectors.

Durant l’any 2004, el Departament de Treball i Indústria destinarà 2 milions d’euros a aquest programa, que es distribuirà entre els treballadors que acreditin haver rebut formació durant el període de suspensió. Els complements variaran entre un mínim de 230 euros mensuals i un màxim de 330 euros.

Per tal de facilitar el càlcul de la quantitat a abonar s’ha creat una taula de correspondència entre els diferents trams salarials i els complements:

Salari brut mensual (euros) Complement mensual (euros) Complement diari (euros)

965 230 7,7

1.060 250 8,3

1.175 275 9,2

1.280 300 10

1.390 330 11

Aquest acord relacionat amb el sector tèxtil s’aplicarà sobre les plantilles dels centres de treball radicats a Catalunya, que tinguin estables més del 80% dels seus treballadors. La durada màxima anual prevista del període de suspensió de contractes serà de 90 dies.

L’acord ha estat signat pel conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, el secretari general de la Federació d’Indústries afins d’UGT de Catalunya, David Alonso; el secretari general de la Federació d’Indústries Tèxtil-Pell, Químiques i Afins de CCOO de Catalunya; Salvador López, i el president del Consejo Intertextil, Amadeu Cazador.

Cal no oblidar que el proper 1 de gener de 2005, desapareixeran restriccions quantitatives  que afecten els productes tèxtils que entren a Europa. Aquesta eliminació de quotes provocarà un augment important de les importacions en el mercat europeu. En aquest sentit, Rañé ha valorat com a "necessària la unió de tots els agents socials implicats, per a l’establiment de vies de competitivitat per a les empreses tèxtils catalanes”.

2.600 empreses tèxtils a Catalunya

La indústria tèxtil catalana està constituïda per unes 2.600 firmes, la majoria de les quals són pimes i ocupa prop de 80.000 persones. Només el 0,5% del total de firmes, compta amb plantilles superiors als 500 treballadors. L’aportació d’aquest sector al producte industrial català és d’un 7% sobre el total. Aquestes dades, aportades per la Secretaria d’Indústria i Energia, corresponen al 2003.

El 85% de l’activitat es concentra en 10 comarques, d’entre les quals destaca el Vallès Occidental —principal nucli tèxtil a Catalunya—, seguit del Maresme, l’Anoia i el Bages. Per poblacions, són d’especial importància Sabadell, Terrassa, Igualada, Mataró i Manresa. D’altra banda, el tèxtil català abraça totes les activitats productives del sector, des de l’obtenció de fibres químiques fins a la confecció de peces de vestir.

Les exportacions catalanes durant aquest exercici han  superat els 2.900 milions d’euros. Aquesta xifra ha estat per sota del 3.000 milions d’euros assolits l’any anterior. Val a dir que Catalunya exporta gairebé la meitat del total de l’Estat (6.400 milions d’euros).  Els cinc primers mercats de destinació dels productes tèxtils catalans són països comunitaris —França, Itàlia, Portugal, Alemanya i Gran Bretanya—, que absorbeixen el 57% del global.

En els darrers anys, cal destacar un fort augment dels intercanvis de productes tèxtils amb els països de la zona mediterrània, especialment els integrats en l’àrea del Magrib i Turquia. També s’ha detectat una reactivació d’aquest procés en els països de l’Europa de l’est.

Pel que fa a les importacions catalanes, l’any 2003 la Unió Europea ha estat els primer proveïdor d’articles tèxtils i de confecció del mercat català, amb el 52% del total de les importacions. Itàlia ha estat el principal origen de les compres exteriors (18% de les importacions), seguit de França, la Xina, Alemanya i Marroc. Les importacions del passat exercici s’han mantingut respecte l’any 2002.

La producció tèxtil a Catalunya l’any 2003 ha baixat un 4,6%, una xifra més moderada que la del conjunt de l’Estat (5,7%) i de la UE (5%), i per sota del descens corresponent a l’any 2002 (6,3%). Pel que fa a l’ocupació hi ha hagut una pèrdua del 6,2% dels llocs de treball.

La estructura industrial tèxtil comunitària ocupa uns 2 milions de treballadors directes i uns 1,5 d’indirectes, i genera una xifra de facturació de 170.000 milions d’euros, segons dades de l’any 2002. Pel que fa als intercanvis amb l’exterior, l’any 2003 la Xina, el Paquistà i Bangladesh, augmenten la seva presència dins la UE, i ja representen el 24% del total importat.

Radiografia dels Subsectors del tèxtil

- Cotó: La seva producció representa gairebé el 30% de tota la branca tèxtil i de la confecció i Catalunya concentra el 70% del subsector cotoner de tot l’Estat. L’activitat de les indústries catalanes està formada, bàsicament, per empreses de capital autòcton i presenta un bon nivell tecnològic, a causa de les inversions d’aquestes firmes en modernització i automatització.

- Llana: Aquest subsector representa el 15% del conjunt de la indústria tèxtil i de la confecció a Catalunya. La producció està molt concentrada a la comarca del Vallès Occidental —especialment a Sabadell—, on es genera gairebé la meitat de la producció espanyola, xifrada en 1.000 milions d’euros. Actualment, desenvolupa una acció exterior important, que li permet mantenir una balança comercial positiva.

- Seda: Actualment, la totalitat de la producció de seda es du a terme amb fibres sintètiques o artificials. L’activitat representa un 10% del conjunt de la indústria tèxtil i de la confecció a Catalunya i compta amb empreses de certa importància.

- Fibres químiques: Catalunya concentra la meitat d’aquest subsector a nivell estatal, que es dedica a la fabricació de fibres no naturals, ja sigui a partir de derivats del petroli (fibres sintètiques) com a través del tractament de la cel·lulosa (fibres artificials).

- Acabats: El subsector d’acabats realitza les funcions de tintura, acabat i estampació dels diversos productes tèxtils. Generalment, les empreses treballen en règim de subcontractació, ja que fan tasques i operacions per compte d’altri.La marxa d’aquesta branca depèn de l’evolució dels altres subsectors tèxtils i de la confecció als que presta i ven els seus serveis.

- Gènere de punt: El subsector del gènere de punt aporta el 15% de la producció total del tèxtil i de la confecció a Catalunya. En relació amb altres branques, la indústria del gènere de punt presenta avantatges importants, gràcies al manteniment d’unes barreres d’entrada elevades que tenen el seu origen en un tipus de tecnologia i en un "know-how" molt específics. Així mateix, cal assenyalar que el subsector té una gran capacitat de resposta als canvis de la demanda i es caracteritza perquè els preus finals dels articles per unitat són menors que, per exemple, els de la branca de la confecció. El teixit empresarial és configurat al Principat per unes 500 firmes, d’un total de 800 a tot l’Estat.

- Confecció: El subsector de la confecció té una forta implantació a Catalunya, on representa el 25% de l’ocupació global de la indústria tèxtil i de la confecció. És una branca en què coexisteixen unes quantes grans empreses i un important conjunt de petites firmes fabricants que treballen en règim de subcontractació — el 42% de les peces fabricades se solen produir amb mitjans aliens a les empreses. El nucli central de l’activitat es localitza al Barcelonès i a les àrees veïnes. La Unió Europea continuà sent el principal destí de les exportacions del Principat, absorbint el 68 % del total de les vendes a l’exterior. Portugal, França i Itàlia foren els principals compradors de productes del subsector català.

La cadena productiva del sector finalitza amb la distribució, que no és pròpiament una activitat manufacturera però que cada dia està més vinculada a la confecció per raons logístiques, de màrqueting i tecnològiques. Així, s’explica l’èxit de certes empreses que integren confecció i distribució, com és el cas de la italiana Benetton i de les espanyoles Inditex (Zara), Punto Fa (Mango) i Cortefiel.

1  

Imatges

Foto de l'acte

Foto de l'acte 194