La Generalitat inicia les obres de la Xarxa de Regadiu del Segarra-Garrigues

Es tracta de la infraestructura agrària més gran feta a Catalunya els darrers 100 anys

query_builder   10 juliol 2003 12:54

event_note Nota de premsa

La Generalitat inicia les obres de la Xarxa de Regadiu del Segarra-Garrigues

Es tracta de la infraestructura agrària més gran feta a Catalunya els darrers 100 anys

El conseller en cap, Artur Mas, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Grau han presidit aquest matí, a Ponts, la posada de la primera pedra i l’acte d’inici de les obres de construcció de la xarxa de regadiu del canal Segarra- Garrigues. Aquesta nova infraestructura permetrà convertir en regadiu més de 70.000 hectàrees de sis comarques lleidatanes: la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i les Garrigues i es convertirà en l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers 100 anys.

La recent signatura del contracte entre la Societat Aigües del Segarra-Garrigues S.A (empresa adjudicatària de les obres) i l’empresa REGSEGA, per a l’execució de les obres de concentració parcel•lària, la redacció dels projectes de construcció i l’explotació de la xarxa de regadiu del Segarra-Garrigues, permet l’inici de les obres que farà la Generalitat per transformar en regadiu 70.150 hectàrees amb una inversió prevista de 1.102 milions d’euros. A la Societat Aigües del Segarra-Garrigues S.A hi estan integrades les empreses FCC Construcción S.A; ACSA-AGBAR; Copcisa; COPISA; Benito Arnó S.A; Áridos Romà; SAU; Constructora Calaf S.A; M&J Grúas SA; Romero Polo S.A; Aqualia Gestión Integral del Agua S.A i SOREA S.A. A REGSEGA hi estan representades la Generalitat de Catalunya i la Comunitat de Regants.

La possibilitat de construir el canal i la xarxa de regadiu del Segarra-Garrigues ha estat sempre un dels eixos prioritaris del Govern de la Generalitat de Catalunya. Avui, i conjuntament amb l’interès i la voluntat dels regants, ja és possible que després de molts anys de negociació s’iniciï l’històric projecte que ha de servir per beneficiar a més de 16.000 regants de les comarques de Lleida.

La totalitat de l’obra de la xarxa de regadiu haurà d’estar acabada en un termini de 9 anys. Les primeres finques podran regar el 2004 i es preveu que l’any 2008 ja s’hauran transformat en regadiu més de 35.000 hectàrees, la meitat del total.

Aquesta infraestructura recorrerà, regarà i subministrarà aigua per regadiu a 64 municipis de sis comarques lleidatanes des de la Noguera fins a les Garrigues, passant pel Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra.

A més de la possibilitat de la transformació en regadiu de les 70.150 ha, el nou canal suposarà dinamitzar el sector agrari de les comarques de Lleida mitjançant els cultius alternatius, la creació d’indústries agrolimentàries a la zona i l’associacionisme agrari, entre d’altres possibilitats.

Així mateix, el Govern de la Generalitat va establir, ara fa poques setmanes, línies de suport per poder finançar els costos que van a càrrec dels regants. Amb una nova línia de préstecs de l’ICCA, per un import de 223 milions d’euros, es facilita que els regants puguin fer efectiva la seva aportació, tant pel que fa a les obres de canal principal que executa el Govern central com a la de la xarxa de regadiu que du a terme la Generalitat.

La infraestructura agrària més gran dels últims 100 anys

L’obra beneficiarà més de 16.000 regants de 64 municipis de sis comarques lleidatanes des de la Noguera fins a les Garrigues, passant pel Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra. Compta amb un pressupost de 1.102 MEUROS Transformarà en regadiu 70.150 ha, 47.110 ha. amb dotació plena i 23.040 ha. amb dotació de suport. Concentració parcel•lària de 45.530 ha. Més de 3.550 Km de canonades de distribució. 43 basses de regulació. 17 estacions de bombejament. Més de 1.500 Km de camins rurals entre principals i secundaris. Una dotació d’aigua general de 342 Hm3.

Terminis d’execució

Les primeres hectàrees de regadiu a punt el 2004. El 2008 s’haurà realitzat la meitat de l’obra amb la transformació de més de 35.000 hectàrees. L’obra finalitzarà el 2012.

Què suposarà el Segarra-Garrigues

Aquest reg permetrà noves alternatives de cultius, mantenir collites, millorar la qualitat dels productes i diversificar les produccions. La transformació realitzarà un profund canvi en les estructures de la terra. La concentració parcel•lària i la millora dels camins suposa una reducció dels costos de producció i una ràpida millora de la productivitat del treball i per tant, de la renda agrària. Aquest regadiu no només significarà una millora de la renda familiar i de les condicions de vida de totes les persones beneficiades, sinó que a més suposarà un increment molt positiu per a tota l’economia de les comarques beneficiades, ja que potenciarà les indústries i cooperatives relacionades amb el sector agroalimentari.

Distribució i finançament de l’execució de les obres a càrrec de la Generalitat (REGSEGA)

L’esforç que ha fet el Govern català en la distribució i el finançament d’aquesta infraestructura permet que el cost per als regants sigui el més beneficiós possible. Per aquest motiu, la Generalitat subvencionarà a fons perdut el 70% de la construcció de la xarxa de regadiu amb dotació de transformació plena i la resta, un 30%, anirà a càrrec dels regants. Pel què fa a la xarxa de regadiu amb dotació de suport, la Generalitat en subvencionarà el 85% i la resta, el 15%, anirà a càrrec dels regants. El cost que suposaran les obres de concentració parcel•lària de 45.530 hectàrees i dels més de 1.500 quilòmetres de camins rurals, anirà a càrrec de la Generalitat en el seu 100%.

Pel que fa al finançament de les obres que està executant el Govern central (CASEGA), aquest anirà a parts iguals entre els regants i l’Executiu central. Els treballs comportaran la construcció de l’Estació d’impulsió, del Canal Principal i  de l’Embassament de l’Albagés.

Què costarà als regants, el Segarra-Garrigues

Obres a càrrec de la Generalitat (REGSEGA)

Per les modalitats de finançament, el cost fins a 25 anys per als que optin per al regadiu de transformació serà de fins a 175,84€/ha/any. I per als qui es beneficiïn del regadiu de suport, fins a 87,92€/ha/any. Pel que fa al cost que pot suposar per als regants la xarxa de regadiu que executa la Generalitat (REGSEGA), si el pagament és al comptat, serà de fins a 3.150€/ha per als de regadiu de transformació i de fins a 1.575€/ha per als de regadiu de suport.

Obres a càrrec del Govern central (CASEGA)

Per les modalitats de finançament, el cost fins a 25 anys tant per als de regadiu de transformació com per als de regadiu de suport, serà de fins a 176,96€/ha/any. Pel que fa al cost que pot suposar per als regants l’obra del regadiu que executa el Govern central (CASEGA), si el pagament és al comptat serà de fins a 3.170 €/ha, tant per als de regadiu de transformació com per als de regadiu de suport.

La zona regable (70.150 ha.)

Agramunt

Aitona

Albagés, L’

Albatàrrec

Albi, L’

Alcanó

Alfés

Anglesola

Arbeca

Artesa De Segre

Aspa

Belianes

Bellpuig

Borges Blanques, Les

Camarasa

Castelldans

Castellserà

Cervera

Cervià De Les Garrigues

Ciutadilla

Cogul, El

Cubells

Espluga Calba, L’

Floresta, La

Foradada

Granyanella

Granyena De Les Garrigues

Granyena De Segarra

Guimerà

Guissona

Juneda

Llardecans

Maldà

Montgai

Montoliu De Lleida

Montornès De Segarra

Nalec

Oliola

Omellons, Els

Ossó De Sió

Plans De Sió, Els

Pobla De Cérvoles, La

Ponts

Preixana

Preixens

Puigverd D’agramunt

Sanaüja

Sant Martí De Riucorb

Sarroca De Lleida

Seròs

Soleràs, El

Sudanell

Sunyer

Tàrrega

Tornabous

Torrebesses

Torrefeta I Florejacs

Torres De Segre

Torroja De Segarra

Verdú

Vilagrassa

Vilanova de Bellpuig

Vilanova de L’Aguda

Vinaixa

LA HISTÒRIA

El projecte del canal Segarra-Garrigues  

El projecte del canal Segarra-Garrigues es va declarar d’interès general a través de la Llei 42/1994, de 30 de desembre, i es va incloure, també, dins el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre, que es va aprovar pel Reial decret 1664/1998, de 24 de juny.

En data 27 de setembre de 1999, es va signar el Protocol general de col•laboració entre el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de Catalunya, per a la construcció i l’explotació del projecte de posada en regadiu del canal Segarra-Garrigues.

L’esmentat Protocol estableix que les obres de posada en regadiu del canal Segarra-Garrigues es poden considerar en cinc grans grups:

a) Xarxa de transport i regulació.

Impulsió i connexió del canal Segarra-Garrigues des de la presa de Rialb.

Canal Segarra-Garrigues.

Canal d’enllaç amb el Canal d’Urgell.

Presa de l’Albagés.

Connexió de la presa de l’Albagés amb la zona del Baix Segre.

Connexió de la presa de l’Albagés amb la zona del Segrià Sud.

b) Elevacions des dels rius Segre i Ebre.

c) Xarxa principal de reg i embassaments reguladors dels sectors de reg.

d) Xarxa de distribució dels sectors de reg.

e) Concentració parcel•lària i obres que se’n derivin.

Correspon a l’Administració General de l’Estat l’execució de les obres de transport i regulació que es preveu a l’apartat a) anterior, i a la Generalitat de Catalunya la resta d’actuacions englobades als apartats b), c), d) i e).

Així mateix correspon a la Generalitat de Catalunya la redacció dels projectes de les obres que ha d’executar l’Administració General de l’Estat. El desembre de 2002 es va lliurar el projecte del Canal del PK 0 al PK 5 a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, encarregada de la supervisió dels projectes de les obres que executa l’Estat. D’acord amb el calendari consensuat amb l’Administració Central, la resta de projectes del canal es lliuraran durant aquest mes de juliol i el de l’embassament de l’Albagés el setembre de 2003.

El 21 de desembre de 2000, se signa el Protocol de col•laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues en el qual s’estableixen les relacions entre la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues.

D’altra banda, el 12 de març de 2002 la Comissió de Govern de la Generalitat de Catalunya per a Assumptes Econòmics va acordar constituir, sota l’empara de la disposició addicional quaranta-vuit de la Llei 20/2001, de 28 de desembre, l’empresa pública Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA, l’objecte de la qual és projectar, construir, conservar, mantenir i explotar les sèquies i els canals secundaris de distribució de l’aigua que procedeixi del canal principal de Segarra-Garrigues.

La Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca el 4 de juny de 2002 va sotmetre a informació pública els projectes i els estudis següents:

Projecte del regadiu i de la concentració parcel•lària del canal Segarra-Garrigues.

Estudi d’impacte ambiental del regadiu i de la concentració parcel•lària del canal Segarra-Garrigues, transformació en regadiu, obres de distribució i de concentració parcel•lària.

L’estudi d’impacte ambiental del canal Segarra-Garrigues i la transformació de les seves zones regables s’ha redactat seguint la normativa d’avaluació d’impacte ambiental que estableix la Llei 6/2001, de 8 de maig, de modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental. Aquest estudi preveu el canal Segarra-Garrigues i les seves zones regables de manera global, i comprèn totes i cadascuna de les seves fases, trams i basses previstos des d’una perspectiva integral.

El 8 de novembre de 2002 es publicava la declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu i de la concentració parcel•lària del Segarra-Garrigues, transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel•lària. (Aquesta declaració fa referència a les obres de la transformació que ha d’executar la Generalitat de Catalunya).

El 17 de març de 2003 es publica la declaració d’impacte ambiental referent a les obres de transport i regulació que ha d’executar l’Administració Central mitjançant la Societat Estatal Canal Segarra-Garrigues, S.A. (CASEGA, S.A).

El 23 de juliol de 2002, se signava el Conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’empresa pública Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA, en el qual s’establien les relacions entre la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i REGSEGA. També es fixava, entre altres aspectes, que correspon al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca l’aprovació dels projectes.

L’11 de juliol de 2002 es publicava al DOGC la licitació de l’obra de la xarxa de regadiu del canal Segarra-Garrigues que ha de construir la Generalitat de Catalunya. El pressupost de licitació és de 1.103 M€ i en aquesta licitació també s’hi inclouen les obres de concentració parcel•laria.

El 23 de desembre de 2002 s’adjudica l’obra a un grup empresarial integrat per les empreses FCC; Construcción S.A.; ACSA AGBAR, S.A.; COPCISA, S.A.;  COPISA, S.A.;  Benito Arnó, S.A.; Aridos Romà, S.A.;  S.A.U; Constructora de Calaf, S.A; M&J Gruas, S.A.; Romero Polo, S.A.; Aqualia Gestión Integral del Agua, S.A i SOREA, S.A. El pressupost d’adjudicació és de 1.102,6 M€.

El 3 d’abril de 2003 es publica al DOGC la Llei 3/2003 de 28 de març d’autoritzacions financeres per a finançar l’aportació dels regants al canal Segarra-Garrigues. La Llei autoritza a l’ICCA que financi l’aportació dels regants de la infraestructura bàsica de la xarxa primària del Segarra-Garrigues fins a un import de 223 M€.

El 20 de juny de 2003 es signa el contracte per a l’execució de les obres per part del president de REGSEGA, Estanis Felip i del president de la Societat Aigües del Segarra-Garrigues S.A (empresa adjudicatària), Jaume Regany. El termini per a l’execució de les obres és de 9 anys i de 30 anys per a l’explotació de les mateixes.

La finalitat de l’actuació és la transformació en regadiu de 70.150 ha. netes, de les quals, 47.110 tindran una dotació de 6.500 m³/ha/any i 23.040 (amb reg de suport), una dotació de 1.500 m³/ha/any. Aquestes superfícies estan localitzades a 64 municipis de les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià, dedicades actualment a cultius de cereal, olivera i ametller, entre d’altres.

Els recursos necessaris per al conjunt del sistema s’han estimat en 342 Hm3/any, dels quals 273 Hm3 es derivaran del riu Segre a l’embassament de Rialb i 69 hm3 es derivaran del mateix riu mitjançant dues captacions directes i es distribuiran al llarg de tota la zona regable -a través de les infraestructures incloses en la xarxa de transport i regulació- i a la xarxa de distribució.

Per a la distribució de l’aigua captada a Rialb, es construirà el canal Segarra-Garrigues que constitueix, com el seu nom indica, l’eix principal de la zona regable. Igualment es construirà l’embassament de l’Albagés, situat al final del recorregut del canal. Tant l’un com l’altre són elements bàsics i que constitueixen el cos principal de la xarxa de transport i regulació. Aquestes actuacions són competència del Govern Central.

Per a la distribució de l’aigua des del canal Segarra-Garrigues o des de la presa de l’Albagés, així com des del riu Segre, es construiran les infraestructures hidràuliques necessàries incloses a la xarxa de distribució i que bàsicament estan formades per captacions al riu Segre, canals i canonades de connexió, basses, estacions de filtratge i bombeig, impulsions mitjançant conduccions de gran diàmetre, xarxes de canonades de distribució general, boques de reg i elements de control i automatització. Les instal•lacions comptaran amb més de 3.500 km de canonades de distribució, 43 basses de regulació i 17 estacions de bombejament. Aquestes actuacions són competència de la Generalitat de Catalunya i objecte del concurs.

Per a dur a terme aquesta actuació es fa imprescindible la realització dels procediments de concentració i ecoconcentració parcel•lària, que afectaran  45.530 ha, amb uns clars objectius d’agrupació de parcel•les amb la mateixa titularitat, una reducció de les despeses d’inversió de les obres a construir i una reducció de les despeses d’explotació per part dels agricultors. Per això, i amb posterioritat als procediments legals i administratius articulats, es construiran les xarxes de camins, els drenatges i els desguassos. Aquestes actuacions són competència de la Generalitat de Catalunya.

Amb la realització d’aquestes obres es donarà compliment per part del Govern de la Generalitat a una de les reivindicacions històriques de l’agricultura de les comarques de Lleida. Una vegada executades aquestes obres, el sector agrari de Ponent gaudirà de la infraestructura bàsica per a poder afrontar el futur amb garanties i amb un nivell de competitivitat pel sector igual o superior a la resta de països de la Unió Europea.

1  

Fitxers adjunts

Versió per imprimir (inclou mapes)

Versió per imprimir (inclou mapes)
DOC | 1372