La Generalitat presenta un estudi sobre els usuaris de programes de metadona

Aquest estudi està centrat en la qualitat de vida i la percepció del benestar social

query_builder   16 maig 2003 14:11

event_note Nota de premsa

La Generalitat presenta un estudi sobre els usuaris de programes de metadona

Aquest estudi està centrat en la qualitat de vida i la percepció del benestar social

· El Departament de Benestar i Família ha encarregat a l’Institut per a la Promoció Social (IPSS) un estudi sobre la qualitat de vida dels usuaris dels programes de manteniment amb metadona (PMM) per a persones drogodependents.· Aquest estudi és un dels pocs, al conjunt de l’Estat, centrat en aspectes positius com són la qualitat de vida i la percepció de benestar social, més que no pas en les conseqüències negatives del consum de drogues. · Entre les conclusions de l’estudi destaquen la necessitat de millorar la reinserció social i sociolaboral dels usuaris dels PMM, de coordinar les actuacions dels serveis de tractament, d’atenció social, educatius i de treball, de vetllar i conèixer la situació dels fills que no estan amb els pares que són usuaris dels PMM, i de millorar el suport a les famílies d’aquestes persones.

Barcelona, 16 de maig de 2003

El Departament de Benestar i Família ha promogut la elaboració d’aquest estudi per conèixer la qualitat de vida de les persones que són usuaris de programes de metadona amb la finalitat d’actuar en la millora de les prestacions socials d’aquest col·lectiu i de la seva integració social. L’estudi que es presenta es va iniciar a l’any 2000, i ha estat realitzat per l’Institut per a la Promoció Social (IPSS), per encàrrec del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

Un equip multidisciplinar d’experts en l’àmbit de la prevenció i l’atenció a les persones amb problemes de drogodependències, dirigits per José-Manuel Alonso Varea, ha estat durant dos anys realitzant un estudi de camp per conèixer les condicions de vida i situació social de les persones amb problemes d’addicció a les drogues que actualment segueixen programes de manteniment amb substàncies agonistes, com és la metadona, en els centres de la xarxa pública d’atenció al drogodependent.

En l’estudi han participat un gran nombre de professionals de tots els centres de la xarxa i d’entitats, així com professionals d’organismes i comissions de la Generalitat de Catalunya, com són els departaments de Benestar i Família, Sanitat i Seguretat Social, Treball, Justícia, o les comissions d’inserció laboral, o la de Comunitats terapèutiques.

Els programes de manteniment amb metadona (PMM)

Els programes de manteniment amb metadona formen part de les línies d’actuació en matèria d’atenció a les persones amb problemes d’addicció a les drogues. Entre aquestes línies destaquen els programes assistencials lliures de drogues i els programes de reducció de danys, entre els que s’emmarquen els programes de metadona.

La metadona és una substància agonista de la heroïna que és utilitzada en programes de prescripció i reducció de danys des de la dècada dels anys 90. Els programes de metadona tenen l’objectiu de reduir les conseqüències nocives (per a la salut o socials) del consum de drogues en aquelles persones que no poden deixar el consum. Es duien a terme amb prescripció i subministrament terapèutic de metadona i possibiliten una actuació sanitària i social que afavoreix les condicions de vida d’aquestes persones (control sanitari, recuperació d’hàbits, formació, inserció laboral), és a dir, un procés de millora cap a la inclusió social.

En molts casos els programes de metadona són el pas previ a un programa lliure de drogues, que estan orientats a deixar totalment les substàncies addictives.

Els PMM han demostrat la seva eficàcia per disminuir els problemes socials, sanitaris i legals, com són la mort per sobredosi, la reducció d’infectats per HIV o els delictes associats. En canvi, no són tan efectius per millorar l’estat de salut o per la inserció sociolaboral.

L’estudi que es presenta és dels pocs, al conjunt de l’estat, on es realitza un estudi sistemàtic. Està centrat no tant en els aspectes o conseqüències negatives del consum de drogues, com en aspectes positius com són la qualitat de vida i la percepció de benestar social, que permet:

1. Conèixer quines són les condicions sociològiques i de vida dels usuaris d’aquests programes.

2. Conèixer quins serien els aspectes que caldria millorar en aquests tipus de programes o en el treball amb aquestes persones per optimitzar la seva qualitat de vida.

Conclusions i recomanacions de l’estudi “La qualitat de vida dels usuaris dels programes de metadona”

La mostra són persones que segueixen un Programa de Manteniment amb Metadona (PMM), com a mínim durant 6 mesos.

La mitjana d’estada en PMM de la mostra és de 3,5 anys.

S’han entrevistat 346 persones sobre un total de 8.000 a tota Catalunya que estan incloses en aquests programes.

ÀREES CONCLUSIONS RECOMANACIONS

Qualitat de vida

El 94,8% valoren molt positivament els canvis i la millora de la seva qualitat de vida.La valoració és més positiva entre els usuaris que entre els professionals, els quals es plantegen com a desitjable una integració social plena, encara no assolida.Hi ha un risc de cronificació de les persones que segueixen PMM.

Entorn i temps lliure

Valoració molt positiva de les millores en aquesta àrea, tot i que la dedicació del temps lliure és en activitats passives (veure TV, video, etc,) i això suposa un entrebanc de cara a la reinserció sociolaboral.Consideren que tenen bons equipaments en el seu entorn social però amb alts índex d’atur, de tràfic de drogues i conflictivitat social. El fet que molts provenen de barris deprimits, fa pensar en dificultats per a la integració.  Potenciar la formació bàsica i incrementar la participació social i comunitària.

Integració sociolaboral

El consum de drogues provoca una disminució dels contractes laborals, l’increment de l’atur i la ¼ part passa a rebre ajuts econòmics.El 54,4% obtenen ingressos econòmics per sota del salari mínim interprofessional.Hi ha importants dèficits de formació bàsica i ocupacional i la escassa utilització dels recursos d’inserció laboral ( oficines de treball de la Generalitat, treballs temporals, etc).El 34,8% dels usuaris de PMM treballen i manifesten un alt grau de satisfacció.El 42,8% estan a l’atur.El 22,4% reben prestacions assistencials.Els aturats són de llarga durada (més de 4 anys).Entre els aturats e 41,9% va rebre ofertes de treball, dels quals el 59,3% no accepten les feines proposades.Laboralment s’identifiquen tres grups :El 26% no poden incorporar-se al mon laboral per problemes de salut.El 30% podrien treballar en determinades circumstàncies i horaris adaptats a la seva situació personal.El 40% podrien treballar en un context normalitzat. Potenciar la coordinació i la compactació entre els programes de tractament i els recursos formatius i de inserció social i laboral, que garanteixen la continuïtat en el procés de millora de la seva qualitat de vida de la persona amb problemes de drogodependències en PMM.Promoure mesures que facilitin la inserció laboral d’aquestes persones, com són les empreses d’inserció.

Suport social i familiar

La majoria consideren que tenen un bon suport social ( 57,3% de la família i 26% de parella o amics).Els usuaris en PMM milloren les relacions amb les seves famílies.El 50% tenen fills i el 25,1% dels fills no viuen amb cap dels seus pares.En el 19% dels desemparaments realitzats per la DGAIA, el problema de les drogodependencies va estar present. Potenciar l’atenció sobre els aspectes de les relacions familiars i el treball i suport a les famílies.Potenciar el treball en aspectes socioeducatius en relació amb els fills de persones que estan en PMM.Potenciar els grups d’autoajuda.

Salut i consum de drogues

El 62,9% manifesten tenir un problema crònic de salut.El 57,3% dels usuaris, malgrat els problemes de salut bucodental, no seguien cap tipus de control sanitari de la seva boca. Fer un estudi sobre les condicions socials de les persones que diuen tenir problemes crònics de salut i el nivell de protecció que tenen respecte a pensions de la Seguretat Social.

Valoració sobre els recursos

Els recursos més utilitzats són els sanitaris.El 69,4% dels usuaris consideren que els ha faltat algun tipus de recurs, principalment els laborals: tallers, cursos de formació ocupacional, informació sobre ocupació, treball.El 22% dels usuaris de PMM, han passat per presó, durant el període que han estat en el programa. Aquestes persones tenen millor nivell de informació i utilització dels recursos laborals.Els grups terapèutics són molt més ben valorats pels usuaris de PMM que pels professionals. Potenciar els grups d’autoajuda.Potenciar les metodologies d’intervenció de tipus grupal.Potenciar els recursos socials o sociosanitaris, com són l’habitatge amb suport.Treballar la motivació, com un element bàsic en els programes de rehabilitació i inserció.