La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, ha presentat avui el procés i les línies generals del Pla Integral del Poble Gitano en la cloenda de la Primera Jornada sobre la Comunitat Gitana als Països Catalans que ha tingut lloc en el marc de la 36a Universitat Catalana d’Estiu, que se celebra a Prada de Conflent. La jornada, que ha reunit per primera vegada una àmplia representació de col·lectius de la comunitat gitana de la Catalunya Nord i el Principat, ha comptat amb el suport del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu del pla és combatre des d’una perspectiva global les mancances educatives, laborals, econòmiques i de caire divers que pateix la població gitana a Catalunya per tal que es pugui equiparar socioculturalment i econòmica a la societat catalana de la qual forma part i, alhora, promoure i reconèixer els trets culturals que li són propis. El pla es desenvoluparà entre els anys 2005 i 2008 i es preveu que el Govern l’aprovarà a començament de l’any vinent.

L’elaboració del pla comptarà amb la col·laboració de les entitats gitanes del Principat i comporta la implicació de tretze departaments de la Generalitat, de les associacions municipalistes (ACM i FMC) i altres agents de la societat civil catalana, entre els que destaquen les Universitats, els sindicats, les associacions empresarials o les associacions de veïns.

En base als objectius generals del pla, cadascun dels Departaments del Govern que hi estan implicats i les entitats municipalistes estan treballant per elaborar propostes d’aplicació en el seu àmbit sectorial, temporalitzades i quantificades pressupostàriament. També s’han sol·licitat aportacions en una mateixa línia a totes les entitats gitanes implantades a Catalunya i  en un futur també es farà el mateix amb aquelles altres entitats socials que treballen amb la comunitat gitana de forma habitual, com ara Càritas, Creu Roja o Sos Racisme.

Després de les primeres reunions sectorials ja fetes en el segon trimestre del 2004, a mitjans de setembre se celebrarà una sessió de treball conjunta on es posaran en comú totes les propostes i s’obrirà un procés de consultes amb la Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya, amb universitats que han estudiat la realitat del poble gitano, sindicats i promotors d’habitatges, entre altres. El conjunt de les propostes es traslladaran a l’òrgan rector del Pla, gestionat des de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques (DGACC) del Departament de Benestar i Família, que en coordinarà  els continguts programàtics per tal que pugui ser aprovat pel Govern.

Les propostes del pla tindran en compte l’heterogeneïtat del poble gitano establert al Principat, marcada pels orígens i la història vinculades als territoris de procedència. Així, avui a casa nostra, hi resideix una variada tipologia de gitanos, amb les seves particularitats culturals i socials. Entre els col·lectius històrics o que porten més temps assentats a Catalunya hi ha els gitanos catalans, cafelefes, andalusos, gallecs, castellans, portuguesos i hongaresos, però més recentment també n’han arribat i n’estan arribant de procedents de l’Europa de l’Est (romanesos, búlgars o eslovacs).

Entre les mesures plantejades en el procés d’elaboració del Pla Integral del Poble Gitano hi ha des de promoure la recuperació de la seva llengua pròpia i comuna, que és el romanó, i el suport a la creació d’un centre de documentació d’història i cultura gitana i programes de sensibilització a implantar en el sistema educatiu o en la convivència quotidiana de barris i ciutats,  fins a plans específics de promoció i formació per a la dona gitana; beques per facilitar l’accés dels i de les joves a la universitat; o actuacions de rehabilitació d’habitatges en alguns barris on hi ha més concentració de població gitana, així com altres mesures d’inserció sociolaboral especialment adreçades a aquest col·lectiu.

Els treballs preliminars del Pla Integral del Poble Gitano han pres com a base l’estudi encarregat pel Departament de Benestar i Família a la Fundació Pere Tarrés a finals del 2002, que inclou un treball de camp que es va dur a terme durant la primavera-estiu de l’any 2003, basat en un miler d’enquestes individuals a persones gitanes i més de cent entrevistes realitzades a experts d’arreu de Catalunya, així com també a diferents grups de discussió interdisciplinars. En el treball de camp hi han intervingut més de vint associacions gitanes del territori català. El resultat de l’informe dóna una visió aproximativa del nombre de persones que conformen la població gitana a Catalunya i també indica la mitjana d’edat, les mancances existents i les propostes que el col·lectiu fa per poder-les resoldre.