La nova Llei de serveis socials de Catalunya és un dels projectes més ambiciosos i estratègics de la legislatura, perquè ha d’encaminar els serveis socials cap a la universalització i assegurar els drets socials a tota la població; pressuposarà un important esforç pel que fa a la planificació i provisió de serveis i el seu finançament. L’elaboració del nou marc legal ha de generar un ampli debat social amb les organitzacions del sector, els professionals, les administracions locals, etc., basat en un consens tan ampli com sigui possible. La Llei es farà amb la màxima participació i pretén obtenir un ampli consens de les forces polítiques.
L’evolució de la societat catalana en aquests darrers anys ha generat un ampli consens al voltant de la necessitat de disposar d’una nova llei de serveis socials. Aquesta voluntat es fa palesa tant en els programes dels diferents partits polítics com en processos de reflexió des del món professional, associatiu, sindical i empresarial.
L’actual normativa estableix formalment el dret als serveis socials, però condiciona l’accés a les prestacions a les disposicions reglamentàries, de manera que el dret s’ha anat debilitant fins a dependre de les disponibilitats pressupostàries existents.
D’altra banda, l’actual sistema de serveis socials català es pot qualificar d’assistencialista, en el sentit que, davant de la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar la manca de recursos. Aquest sistema, per tant, deixa fora moltes persones pertenyents a les classes mitjanes, que són les que durant la seva vida laboral han cotitzat a la Seguretat Social i han pagat els seus impostos.
Finalment, el fet que els serveis socials s’hagin estructurat a partir de les lògiques sectorials dels col·lectius atesos amb preferència -gent gran, infància, discapacitat, persones immigrades, etcètera- ha marcat de manera significativa el contingut i organització d’aquests serveis socials amb un enfocament no prou territorial.
Per tot això, cal un gir important amb l’objectiu d’aconseguir un sistema més flexible, més àgil, més descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les canviants i creixents necessitats i demandes socials.
Els principis de la nova llei seran, doncs, els següents:
- Fer de Catalunya un país socialment avançat, on els drets socials són reconeguts i inherents a la condició de ciutadà i ciutadana. És el gran salt qualitatiu i quantitatiu del sistema de protecció social, un dels fonaments del benestar de les persones, que passa de ser un dret condicionat i debilitat a un dret subjectiu exigible.
- Sustentar els drets socials en bases sòlides i sostenibles, incloent-hi la determinació dels mitjans que assegurin un finançament sostenible i adequat per tal d’arribar a la mitjana europea en despesa social.
- Definir de forma clara, mitjançant una Carta de Drets Socials, els drets i els deures de les persones destinatàries i usuàries, les responsabilitats públiques i les obligacions dels propis destinataris, les seves famílies i la societat en general. És per això que la Llei concretarà les prestacions tècniques i econòmiques, tant les que es consideren de caràcter bàsic, mínim, com les complementàries.
- Pel que fa a les responsabilitats, la Llei concretarà la responsabilitat pública i la implicació de les diferents administracions en la satisfacció d’aquests drets, amb una aposta decidida de descentralització i municipalització de manera que es faci efectiu el principi de subsidiarietat.
Per engegar la redacció de la nova Llei, el Govern ha considerat convenient crear un òrgan col·legiat específic que tingui com a finalitat realitzar els documents preparatoris que serveixin de base per a l’elaboració del text de l’avantprojecte de llei reguladora de les actuacions, l’assistència i els serveis socials.
Aquest òrgan col·legiat, creat per decret de la consellera Anna Simó, estarà format per un Consell Directiu, que és un òrgan intern de l’Administració encarregat d’impulsar els treballs de redacció de l’avantprojecte i de promoure la participació territorial, i un Comitè d’Experts. El Comitè haurà de redactar l’esborrany d’aquest avantprojecte mitjançant un procés de participació social ampli i ordenat; està adscrit a la consellera de Benestar i Família, que és qui nomena els seus components, i gaudirà de plena autonomia en el seu funcionament. Estarà format per persones expertes en les diferents vessants relacionades amb els serveis socials, com polítiques socials, treball social, dret, organització i finançament, entre d’altres, amb un màxim de sis. El Comitè d’Experts té com a funcions:
- Elaborar el document previ a la tramitació establerta a l’article 66 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, pels projectes de llei.
- Elaborar els documents que serveixin de base per a l’elaboració de la memòria de la disposició, que ha d’incloure un estudi econòmic en termes cost-benefici.
- Executar els acords presos pel Consell Directiu
- Estudiar la legislació comparada en matèria d’actuacions socials.
- Valorar les esmenes proposades pel Departament de Benestar i Família durant la tramitació de la disposició.
- Encarregar dictàmens parcials o totals sobre el contingut de les matèries relacionades amb les seves funcions.
- El Govern ha nomenat com a membres del comitè d’experts a:
Antoni Vilà Mancebo, Júlia Montserrat Codorniu, Ramon Nicolau i Nos, Glòria Rubiol, Sebastià Sarasa Urdiola i Joan Ramon Marsal i Yúfera.
