La Generalitat va acabar el 2003 amb un resultat negatiu de 1.177 MEUR, una despesa desplaçada acumulada de 2.903 Milions i un deute viu de 17.364 MEUR

Informe Economicofinancer

query_builder   18 maig 2004 17:25

event_note Nota de premsa

La Generalitat va acabar el 2003 amb un resultat negatiu de 1.177 MEUR, una despesa desplaçada acumulada de 2.903 Milions i un deute viu de 17.364 MEUR

Informe Economicofinancer

La Generalitat de Catalunya tenia, a 31 de desembre del 2003, un resultat negatiu estimat de 1.177 milions d’euros, obtingut després d’ajustar un resultat comptable positiu de 284 milions d’euros amb els ajustaments negatius previstos pel SEC’95 de 834 milions i un desplaçament de despesa meritada el 2003 i comptabilitzada el 2004 de 627 milions, segons les dades contingudes a l’Informe Economicofinancer encarregat pel Govern de la Generalitat a la Conselleria d’Economia i Finances. L’Informe ha estat lliurat avui pel conseller Antoni Castells al Consell Executiu i al Parlament. Segons les dades presentades, el Govern de la Generalitat haurà d’assumir durant l’exercici 2004 compromisos ja contrets i comptabilitzats per valor de 2.036 milions. La despesa contreta i acumulada en els darrers exercicis és de 2.903 milions, dels que 2.193 corresponen a despesa sanitària. L’endeutament viu era de 17.364 milions.

L’Informe sobre la situació economico-financera de la Generalitat ha estat elaborat per una unitat especial de la Intervenció General del Departament d’Economia i Finances, dirigida per Josep M. Portabella, Interventor General. Una Comissió d’Experts, dirigida per Antoni Serra Ramoneda, ha marcat les directrius i els criteris amb que s’ha dut a terme aquest Informe i, finalment, han validat les tècniques, els procediments i el resultat final del treball. L’Informe s’ha estructurat en set capítols:

Informe de la Comissió d’Experts i memòria Liquidació de l’exercici 2003 Sector públic empresarial Endeutament i avals Compromisos que recauen en l’exercici 2004 Altres informacions Diagnosi econòmico-financer individualitzat de les empreses públiques

Resultat negatiu

Formalment, els comptes del Govern de la Generalitat es varen tancar, l’exercici 2003, amb un superàvit comptable de 284 milions d’euros. Les obligacions contretes sumaven 16.732’5 milions d’euros, mentre que els drets liquidats eren de 17.016’6 milions. L’exercici 2003, però, és el primer en que cal presentar la liquidació equilibrada segons els criteris de la Llei d’Estabilitat Pressupostaria. Això ha obligat a efectuar determinats ajustos, segons el SEC’95, com ara incloure en els comptes generals els dèficits presentats per les universitats públiques, les empreses gestores d’inversions o les ampliacions de capital d’algunes empreses públiques. En aquest sentit s’han comptabilitzat, per exemple, els dèficits corresponents als ajustaments de les universitats, 89 milions per transferències a televisió, 269 milions per censos emfitèutics, 150 milions pel dèficit de GISA-REGSA i 135 milions corresponents a transferències de l’Estat pendents de pagament. Després d’aquests ajustaments, l’Informe conclou que l’exercici 2003 es va tancar amb un resultat negatiu provisional de 550 milions d’euros. A aquest resultat negatiu cal sumar-li 627 milions de despesa desplaçada, dels quals 410 corresponen a despesa sanitària, arribant a un resultat negatiu de 1.177 milions d’euros.

Despesa compromesa i no comptabilitzada l’exercici 2003

La unitat especial de la Intervenció ha detectat 2.903 milions d’euros de despeses contretes i acumulades fins a l’exercici 2003 però no comptabilitzades, de les quals 2.193 corresponen a despesa sanitària. D’aquesta despesa no comptabilitzada, 464’2 milions corresponen a imports màxims compromesos com a transferències a empreses i organismes públics i despeses de les quals encara no s’ha presentat la factura o la justificació de la subvenció, i que afectaran el pressupost del 2004. La resta, 2.438 milions, corresponen a despesa certa, realitzada i justificada abans de 31 de desembre, però no comptabilitzada. Per imports destaca, en primer lloc, la despesa imputada als serveis sanitaris, amb 2.165’5 milions d’euros. El Departament de Treball i Indústria acumulava 81’6 milions de despesa no comptabilitzada, Ensenyament 74’5 milions, Justícia 25’7 milions i Governació 21’6 milions.

L’Informe fa constar que en el capítol de despesa sanitària no hi figuren ni el dèficit ni l’endeutament dels hospitals amb concerts amb la Xarxa Hospitalària d’Utilitat Pública, ja que es tracta d’entitats jurídiques diferenciades amb una relació contractual amb la Generalitat.

Sector públic empresarial

La unitat especial ha sol·licitat informació a 130 entitats (organismes comercials, empreses públiques industrials o financeres, entitats públiques, societats mercantils, consorcis, fundacions i universitats públiques), 31 de les quals corresponien al sector sanitari. Segons les dades analitzades, aquestes entitats van tancar l’any 2003 amb unes pèrdues de 202 milions d’euros, després de les aportacions de la Generalitat per un total de 1.756 milions d’euros en transferències corrents (462 milions) i aportacions de capital (1.294 milions) i de facturació de serveis (556 milions).

Endeutament i avals

L’endeutament del govern de la Generalitat era, en tancar l’exercici 2003, de 17.364 milions d’euros, dels quals 9.672 corresponien a endeutament financer controlat pel SEC’95. A aquesta xifra cal sumar-li 4.197 milions de deute contret pel sector públic empresarial i 3.495 milions d’altres formes d’endeutament. Destaca el fort increment registrat pel deute no financer del 2003 respecte del 2002.

Dins del capítol de deute no financer, destaquen els 1.422 milions d’euros contrets sota la figura del cens emfitèutic. Aquesta figura del dret civil català, molt similar al leasing financer, permet l’adquisició d’un immoble amb l’aportació de tresoreria d’una entitat financera amb qui s’estableix un pagament periòdic. El cens emfitèutic també es pot utilitzar per obtenir tresoreria a través d’un immoble que ja és propietat de la Generalitat. Segons les normes SEC’95, cal considerar aquestes operacions com endeutament financer. El total compromès el 2003 amb aquesta figura va ser de 1.397 milions, davant dels 834 compromesos l’any 2002. Les operacions de confirming van créixer també considerablement, passant de 473’8 milions el 2002 a 852’7 el 2003.

D’altra banda, la Generalitat tenia un saldo viu d’avals concedits a 31 de desembre de 2.459’6 milions d’euros, dels quals 2.178 corresponien directament a avals concedits pels diferents departaments. El 2003 es van pagar 4’3 milions corresponents a l’impagament d’empreses avalades. L’Informe destaca també com els departaments van haver de fer front a 2’7 milions d’euros per impagament de crèdits de l’ICF assenyalant que hi ha venciments de prop de 30 milions d’euros no atesos. Per a aquest any 2004 hi ha 30 milions d’euros més en anualitats que es poden considerar problemàtiques.

Compromisos que recauen en el pressupost 2004

L’Informe ha analitzat la carrega financera que suposen actuacions singulars realitzades fins al 2003 i que s’han d’abonar durant el 2004. Aquests compromisos sumaven un total de 2.036 milions d’euros, incloent el capítol sanitari. La partida més important (1.649 milions) correspon a inversions amb pagament per anualitats. Destaca el Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb 615 milions seguit d’Ensenyament (217 milions). La despesa sanitària i la SS tenien compromesos pagaments per valor de 252 milions.

Compromisos per al finançament de grans infrastructures

Finalment, l’Informe ha comptabilitzat els compromisos derivats del finançament de grans infrastructures. Es tracta d’obra pública que en alguns casos pot patir modificacions respecte al projecte original, com és el cas de la Ciutat de la Justícia. Les anualitats de l’any 2004 per a grans infrastructures sumen 266 milions d’euros. Aquesta xifra pot veure’s reduïda per les modificacions abans esmentades. L’informe comptabilitza també els compromisos derivats del finançament de grans infrastructures amb el conegut com “mètode alemany”. Amb aquest mètode s’està finançant la Línia 9 del metro de Barcelona i els Plans d’Infrastructures. Els compromisos totals concrets per al finançament de grans infrastructures sumen 7.594’6 milions d’euros i es faran pagaments fins a l’any 2041. Segons les darreres interpretacions del SEC’95, aquestes operacions s’han de considerar obligació reconeguda i, per tant, s’han de sumar al dèficit.

glossari

Despesa acumulada desplaçada

Despesa generada durant un exercici, no imputada als comptes públics per a aquell any i que es trasllada a l’exercici següent.

Despesa compromesa

Despesa a la qual una administració haurà de fer front en un determinat exercici. Sol tractar-se de despeses vinculades a plans plurianuals (obres públiques amb un llarg termini d’execució o convenis per a més d’un any) que distribueixen el cost total de la inversió entre diversos exercicis.

Deute financer

Compromisos de pagament que una administració ha contret amb una entitat de crèdit i als quals haurà de fer front durant tot la vida del préstec amb els corresponents interessos.

Cens emfitèutic

Figura jurídica pròpia del dret civil català molt semblant a una hipoteca o a un leasing financer. Té dues finalitats: l’adquisició d’immobles (una entitat finança el pagament de l’immoble, que actua com a garantia, i l’import es retorna de forma periòdica) o per aconseguir liquiditat (l’immoble s’utilitza com aval per aconseguir diners d’una entitat financera que també es retornaran periòdicament).

Confirming

Forma de gestió de pagaments molt semblant a una pòlissa de crèdit. Permet a l’empresa emissora de les factures pagar el seu import passada la data de venciment i als proveïdors cobrar-les a termini. L’entitat financera gestiona les operacions i cobra els interessos acordats

Sistema Europeu de Comptes (SEC 95)

Conjunt de normes comptables europees. Utilitzades per determinar el dèficit no financer del sector públic administratiu dels països de la UE. A l’Estat espanyol les interpreta i les fa complir la Intervenció General de l’Estat. Les Comunitats Autònomes també hi estan subjectes. La Llei d’Estabilitat Pressupostària obliga a seguir aquesta normativa europea per determinar el dèficit no financer i obliga a incloure en aquest càlcul operacions que abans no apareixien a la liquidació pressupostària com, per exemple, el dèficit de les universitats catalanes.

Barcelona, 18 de maig del 2004