Homs assegura que el retard en el TGV dóna una imatge d'inseguretat i ineficàcia cap a la resta d'obres públiques

query_builder   3 juliol 2003 16:31

event_note Nota de premsa

Homs assegura que el retard en el TGV dóna una imatge d'inseguretat i ineficàcia cap a la resta d'obres públiques

Demana al Govern que lideri a Europa una estratègia política per connectar Espanya amb la resta de països europeus i el sud de la Mediterrània

El conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Francesc Homs, ha lamentat aquest matí a Santander que el retard en l’arribada del TGV a Barcelona doni una imatge d’inseguretat i ineficàcia cap als ciutadans, que es trasllada cap a les obres públiques que construeixen la resta d’administracions. “El Govern ha demostrat una gran incompetència en la gestió d’una infraestructura clau i emblemàtica per a Catalunya com és el tren de gran velocitat. S’hagués pogut fer millor i més ràpid”, ha afirmat.

Homs també s’ha mostrat convençut que el futur d’Espanya i Catalunya depèn de com es desenvolupin les infraestructures durant els propers anys. “Les diferents administracions hem demostrat compromisos polítics de gran velocitat per executar els equipaments que la societat necessita, però la mala gestió en el TGV està tenyint d’ineficiència el nostre esforç inversor” ha comentat.

Connectar-se amb Europa davant el repte de l’ampliació

El conseller també ha exposat la necessitat que en els propers deu anys Catalunya i Espanya s’interconnectin amb la nova Europa dels 25, si volen continuar sent competitives en un immens mercat únic. En aquest sentit, Homs s’ha preguntat com està previst que Espanya pugui competir amb aquesta nova Europa: “Quines són les infraestructures que ens permetran connectar-nos millor amb la nova Europa i internacionalitzar amb èxit la nostra producció?” Així, el conseller ha reclamat al Govern central que digui quines seran aquestes actuacions. “Catalunya, les seves empreses i emprenedors, necessiten que el Govern es comprometi de manera clara i expliqui quins equipaments impulsarà” ha afirmat.

Homs ha citat les infraestructures que, segons ell, són imprescindibles per alimentar un model econòmic català que cada vegada més col·loca una part més gran del seu PIB a l’exterior. Així, ha assenyalat, cal“perforar els Pirineus, connectar la xarxa d’ample europeu i d’alta velocitat amb Europa, construir més ports i aeroports, més autopistes, així com noves vies de comunicació energètica i canals de connexió de regadius” .

No obstant, el conseller ha dit que el nou pla transeuropeu de vies de comunicació està “deixant de costat l’Estat espanyol”. Homs opina que “el Govern no està liderant una estratègia política per connectar Espanya i Portugal amb la resta dels països europeus, ni amb l’emergent sud de la Mediterrània” .

La col·laboració amb el sector privat com a fórmula de finançament

Homs creu que durant els propers cinc anys, el sector públic ha de promoure més inversió en infraestructures. Així, aposta pels partenariats públics i privats, mètode que implica al sector privat en el finançament, l’execució i la gestió de l’obra pública. “Hem d’aprofitar la competència que existeix en l’àmbit privat per construir equipaments de qualitat, maximitzant el benestar dels ciutadans i optimitzant els recursos econòmics dels quals disposem” ha assegurat.

La Comissió Europea està apostant per aquesta cooperació público-privada en el moment de finançar la xarxa transeuropea de vies de comunicació, ja que per a projectes que ascendeixen als 500.000 milions d’euros, els recursos comunitaris són insuficients. En aquest sentit, Homs ha recordat que malgrat la complicitat amb el sector privat, és imprescindible que les administracions creïn mecanismes necessaris de control i de garantia per assegurar-se que els ciutadans reben un servei de qualitat per part de l’empresa que gestiona les infraestructures a través de les concessions.

Homs ha comentat que porta un important retard en l’aplicació d’aquest mètode. Ha dit que en aquest legislatura, amb l’aprovació de la Llei reguladora del contracte de concessió d’obres, el Govern de majoria absoluta del PP “ha perdut una gran oportunitat per obrir les portes cap a aquesta fórmula de finançament que ja s’aplica amb èxit a Europa”. El conseller ha afegit que “la Llei no és dolenta, però sí insuficient per fer front a les importants necessitats en infraestructures que tindran les administracions en el futur”. Finalment, ha apuntat que el nou marc legal només dóna un impuls molt tímid en la línia de promoure un sector de la societat especialitzat en la gestió d’equipaments.

Homs ha alertat que en dos anys i mig Espanya deixarà de rebre molts dels fons europeus que ara ajuden a impulsar moltes de les grans infraestructures per cohesionar el territori. “Per això és important aprofitar aquest temps per començar a utilitzar els partenariats público-privats com a mètodes de finançament, com per exemple ja fem a Catalunya amb obres emblemàtiques com la Línia 9 del metro, o la construcció de la futura ciutat judicial” ha explicat.

En aquest sentit, s’ha mostrat satisfet pel gir que han donat els socialistes catalans en aquest àmbit, ja que, després d’haver votat en contra d’aquest mètode de finançament al Parlament de Catalunya, ara l’han inclòs en el seu pla d’infraestructures.

Sense “cafè per a tots” en matèria d’infraestructures

El conseller Homs tampoc no s’ha mostrat partidari de planificar el mateix tipus d’infraestructures de forma homogènia entre les diferents CA de l’Estat espanyol. “El ‘cafè per a tots’ no és vàlid en matèria d’infraestructures” ha dit. Així, ha afegit que les inversions en aquest sentit “no s’han de regir per criteris d’homogeneïtat, sinó que han de garantir la capacitat dels territoris de ser més competitius a Europa”.

Així, ha reconegut que totes les CA necessiten equipaments, però també ha apuntat que no totes han de tenir els mateixos criteris, ni han de respondre als mateixos objectius i prioritats.“Catalunya té necessitats que altres comunitats autònomes no tenen”, ha conclòs.

El conseller Homs ha explicat les seves propostes a la conferència “Evolució dels criteris en el finançament de les infraestructures de transport”, que ha pronunciat en la trobada organitzada per l’Associació de Societats Espanyoles Concessionàries de Túnels i Autopistes (ASETA), a Santander.