- La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica detalla el decàleg de prioritats del Departament en el primer Fòrum L’era de la col·laboració. Creació de Valor conjunt entre empreses i administracions
- L’assumpció de la transferència de les Rodalies i el seu corresponent Pla 2025-2030, el “nou disseny de la xarxa de transport públic de Catalunya”, incrementant la connectivitat en zones poc poblades o l’ampliació de capacitat de l’aeroport, algunes de les principals actuacions
- Un nou model de gestió de l’aigua independent de la pluviometria, l’ampliació del parc d’habitatge públic i l’assoliment de la sobirania energètica són altres focus d’atenció prioritària del Departament
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, ha explicat avui que “la mobilitat sostenible de Catalunya és una de les prioritats del Departament” i ha detallat el decàleg de les àrees d’actuació on es concentraran els majors esforços aquesta legislatura. Ho ha fet amb la conferència Els reptes de Catalunya com a referència a Europa, que ha pronunciat en el primer Fòrum L’era de la col·laboració. Creació de Valor conjunt entre empreses i administracions, organitzat pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i la Fundació Institut Cerdà.
En aquest marc, ha explicat que la mobilitat sostenible passa per “l’assumpció de la transferència de Rodalies i la constitució de l’empresa mixta” amb l’Estat, així com l’aprovació del subsegüent Pla de Rodalies 2025-2030. “El traspàs de la gestió d’aquest servei a la Generalitat té com a objectiu la millora de la qualitat de vida de les persones, amb independència dels seus recursos econòmics, per consolidar l’equitat a la nostra societat”, ha detallat la consellera.
El ”nou disseny de la xarxa de serveis de transport públic de Catalunya”, la “connectivitat en zones poc poblades de Catalunya” i “l’increment del transport públic d’autobusos”, juntament amb “acabar l’entramat viari per ajustar-lo a la nova mobilitat”, són les altres fites dins l’epígraf de mobilitat.
La consellera també ha explicat que el Departament treballa per “ampliar la capacitat de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona - el Prat” i per la concreció dels accessos viaris i ferroviaris al port i un “nou Pla sostenible i verd per al Delta del Llobregat”, que “significarà una inversió de 1.700 milions d'euros”.
Incrementar el parc públic d’habitatge
El decàleg de prioritats exposat per la consellera dedica diversos epígrafs a les polítiques d’habitatge i a la millora de la qualitat de vida als barris. Així, Paneque ha recordat l’objectiu d’assolir “un 15% d’habitatge social” sobre el total del parc, “amb el 9-10,3% de lloguer”. La voluntat és ampliar el parc públic “en 50.000 habitatges l’any 2030” amb diverses línies d’actuació, com “generar i mobilitzat tot el sòl residencial per construir habitatge protegit i assequible, finançar l’INCASÒL amb 500 milions d’euros, així com agilitar les tramitacions urbanístiques”, ha enumerat Paneque.
No es deixen de banda les línies d’ajut per atendre l’emergència habitacional. Així, es preveuen “500 MEUR per atendre la vulnerabilitat social i donar suport als joves amb un Fons d’Emancipació per avançar el 20% de l’entrada per a la compra d’un habitatge, amb 100 MEUR de suport”.
La millora de la qualitat de vida vindrà de la mà d’un nou Pla de Barris que apostarà per “la regeneració urbana, la sostenibilitat, la generació d’oportunitats i la rehabilitació del parc d’habitatges”, ha valorat la consellera. La “necessitat d’actualitzar el model territorial per a les properes dècades” portarà a la redacció d’un nou Pla Territorial General de Catalunya. També s’impulsarà l’estratègia de sòls d’activitats econòmica per “crear un entorn favorable per al teixit econòmic i la competitivitat a Catalunya”.
Deixar de dependre de la pluja
Pel que fa a la part ambiental del decàleg de prioritats del Departament, la consellera s’ha reafirmat en “una resposta estructural que permetrà que Catalunya sigui independent del cicle de la pluviometria l’any 2027”. Per tant, es treballa per un nou model de gestió de l’aigua “que ens alliberi de la dependència de la pluja i que sigui capaç de dessalinitzar, reutilitzar, reservar i preservar els nostres recursos per allunyar per sempre més l’amenaça de la sequera que hem patit els últims anys”.
“Assolir la sobirania energètica” és una altra de les línies d’actuació, en concret, “fer un pas colossal i deixar enrere la dependència energètica de Catalunya, que té un cost anual del voltant de 10.000 milions d’euros i descarbonitzar la nostra manera de viure i de produir”. La creació de l’Agència de la Natura de Catalunya completa les prioritats ambientals.
Mesures en zones inundables
La consellera Paneque s’ha referit també a les recents inundacions causades per la DANA tant a València com a Catalunya. En aquest sentit, ha assegurat que “el Govern català ha interpretat aquesta catàstrofe com un avís molt seriós de les conseqüències de la nova realitat que ens imposa el canvi climàtic”. De fet, el passat 5 de novembre el Consell Executiu va aprovar un acord per afrontar les emergències climàtiques que preveu que tots els municipis tinguin plans de Protecció Civil homologats, així com revisar els protocols actuals.
Igualment, la titular de Territori ha avançat que “es prendran decisions sobre activitats que estan en zones inundables, quan suposin un risc greu per a la seguretat de les persones”.
“Tot això, el Govern únicament ho pot fer acompanyat d’una empenta ciutadana majoritària, i el suport de diferents grups polítics, que vulguin que la gent visqui millor i que Catalunya recuperi la prosperitat i el lideratge als àmbits cultural, educatiu, social o econòmic”, ha conclòs Paneque.
2
Imatges
