1. La reparació és un deure democràtic, recordar les ferides íntimament és important, però aquest llegat ha de continuar també a l’espai públic i a les noves generacions“, ha afirmat el conseller
  2. S’afegeixen 90 noms a les plaques commemoratives que envolten les parets del Memorial de les Camposines (la Fatarella). En total, ja n’hi ha 1.909
  3. La batalla de l’Ebre fou el combat més cruent de la Guerra Civil, amb un balanç de més de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha encapçalat aquest migdia l’acte en record de les víctimes i combatents de la batalla de l’Ebre. Es tracta d’una commemoració que se celebra anualment al Memorial de les Camposines, situat a la Fatarella. Cada any s’afegeixen noms de morts i desapareguts durant el conflicte a les plaques d’homenatge que cobreixen l’espai. “La reparació és un deure democràtic, recordar les ferides íntimament és important, però aquest llegat ha de continuar també a l’espai públic i a les noves generacions“, ha afirmat el conseller. I ha afegit que la democràcia “cal defensar-la cada dia”.

Enguany, gràcies a les investigacions de la Direcció General de Memòria Democràtica i a les noves altes al Cens de persones desaparegudes, s’han afegit 90 noms de combatents a dues noves plaques. En paraules d’Espadaler, l’acte d’avui dona compliment als principis de “justícia, veritat i reparació”, el sentit final dels quals és el “Mai Més”. I ha assegurat que aquest “és el millor homenatge, i ha d’estar sempre present”.

A l’acte s’han llegit en veu alta els noms de les víctimes, i els familiars de les persones recordades han fet una ofrena floral. Prop de 200 familiars s’hi han desplaçat per assistir a la cerimònia. Entre els noms inclosos, destaquen els germans Salvador i Sebastià Puig Aspero, de Sant Adrià de Besós, i Jaume i Quim Soler Codina, de Sant Feliu de Llobregat, morts en el decurs de la contesa. En aquests casos la singularitat rau en el fet que, en ser membres de la mateixa família, es fan palesos els estralls i la fractura que va provocar la batalla a tota una generació.

Així mateix, s’hi han incorporat alguns noms de persones vingudes de fora del territori català, com és el cas de Jack Freeman, un jove de Brooklyn (Nova York) que va morir amb 20 anys, en un combat a la zona; o el de Vicente Colás Tomás, vingut des de Terol.

En total, ja són 1.909 les víctimes homenatjades al Memorial de les Camposines. La llista completa de les persones que consten a les plaques es pot consultar a través del Banc de la Memòria Democràtica.

A més de la intervenció del conseller, a l’acte hi ha participat l’alcalde de la Fatarella, Jordi Rius. Hi han assistit el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló; el director dels Serveis Territorials del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a les Terres de l’Ebre, Gerard Vidal; la directora dels Serveis Territorials del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a Tarragona, Rosanna Camps, i el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell.

Hi ha hagut també música en directe, a càrrec del cantautor italià Alessio Arena, qui ha interpretat “Paisatge de l’Ebre”, un poema de Josep Gual Lloberas musicalitzat per Teresa Rebull; “El alma de mi pueblo”, publicada l’any 1972 pel compositor xilè Rolando Alarcón, assessor del Govern de Salvador Allende, i “Què volen aquesta gent?”, de Maria del Mar Bonet.

L’homenatge ha estat organitzat conjuntament pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i l’Ajuntament de la Fatarella.

El Memorial de les Camposines

El Memorial de les Camposines és un espai de dol i dignificació de tots els combatents que van perdre la vida a la batalla de l’Ebre, sense distincions ideològiques o d’exèrcit. Va ser construït l’any 2005 sobre una antiga trinxera de la batalla de l’Ebre emulant un búnquer.

Les Camposines va ser el lloc de pas entre la ribera del riu Ebre i la primera línia del front republicà durant la batalla. Era un punt estratègic per fer arribar els subministraments necessaris per als combats i per evacuar els ferits. El novembre de 1938, ara fa 86 anys, la zona va ser ocupada per l’exèrcit franquista. En només 115 dies (del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938), la batalla de l’Ebre va arruïnar pobles i camps, i s’estima que va deixar un balanç de més de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners.

A més de les plaques amb els noms dels desapareguts a la batalla, l’espai conté un dipòsit –restringit al públic– on es guarden les restes disperses i sense connexió anatòmica no identificades dels soldats que s’han trobat en diferents punts del territori (les restes amb connexió anatòmica es tornen a inhumar al cementiri del municipi on es localitzen). També hi ha cinc plafons explicatius del context de la batalla de l’Ebre i els combats que van tenir lloc a les Camposines. Els plafons incorporen un codi QR des del qual es pot accedir a unes audioguies narrades pel periodista Eloi Vila, que recuperen el testimoni directe de les persones que van patir la batalla.

El monument forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i dels Espais de Memòria de la Batalla de l’Ebre que gestiona el COMEBE.

5  

Imatges

Conseller Espadaler a l'ofrena floral.

Conseller Espadaler a l'ofrena floral. 258146

Plaques d'homenatge.

Plaques d'homenatge. 2728360

Conseller Espadaler i autoritats institucionals.

Conseller Espadaler i autoritats institucionals. 3324196

El conseller Espadaler a l'acte.

El conseller Espadaler a l'acte. 3435938

Conseller Espadaler i autoritats institucionals.

Conseller Espadaler i autoritats institucionals. 2967508