El Consell Social de la Llengua demana el reconeixement de l'oficialitat del català a Espanya i a la Unió Europea

Segons el dictamen aprovat avui en una reunió presidida per Jordi Pujol

query_builder   2 juliol 2003 14:57

event_note Nota de premsa

El Consell Social de la Llengua demana el reconeixement de l'oficialitat del català a Espanya i a la Unió Europea

Segons el dictamen aprovat avui en una reunió presidida per Jordi Pujol

El ple del Consell Social de la Llengua Catalana, reunit avui sota la presidència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha aprovat un dictamen en el qual demana el “reconeixement de l’oficialitat efectiva i jurídica del català, a Espanya i a la Unió Europea”. En la reunió, celebrada aquest matí al Palau de la Generalitat, han acompanyat el president el conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, i el director general de Política Lingüística, Jordi Roigé.

El Consell Social de la Llengua considera que “es donen limitacions flagrants del català en el món socioeconòmic i judicial, tot i iniciatives lloables com les campanyes de catalanització de les oficines judicials” i afegeix que “com que aquestes limitacions provenen del marc desigual espanyol i europeu, cal instar el reconeixement de l’oficialitat efectiva i jurídica del català, a Espanya i a la Unió Europea”. Aquesta petició s’inclou en les conclusions del dictamen sobre l’Informe sobre política lingüística 2002 aprovat pel ple del Consell Social de la Llengua Catalana, que ha estat presentat en la mateixa reunió per Jordi Roigé.

El Consell Social de la Llengua Catalana és l’òrgan d’assessorament, consulta i participació social en matèria de política lingüística. Està integrat per representants d’institucions i entitats com ara sindicats, patronals, Consell Escolar, Consell Interuniversitari, Institució de les Lletres Catalanes, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Associació Catalana de Municipis, Federació de Municipis de Catalunya, Consell Nacional de la Joventut i representants de mitjans de comunicació públics. Està presidit pel president de la Generalitat i en son vicepresidents el conseller de Cultura i el president de l’Institut d’Estudis Catalans.

El dictamen aprovat avui pel Consell valora positivament el desplegament reglamentari de la Llei de Política Lingüística, però constata “importants obstacles per a la seva aplicació tant a l’Administració d’àmbit estatal, sobretot la de justícia, com en el món socioeconòmic, probablement deguts a la manca de plans de concertació social i a la manca de pressió més potent per part dels ciutadans”.

Diputació de Barcelona

En el dictamen, el Consell també convida la Diputació de Barcelona que passi a formar part del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i “cooperi  estratègicament i econòmica en l’objectiu comú de la normalització i dinamització socials de la llengua catalana”, atès que és precisament la demarcació de Barcelona, que representa tres quartes parts de la població del país,  “la zona amb més necessitat de foment i de recuperació de la llengua pròpia”.

La Diputació de Barcelona és l’única de les quatre de Catalunya que no està integrada en el Consorci per a la Normalització Lingüística, organisme format per la Generalitat, 81 ajuntaments i 37 consells comarcals . 

 

Noves migracions

En una altra de les conclusions del dictamen, el Consell constata que “les noves migracions posen en evidència la fragilitat de l’ús social de la llengua”, alhora que “valora positivament el Pla Interdepartamental d’Immigració i la implicació del Departament de Cultura en aquest Pla”.

La incidència de les noves migracions en relació a la llengua queda també reflectida en l’Informe sobre política lingüística 2002, on es destaca l’increment d’alumnes de fora de Catalunya a les escoles  (51.503 el curs 2001-2002, davant dels 34.797 del curs anterior), i als cursos del CPNL (19.505 estudiants i 1.039 cursos el 2001-2002, davant dels 15.024 estudiants i 807 cursos del període anterior).

Pel que fa als sistemes d’avaluació i recerca sobre l’ús de la llengua catalana, el Consell recomana que l’Institut de Sociolingüística Catalana –òrgan dependent de la Direcció General de Política Lingüística–  impulsi i consolidi els treballs iniciats amb l’establiment del Sistema d’Indicadors Lingüístics (inclòs dins el Pla  estadístic de Catalunya 2001-2004), treballs que aportaran noves dades sobre el coneixement, presència social i ús públic, familiar i interpersonal del català, i que han de nodrir l’Observatori de la Llengua Catalana.

Més català a Internet i al cinema

L’Informe sobre política lingüística 2002 aprovat també avui pel ple del Consell Social de la Llengua revela un augment de la presència del català a Internet i al cinema, en què s’ha registrat un increment d’espectadors (del 16%) i de títols en català (22 films doblats) en un any en què el consum de cinema en general ha baixat.

L’Informe també considera que “la pressió i el seguiment de la Generalitat ha tingut un bon impacte a les grans superfícies i supermercats” i destaca la “bona predisposició de moltes empreses a firmar convenis i millorar la presència del català”. L’Informe constata que el procés de normalització lingüística continua avançant clarament allí on l’Administració de la Generalitat o local hi té una incidència directa o indirecta.

 Pel que fa al balanç del 2002, l’Informe destaca: l’increment del pressupost de la Direcció General de Política Lingüística, que va créixer un 12,6%; l’aprovació de tres nous decrets de desplegament de la Llei de Política Lingüística; l’establiment per primer cop de bonificacions fiscals per a aquelles entitats que tenen per finalitat la llengua; l’adequació de l’Institut Ramon Llull pel que fa a la competència sobre l’avaluació i certificació del coneixement del català fora del domini lingüístic, i l’augment de les oficines judicials que s’acullen al Pla de Funcionament en Català, entre d’altres elements.

Barcelona, 2 de juliol de 2003