El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, ha exhumat les restes òssies de dos soldats republicans, un dels quals podria estar vinculat a Sant Boi de Llobregat. Els treballs arqueològics d’exhumació es van dur a terme durant el mes d’octubre a la fossa de les Planes-vall de Jacob, al terme municipal d’Ascó, com a part del Pla de fosses 2024.

Segons el propietari dels terrenys on es trobava ubicada la fossa, el seu pare va enterrar en aquest indret dos combatents del bàndol republicà que van perdre la vida durant la batalla de l’Ebre (25 de juliol del 1938 – 16 de novembre del 1938). La possible relació d’un dels soldats amb Sant Boi de Llobregat prové del mateix testimoni, que afirma que va ser el seu pare qui, en el moment de la inhumació, va veure com un dels dos soldats duia un objecte amb la inscripció Vilaboi, el nom republicà de Sant Boi de Llobregat.

Tot i que l’excavació arqueològica ha permès recuperar les restes parcials de dues persones, –i es confirma així el testimoni inicial sobre la presència dels soldats–, no s’ha localitzat cap objecte associat a la fossa amb la llegenda Vilaboi. Tanmateix, la Direcció General de Memòria Democràtica considera plausible la hipòtesi sobre la vinculació d’un d’ells amb el municipi de Sant Boi de Llobregat. Per això, fa una crida a la ciutadania santboiana amb familiars desapareguts al front de l’Ebre perquè els inscriguin al Cens de persones desaparegudes i s’adhereixin al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.

Les dades genètiques dels familiars es compararan amb les que es puguin extraure de les restes exhumades a la fossa, i també amb la resta de fosses vinculades al front de l’Ebre. L’objectiu final és conèixer la identitat de les despulles exhumades i poder-les retornar a les famílies, si aquestes així ho desitgen. Actualment, s’estan fent estudis antropològics i genètics de les restes.

Programa d’identificació genètica

El Programa d’identificació genètica de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista és una iniciativa coordinada i impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica, del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, en col·laboració amb el Departament de Salut, a través de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Gràcies al Programa, fins al dia d’avui, s’han pogut identificar els cossos de 26 individus desapareguts, 25 dels quals s’han retornat a les famílies.

Vigent des de 2016, el Programa alimenta dues bases de dades: classifica els perfils genètics dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i classifica els perfils genètics extrets de les restes humanes de persones exhumades mitjançant el Pla de fosses. L’encreuament de la informació d’ambdues bases de dades fa possible establir relacions de parentiu i, per tant, determinar identificacions personals.

L’extracció de la mostra genètica és gratuïta per a tots els sol·licitants; consisteix en un frotis bucal, un procediment indolor i ràpid que es pot dur a terme al Laboratori Genètic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron o bé mitjançant un kit que s’envia per correu postal. Qualsevol parent pot aportar ADN per contribuir al procés d’identificació, tot i que l’ADN del familiar més proper a la persona desapareguda ofereix més possibilitat d’identificació.

Cens de persones desaparegudes

El Cens de persones desaparegudes és un registre gestionat per la Direcció General de Memòria Democràtica, que té com a objectiu recopilar tota la informació possible sobre les persones desaparegudes durant el període de la Guerra Civil i la dictadura franquista per determinar on van morir i on van ser inhumades. Es tracta d’un servei de documentació i d’investigació permanent que permet documentar les víctimes d’aquest període.

Quan un nou cas s’inscriu al cens, la Direcció General posa en marxa una cerca exhaustiva que busca trobar un rastre sobre la persona desapareguda, especialment pel que fa al lloc de la mort, la possible data de defunció o la unitat militar d’adscripció. El fruit d’aquesta investigació permet acotar, en alguns casos, les possibles fosses on es podrien trobar les restes, d’acord amb la informació que conté el mapa de fosses de la Generalitat de Catalunya.