Així ho ha assegurat el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Grau, després de la reunió que avui ha mantingut amb el Ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Miguel Arias Cañete a Madrid
El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Grau ha assegurat avui que, un cop analitzant l’avantprojecte de llei bàsica d’agricultura i desenvolupament rural que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va trametre al DARP per al seu coneixement i per fer arribar les al·legacions que es consideressin adients, el Govern de la Generalitat expressa el seu més absolut rebuig a aquest avantprojecte, atès que atenta directament a les competències exclusives que té atorgades el Govern de la Generalitat en matèria d’agricultura (article 12.1 de l’Estatut d’Autonomia) i és un altre intent d’harmonitzar i d’envair competències exclusives de la Generalitat de Catalunya. Grau ha fet aquestes declaracions després de la reunió que avui ha mantingut amb el Ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Miguel Arias Cañete a Madrid.
En aquest sentit, aquest avantprojecte està mancat de base constitucional, donat que pretén dictar una llei com a bàsica, d’acord amb allò que estableix l’article 149.1 de la Constitució, quan el Tribunal Constitucional ja ha declarat en diverses sentències, que aquest article només serveix de cobertura per a aquelles qüestions directament vinculades amb el drets constitucionals. Per altra part, tal i com ha expressat el Tribunal Constitucional en diverses sentències, aquest article de la Constitució no pot servir per donar cobertura a una competència exclusiva en matèria de bases i coordinació de l’activitat econòmica general ja que quan existeixen competències concurrents entre l’Estat i les Comunitats Autònomes primen les d’aquestes darreres, atès que en cas contrari, es buidaria de contingut el títol competencial més específic, en aquest cas, l’agricultura.
Així mateix, el projecte de llei pretén subordinar qualsevol actuació o mesura a uns principis establerts per la pròpia llei, la qual cosa suposaria, cas d’aplicar-se en aquests termes, deixar a l’Estat totes les decisions del sector i impedir l’execució d’una política agrària pròpia, limitant l’actuació de la Generalitat a la mera gestió i execució. En aquest sentit, cal assenyalar que Catalunya compta amb un model d’estructura territorial o de diversificació de l’activitat agrària propi i no es pot admetre la pretensió d’homogeneïtzar totes les actuacions en matèria agrària per al conjunt de les Comunitats Autònomes.
Mostra d’aquesta voluntat d’involució i d’interferència en la definició de les polítiques que li són pròpies al Govern de la Generalitat és que, d’acord amb el text de l’avantprojecte, es pretén regular tot allò que fa referència a les infrastructures de regadiu, la formació dels professionals del sector, l’associacionisme i el cooperativisme, la imposició d’un sistema de certificació de la producció agrària, les polítiques de qualitat, l’aplicació dels ajuts comunitaris, l’establiment de la dimensió econòmica de les explotacions agràries per a poder rebre ajuts, la determinació, d’una forma indirecta, de les explotacions agràries prioritàries, entre moltes d’altres qüestions.
Per altra part, es pretén regular la transmissió de les empreses o explotacions agràries familiars, quant la successió forma part del dret civil català, l’establiment d’un dret de veto a favor de l’Estat en tots els òrgans consultius previstos en els que participen les Comunitats Autònomes, l’equiparació dels criteris de distribució de fons, tant si procedeixen del pressupost estatal com del pressupost de la Unió Europea, quan aquests tenen finalitats diferents, o la voluntat de coordinar les disposicions elaborades per les diferents Comunitats Autònomes.
D’altra banda, aquest avantprojecte no recull una participació directa de les Comunitats Autònomes en l’adopció de posicionament del Govern de l’Estat davant les institucions europees, condició que ve reclamant insistentment el Govern de la Generalitat, per tal de poder participar de forma directa en els processos de decisió d’aquelles qüestions que afecten directament al sector agrari del nostre país.
Altres temes que també s’han tractat a la reunió
En decurs de la reunió el conseller Grau i el ministre Arias Cañete també han analitzat la situació dels ajuts de la fruita seca. En aquest sentit, Grau i Cañete han acordat que si Dinamarca segueix bloquejant el donar llum verda a aquests ajuts com a ajuts d’Estat en el si del Consell de Ministres de la UE, s’establirà un altre mecanisme perquè els productors puguin rebre aquests ajuts.
D’altra banda, Grau ha recordat al Ministre la proposta d’ajuda complementària per a l’avellana, ja que encara queda pendent l’aprovació d’aquest tipus d’ajuda per als productors d’avellana.
El màxim responsable de l’Administració agrària catalana i el titular del MAPA també han tractat sobre la regionalització del cultiu de l’arròs ja que en aquest cas tant els productors catalans del Delta de l’Ebre com els de València tenen un greuge comparatiu amb la resta de Comunitats Autonòmiques perquè perden ajuts per la penalització que estableix Brussel·les. Així mateix, Grau i Cañete també han acordat iniciar els treballs perquè al 2004 es posi en marxa una pla de reconversió de la fruita dolça.
Barcelona, 28 d’octubre de 2003
