El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha fet públic aquest matí l’Avantprojecte de llei de memòria democràtica a les associacions i entitats memorialistes del territori. “L’acte d’avui respon als compromisos adquirits pel Govern de Catalunya, encapçalat pel president Illa, per millorar els serveis públics, com el de la Justícia”, ha reblat. També ha anunciat que el Consell Executiu preveu demà,10 de desembre, l’aprovació del text. “Donem continuïtat a una expressió de la voluntat política del Parlament de Catalunya de situar la memòria democràtica allà on ha d'estar situada, que és un aspecte central per preservar la democràcia”.

“La llibertat és quelcom valuós, només la pot apreciar qui no l’ha tingut. No es pot donar per assegurada ni com a res permanent. La llibertat inclou respecte, tolerància i capacitat d’arribar a acords, i la llei es fa des d’aquesta voluntat”. En paraules d’Espadaler, “aquesta llei es fa per conservar la memòria democràtica i poder-la transmetre a les pròximes generacions”. I ha continuat: “la memòria i la llibertat han de romandre, la democràcia no ens ha vingut donada i són masses els riscos que tenim, només cal mirar els parlaments”.

Ho ha explicat des de les instal·lacions de l’antic centre penitenciari La Model, acompanyat del director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, així com representants de l’àmbit memorialista, educatiu i cultural de Catalunya. També hi ha pres part el president del Consell de Participació del Memorial Democràtic, Carles Vallejo, qui ha celebrat la legislació s’aprovi “durant aquesta legislatura”.

El conseller ha assegurat que l’aprovació de l’Avantprojecte ha estat una de les màximes prioritats de l’actual Govern, el qual ha estat treballant des de l’inici de la legislatura per accelerar el procés i permetre “el més aviat possible” iniciar el tràmit parlamentari. En aquest sentit, ha explicat que el text legislador no ha sofert cap canvi respecte a l’any passat, atès que això hagués comportat dilatar encara més el procés: “Qualsevol retoc o modificació ens hauria obligat a dilatar encara més el tràmit”. “Serà el Parlament, sobirà, qui farà les modificacions fruit dels acords i la iniciativa parlamentària dels diferents grups”, ha afegit.

Es tracta, tal com ha indicat el conseller, d’una legislació “emmarcada en els drets humans, que utilitza un llenguatge planer i comprensible a l’abast de tothom”. El text posa al centreles víctimes i els represaliats de la Guerra Civil i la dictadura franquista, reeixint-se d’acord els principis internacionals “del dret a la veritat, a la justícia, a la reparació i a les garanties de no repetició”.

Espadaler ha destacat com un dels elements essencials de l’articulatl’ordenança de retirar la simbologia franquista de l’espai públic en un termini màxim de dos anys, així com de distincions, nomenaments, títols i honors institucionals a persones que van donar suport al franquisme.

A més, en el conjunt de mesures que inclou l’Avantprojecte, destaquen: “la integració de la perspectiva de gènere”, amb un enfocament feminista transversal; la vehiculació d’efectuar d’ofici tot tipus d’investigacions sobre la Guerra Civil i la dictadura, “un aspecte que fins ara no tenia cobertura legal”; l’autorització a la Generalitat a poder exercir d’acusació popular “en alguns supòsits”; la creació d’un règim sancionador contra l’exaltació del franquisme, la humiliació de les víctimes, l’espoli de fosses i el patrimoni memorial; la introducció de compensacions econòmiques com a instrument de reparació cap als represaliats.

Un altre punt destacat que ha subratllat Espadaler és “el foment de la recerca i la divulgació”, així com “la introducció de la memòria als currículums educatius”. I ha asseverat: “Que la memòria no quedi només recollida a l’imaginari o en el testimoni d’aquelles persones que ho han viscut, sinó que tingui tota la difusió possible”.

Un únic marc jurídic i integral en matèria de memòria

La posada en marxa de la llei permetrà establir un marc jurídic únic que “refon, actualitza, millora i completa” les normatives existents d’aquest àmbit, com la Llei del Memorial Democràtic (2007); la Llei de fosses (2009) i la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, (2017). D’altra banda, incorporarà aspectes nous que no estaven previstos fins ara, convertint així la nova llei en una normativa integral que aborda i regula de manera completa tota la matèria relativa a la memòria democràtica.

El text consta de vuitanta articles, estructurats en deu capítols, quinze disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.

Reconeixement a anys de treball

Durant la seva intervenció, Espadaler ha reconegut a les responsables del Departament en anteriors mandats els esforços iniciats aquests darrers anys. En concret, s’hi ha referit a les exconselleres Lourdes Ciuró, Gemma Ubasart i Ester Capella, que present a l’acte d’avui, és qui va impulsar en primera instància l’Avantprojecte i va implementar les primeres bases legislatives. “Donem continuïtat a la bona feina feta fins ara”, ha dit.

A més, ha dedicat unes paraules de “profund agraïment” als tècnics, assessors i experts que han col·laborat estretament per tirar endavant el text, des dels treballadors de la Direcció General de Memòria Democràtica fins al teixit associatiu i municipalista.

Espadaler també ha lloat l’acord anunciat fa uns dies amb Esquerra Republicana de Catalunya, segons el qual el partit es compromet a donar suport al text de la llei durant el tràmit parlamentari.