El Govern ha aprovat avui una declaració institucional en què “considera necessària” la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat presentats per l’anterior Govern de l’Estat contra tres importants lleis civils catalanes. Les tres lleis que van ser impugnades són: la primera llei del Codi Civil de Catalunya; la Llei d’accessió i l’ocupació i la Llei de Drets Reals de Garantia.

El Govern reitera la seva convicció que les tres lleis esmentades “s’ajusten a la competència exclusiva de la Generalitat pel que fa a la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català” d’acord amb allò que estableix l’article 9.2 de l’Estatut d’Autonomia.

De la mateixa manera, el Govern agraeix el suport manifestat per la comunitat jurídica catalana i per l’Observatori del Dret Privat de Catalunya en totes aquelles actuacions que el Govern porta a terme en la defensa de la competència de la Generalitat en aquesta matèria.

Els arguments donats en el seu dia per l’anterior Govern espanyol per impugnar les lleis civils catalanes no es basaven en el contingut normatiu material, sinó en motius de competència. Es partia d’un plantejament previ molt restrictiu de l’abast de la competència de la Generalitat de Catalunya per desenvolupar el dret civil català.

L’anterior Govern espanyol considerava que la regulació efectuada excedia les competències atribuïdes a la Generalitat a l’art. 9.2 de l’Estatut d’Autonomia, pel que fa a la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català, i que vulnerava la competència exclusiva de l’Estat sobre legislació civil, d’acord amb l’art. 149.1.8 de la Constitució.

A banda de recórrer davant el Tribunal Constitucional les esmentades lleis, el Govern espanyol també va demanar la suspensió de la primera Llei del Codi Civil de Catalunya. Però a principis del novembre passat, el Tribunal Constitucional va aixecar la suspensió cautelar i des del gener d’enguany ja es pot aplicar, encara que el TC està pendent de pronunciar-se en sentència sobre el fons d’aquesta qüestió.

La primera llei del Codi Civil català estableix la base per reunir i harmonitzar, en un sol codi, tota la legislació de Catalunya en matèria civil feta fins ara, a la qual s’aniran incorporant les lleis que es vagin aprovant. El Codi està estructurat en sis llibres que fan referència a les fonts del dret, la prescripció i la caducitat, la persona i la família, les associacions i les fundacions, les successions, els drets reals i les obligacions i els contractes. A la vegada, el Codi Civil de Catalunya es preveu com un codi obert, per facilitar-ne l’adaptació permanent a les necessitats socials.

El Departament de Justícia ha pres d’altres iniciatives per avançar en el dret civil català com ara l’aprovació d’un Decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, creat l’any 2000, per donar més agilitat al seu funcionament. Segons aquest Decret, l’Observatori comptarà amb l’assessorament de persones externes del Departament com ara juristes, economistes o sociòlegs per tal que aportin una visió integral i més ajustada de la realitat social com el Dret de Família, el Dret d’Obligacions i Contractes o el Dret de Successions.

El Parlament de Catalunya ha estat capdavanter en tasques legislatives a Espanya en el desenvolupament de lleis civils des que la Generalitat va assumir el 1980 les competències que li atribueix l’Estatut d’Autonomia. Els darrers anys, el Parlament ha elaborat més de 40 lleis en l’àmbit civil, amb més d’un miler d’articles, algunes de les quals s’han refós en dos grans textos legals: el Codi de successions de 1991 i el Codi de família de 1998.