La Generalitat va assumir (arts. 11.2 i 12.1 Estatut d’Autonomia de Catalunya) l’exercici a Catalunya de les competències en matèria de gestió de la formació ocupacional i de la gestió que realitzava l’INEM en l’àmbit del treball, l’ocupació i la formació, és a dir, les polítiques actives d’ocupació. L’Ordre preveu uns programes de foment de l’ocupació molt similars als que habitualment gestionen descentralitzadament la Generalitat i les altres Comunitats Autònomes, envaint les seves competències executives en aquesta matèria, d’acord amb la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional en matèria de subvencions.Per això el Departament de Treball ha propossat plantejar el conflicte positiu de competència davant el Tribunal Constitucional.