- El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica activa cinc grups de treball tècnic per al desplegament i implementació de la nova Llei, amb diàleg i col·laboració amb tots els actors implicats
- A finals de 2025, els jutjats unipersonals ja hauran desaparegut i Catalunya tindrà 49 tribunals d’instància, un a cada partit judicial
- L’impuls de la resolució dialogada dels conflictes i la creació de les noves oficines de justícia al municipi són dos pilars que contribuiran a prestar una justícia més ràpida propera
El Consell Executiu ha donat llum verda a l’informe del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que estableix les bases per començar a treballar per al bon desplegament de la Llei Orgànica 1/2025 de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia. La Llei, que es va publicar el passat 3 de gener al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), es traduirà en un canvi de paradigma sense precedents en l’organització i funcionament de l’Administració de Justícia i comportarà canvis substancials, entre els quals destaca la supressió dels òrgans judicials unipersonals i la creació dels tribunals d’instància.
Una nova organització judicial amb els tribunals d’instància com a eix vertebrador
Els jutjats unipersonals, fins ara encarregats de resoldre determinades causes, desapareixeran i donaran pas a un nou model col·legiat, els anomenats tribunals d’instància, que seran els que coneguin la majoria de les causes de primera instància. Cada tribunal estarà format per un nombre variable de jutges, en funció de les càrregues de treball, i inclouran una Secció Única (de civil i d’Instrucció). Addicionalment, podran incloure altres seccions especialitzades, com per exemple família, menors, vigilància penitenciària, violència contra la infància o violència sobre la dona, que amplia les competències a violències sexuals. La nova organització permetrà agilitzar els procediments, reduir el temps de resposta i afavorir un millor control de la qualitat de les resolucions.
Cada partit judicial tindrà un tribunal d’instància; per tant, a Catalunya se’n crearan 49. La constitució d’aquests nous tribunals es realitzarà de forma esglaonada, en tres fases:
- La primera fase (juliol 2025) preveu transformar els jutjats de primera instància i instrucció i els jutjats VIDO en seccions civils i d’instrucció, i en seccions de violència sobre la dona, respectivament, en els partits judicials de Puigcerdà, Ripoll, Solsona, Tremp, Vielha, Falset, Gandesa, Berga, Olot, la Seu d’Urgell, Balaguer, la Bisbal d’Empordà, Amposta, Sant Feliu de Guíxols, Esplugues de Llobregat, Cervera, Valls, Santa Coloma de Farners, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Igualada, Mollet del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Blanes, Vic, Martorell, Cerdanyola del Vallès, el Vendrell, Sant Feliu de Llobregat, Rubí i Gavà.
- En una segona fase (octubre 2025), es transformaran els jutjats de primera instància, els jutjats d’instrucció i els jutjats VIDO en seccions civils, seccions d’instrucció i seccions de violència sobre la dona, respectivament, als partits judicials de l’Hospitalet i Badalona.
- La tercera fase (desembre 2025) culminarà la transformació de la resta de jutjats dels partits judicials de Granollers, Terrassa, Arenys de Mar, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Reus, Sabadell, Mataró, Tortosa, Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona.
Les oficines de justícia al municipi: primera porta d’entrada del ciutadà al sistema de justícia
Amb l’objectiu d’apropar la justícia a la ciutadania, la Llei també preveu una nova figura: l’oficina de justícia al municipi, que mantindrà els serveis que oferien fins ara els jutjats de pau i n’ampliarà el catàleg de serveis, entre els quals la gestió de sol·licituds dels veïns en relació amb l’Administració de justícia, la col·laboració amb el Registre Civil i l’impuls dels mètodes alternatius de resolució de conflictes.
Els MASC: una aposta per la resolució dialogada de conflictes
En l’aspecte processal, la Llei introdueix com a requisit haver utilitzat algun dels mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) en determinats procediments, molt especialment en matèries civils i mercantils. Els MASC –terminologia que empra la Llei– inclou, entre altres mecanismes extrajudicials, la mediació, la conciliació, les ofertes vinculants confidencials o els processos de dret col·laboratiu. Aquestes eines es fonamenten en principis com la bona fe, la confidencialitat, la transparència i el treball en equip, i promouen una justícia més ràpida i propera.
Grups de treball per al desplegament i col·laboració amb institucions i autoritats
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica activa cinc grups de treball de caràcter tècnic per abordar els reptes que implica el desplegament d’aquesta llei: el grup 1, per l’adequació normativa i de redisseny organitzatiu; el grup 2, per a la planificació de les plantilles i els processos d’acoblament de personal; el grup 3, per a les adequacions tecnològiques i de sistemes d’informació; el grup 4, per a l’adequació d’espais, mobiliaris i senyalística de totes les seus judicials per fer visible el canvi de model; i el grup 5, per a la formació, sensibilització i difusió del nou model entre el personal judicial, fiscal, operadors i funcionaris. Els treballs d’aquests grups es faran prioritzant el diàleg i la col·laboració amb totes les parts implicades, tant l’Estat, com les autoritats judicials, com els agents socials per assolir els màxims consensos i garantir la plena eficàcia i eficiència de la Llei.