Oriol Ferran, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, va ser el convidat d’ahir de Tertúlia Digital, organitzada amb el suport d’Internet Global Congress – Fundació Barcelona Digital i del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM).

 Davant més de 200 persones, reunides a l’auditori de Barcelona Activa, Ferran va ser objecte d’una curiosa entrevista audiovisual:  diverses personalitats del món universitari, empresarial, sindical i de la societat en general li formularen preguntes mitjançant un vídeo. Aquestes preguntes estaven estructurades en set grans blocs temàtics, que responen a les grans línies d’actuació de la política en matèria de societat del coneixement. Tomàs Cascante, director de Tertúlia Digital, fou el moderador de la xerrada.

 Entre d’altres, intervingueren Carles Salvadó, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya; Ferran Amago, degà del col·legi oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya; Carles Martín, secretari general de l’Associació d’Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya; Manel Medina, vice-president de l’Associació de Tècnics d’Informàtica; Joan Rosell, president de Foment del Treball; Joan Carles Gallego i Herrera, de CC.OO.; Jaume Collboni, d’UGT; Josep Piqué, director del Parc d’Innovació Tecnològica de La Salle; Manel Medina, director del Centre d’Aplicacions d’Internet de la UPC; David Giménez, de Pimec Sefes; Oscar Pierre, president de Ross Systems; periodistes com Tomàs Delclos, de Ciberpaís, Montserrat Peñarroya, consellera delegada de Noticias.com, i Ángel Cortés, director de Noticiasdot.com. Es tocaren els temes següents:

1. Infraestructures

Preguntat sobre la situació del cable a Catalunya, l’arribada de la banda ampla al territori i sobre el desenvolupament del wi-fi, Oriol Ferran advertí que el Govern no té preferència per cap tecnologia, com tampoc per cap xarxa o companyia en particular. Tanmateix, l’aposta pel cable és central, per la qualitat de connexió i de servei que ofereix. Allà on no arribi aquesta xarxa troncal, s’empraran d’altres tecnologies, com wi-fi, LMDS, UMTS, amb moltes possibilitats de desenvolupament. Pel que fa a les xarxes, s’advocarà per una plena cooperació entre sector públic i privat, és a dir, per la suma de totes les infraestructures i de totes les tecnologies, acabà dient Oriol Ferran.

2. Legislació / col·laboració amb la resta d’administracions / política

Les preguntes formulades en aquest apartat feien palesa la preocupació pel canvi de govern tant a nivell català com estatal, i les repercussions d’aquest fet en la política de societat del coneixement. Per altra banda, també es formulà una pregunta sobre la relació amb les administracions locals. Precisament sobre aquest aspecte, Oriol Ferran va explicar la intenció d’establir un acord marc amb Localret per endegar les acciones conjuntament, des de l’elaboració d’un nou pla estratègic, fins a la presa conjunta de decisions en assumptes com l’extensió de la internet rural allà on no arriba l’ADSL. Pel que fa al nou Govern central, el secretari es va mostrar optimista i esperançat, ja que és una ocasió única d’aconseguir noves competències (per a la gestió de l’espectre radioelèctric, per exemple) i perquè prosperi la proposta de nou Estatut.

3. Fractura digital

Davant la pregunta de com el Govern pensa evitar la fractura digital, l’entrevistat va assenyalar que és essencial crear un bon, i propi, marc legislatiu, una Llei catalana de la societat del coneixement que consigni els drets i deures del ciutadà en l’era de la informació. També va plantejar la intenció de coordinar des de la Generalitat totes les estratègies i accions que s’estan duent a terme en matèria de formació, per exemple. Pel que fa a les Infraestructures Comunes de Telecomunicacions (ICT), el secretari va ressaltar la importància per a la consolidació de la societat del coneixement que tota nova construcció compleixi la normativa, reconeixent que el problema, novament, és legislatiu, i que les duplicitats s’han d’acabar.

 4. Formació digital

Accés a la societat del coneixement a les escoles, formació d’adults, formació del professionals del sector: el secretari va manifestar respecte d’aquestes qüestions que ja hi ha moltes iniciatives en marxa, per exemple, a les escoles, on el nivell de formació digital de mestres i alumnes és força alt. El problema és que no es fa un ús intensiu i real de les noves tecnologies, i és en aquest sentit que vol actuar la Generalitat, impulsant modificacions en els sistemes curriculars perquè la societat del coneixement sigui un fet a les escoles. Oriol Ferran va ressaltar que és una assignatura essencial, perquè el futur del projecte de plena implantació de la societat del coneixement i, per tant, del futur del país en general, comença a les escoles.

5. Empresa – emprenedoria

En aquest apartat les preguntes se centraren en les accions previstes per donar suport a les empreses i llur digitalització. També hi va haver referències als ajuts destinats a empreses de base tecnològica i a l’emprenedoria. Finalment, es preguntà sobre les polítiques destinades a evitar la fugida de les multinacionals. Oriol Ferran va alertar, en primer lloc, del risc que es produeixi una “fractura empresarial” en el marc de la societat del coneixement, és a dir, que les pimes, i sobretot les micropimes, puguin quedar fora d’aquest procés de canvi. Per tant, bona part dels esforços aniran destinats a aquestes empreses, amb la consciència que només si la societat del coneixement sap mostrar-se com a font de riquesa i progrés les empreses se sumaran sense problemes al procés. Pel que fa a la relació entre les empreses i l’administració pública, el secretari va assenyalar que la major aportació per part de l’administració és que sigui capaç de modernitzar-se per oferir els seus serveis amb eficàcia. Les tecnologies de la informació i la comunicació són decisives per aconseguir-ho i cal que l’Administració Oberta de Catalunya (AOC) es converteixi en una realitat. L’AOC no ha de ser solament digital, sinó única, de manera que el ciutadà o l’empresa tingui un únic interlocutor. Això requerirà, va dir Oriol Ferran, un procés de reconversió interna, fins i tot un canvi de mentalitat, en el si de la pròpia administració. Aquest és un repte fonamental del Govern. Quant les multinacionals, va assenyalar que Catalunya ha deixat de ser un país que pugui oferir costos de producció baixos i que, per tant, el seu atractiu ara és oferir les infraestructures necessàries perquè les multinacionals, i qualsevol empresa, puguin radicar aquí els seus centres decisoris i desenvolupar els seus processos de recerca i investigació. Finalment, referint-se a l’emprenedoria, va assenyalar que el CIDEM està a punt de publicar el seu pla d’ajuts en aquest àmbit.

6. Recerca, universitats, desenvolupament

Preguntat sobre com es podria millorar la recerca a les universitats, la relació d’aquestes amb les empreses, i l’adaptació dels estudis a la realitat en constant transformació, el secretari va explicar que crear un entorn de diàleg entre l’empresa i la universitat no és fàcil, i que existeixen molts models diferents. A Catalunya és especialment complicat, ja que existeix una forta diversificació de la recerca (centres, instituts, fundacions, etc.), per la qual cosa les empreses no troben un interlocutor fàcil d’identificar. Oriol Ferran va destacar la tasca de la Fundació i2CAT, que el Govern s’ha compromès a recolzar, i va identificar-la com a possible model: es tracta d’un projecte liderat des de la universitat, però que ha sabut atraure la presència d’empreses, generant vertaders clústers diversificats (biomèdic, audiovisual, educatiu). És un entorn de recerca precompetitiu ideal perquè les empreses hi experimentin i les universitats comptin amb suport per continuar investigant. Pel que fa als estudis universitaris i la seva adaptació a la nova realitat, el secretari va assenyalar que Catalunya apostarà plenament per la implementació del Pla de Bolonya, i que els canvis que implicarà en els plans d’estudis suposaran una millor preparació dels futurs professionals.

7. Nous continguts i aplicacions / normalització lingüística / software lliure

Interrogants en torn del futur de la indústria catalana de continguts, la presència del català a la societat del coneixement, la migració cap a sistemes basats en codi obert i, per acabar, una pregunta jocosa, la “guerra” contra Microsoft. El secretari va començar la seva exposició amb un gir copernicà: no és l’extensió de xarxes prèvia la que genera la creació de continguts, sinó que la creació de nous i millors continguts acaba forçant les necessitats de desplegament d’infraestructures. Però aquests continguts han de ser realment útils i atractius, i en aquest sentit l’AOC s’ha de convertir en el gran referent. Oriol Ferran també va anunciar la intenció decidida del Govern de fomentar l’ús del català i, íntimament relacionat amb aquest punt, la potenciació d’una indústria autòctona de continguts. En aquest sentit, el secretari va explicar la iniciativa imminent de Presidència que la publicitat que es generi des de la Generalitat utilitzi com a plataforma internet. Pel que fa al programari lliure, es va fer palesa la intenció ferma del Govern d’impulsar la seva producció i desenvolupament. El motiu d’això, explicà Oriol Ferran, és el potencial de creació d’una indústria autòctona de creació de continguts i desenvolupament de software, de generar més innovació, augmentar la seguretat i construir, en certa manera, un posicionament de Catalunya respecte del món. La forma de promocionar-ho se centrarà en les universitats, la recerca, els grups d’usuaris i les petites empreses. Oriol Ferran va especificar que no es tracta d’un enfrontament amb Microsoft, sinó d’una voluntat explícita d’integrar, recollir i consensuar propostes tant lliures com propietàries.

La tertúlia va finalitzar amb una pregunta referent a les accions per les quals agradaria al secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació que es recordés la seva gestió. Oriol Ferran va assenyalar la importància que té per a ell i el Departament respondre al repte de fomentar el programari lliure. També va assenyalar que el tarannà de la política hauria d’assemblar-se el més possible a la filosofia que caracteritza el programari lliure: esperit participatiu, col·laboratiu i obert. En aquest sentit va destacar la creació imminent del Consell català de la societat del coneixement, el qual, sorgit del mandat parlamentari i independent, hauria de convertir-se en una plataforma oberta, en un espai d’opinió, en quelcom que romangués més enllà dels canvis de Govern.

 Com a colofó de l’acte, els periodistes assistents, així com el públic, van poder formular les seves preguntes. Maravillas Rojo, regidora de Promoció Econòmica i Ocupació, Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, i presidenta de Barcelona Activa, va saludar els presents com a amfitriona de l’acte, ressaltant l’experiència de Barcelona Activa, vertader viver tecnològic, innovador i empresarial.