El Govern ha aprovat el Projecte de llei d'Universitats de Catalunya.

query_builder   23 juliol 2002 10:00

event_note Nota de premsa

El Govern ha aprovat el Projecte de llei d'Universitats de Catalunya.

Les universitats catalanes es troben, en aquest principi de segle, davant de noves realitats, de nous reptes i de noves oportunitats. En la tasca d’afrontar aquest fet, el Projecte de llei es fonamenta en tres premisses bàsiques. En primer lloc, en l’existència d’una realitat universitària catalana, hereva d’una tradició intel·lectual, educativa i científica que ens és pròpia i que anomenem sistema universitari català. En segon lloc, en la voluntat d’aquesta realitat d’integrar-se plenament en l’espai europeu d’ensenyament superior i d’assolir un paper protagonista en la seva construcció.Finalment, en l’excel·lència com a instrument indispensable de progrés en tots els àmbits de l’activitat universitària i, en particular, en la docència, en la recerca i en la transferència de tecnologia i de coneixements.Aquesta Llei neix d’un procés de reflexió llarga sobre els nous reptes i les noves fites de les universitats del segle XXI, que s’està produint arreu, i que a Catalunya és fruit d’un debat permanentment obert amb la comunitat universitària i amb la societat en general.La Llei defineix el català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya, tot remetent la seva regulació a la Llei de Política Lingüística de l’any 1998, que reconeix el dret del professorat i l’alumnat a expressar-se en la llengua oficial que prefereixin.En l’àmbit de l’estudi i la docència es posa especial èmfasi en la formació integral dels estudiants; l’adaptació dels plans d’estudi a l’espai europeu d’ensenyament superior; el foment de titulacions transversals que permetin una formació generalista, especialment en el primer cicle; la internacionalització dels estudis de doctorat; l’educació superior al llarg de la vida, i la qualitat docent. En particular, i amb la finalitat d’agilitar el procés d’harmonització europea, la Llei possibilita que les universitats expedeixin titulacions pròpies als estudiants que hagin superat el primer cicle dels estudis oficials de primer i segon cicle.Es considera la universitat com a motor de l’economia, mitjançant l’estímul a la innovació. En aquest sentit, cal destacar la importància de la col·laboració entre les universitats i les empreses per a la transferència de coneixements i tecnologia. En especial, es promou la mobilitat del professorat entre la universitat i el món de l’empresa, i l’aplicació fora de la universitat de la recerca que s’hi efectua. Així, les universitats han de fomentar la capacitat emprenedora dels investigadors i investigadores i dels estudiants, i la creació d’empreses i iniciatives innovadores.Es detallen els drets i deures dels estudiants que com a mínim han de contemplar les universitats a la seva normativa reguladora i es preveu l’acció coordinada de les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, per a la determinació dels mecanismes per a la seva garantia.S’estableix la necessitat d’implementar mesures d’acolliment, assessorament i integració dels estudiants en la vida universitària, tant pel que fa als aspectes acadèmics, com als socials i convivencials. És especialment important que les universitats contribueixin al desenvolupament de les potencialitats dels estudiants. En aquest sentit, pren rellevància la vida universitària com a experiència vital pels estudiants, i com a espai en el qual es fomenta la implicació i participació en àmbits associatius.Un dels aspectes de més novetat d’aquesta Llei és la regulació del professorat contractat. S’obre una nova via de carrera acadèmica, que pot ser complementària o substitutiva però no menys exigent que la funcionarial, basada en la contractació laboral. Així, per exemple, la carrera acadèmica d’un doctor pot començar per un contracte com a investigador postdoctoral en algun centre de recerca o universitat, seguit, a la mateixa universitat o departament o en una altra, d’un contracte, amb termini màxim de quatre anys, com a professorat lector (ajudant doctor). Cal destacar que es regulen, per primera vegada des de la Generalitat Republicana, figures laborals indefinides de professorat contractat: la de catedràtic, la de professorat agregat (ambdues, dins la tipologia de professorat contractat doctor), i la del professorat col·laborador permanent.La Llei destina un capítol al personal acadèmic de recerca integrat pel professorat de la universitat i pels investigadors amb títol de doctor, que poden ser propis de la universitat, fent una especial menció a la contractació per les universitats de personal investigador postdoctoral, o trobar-s’hi vinculats mitjançant conveni de col·laboració per al desenvolupament de projectes.Es contempla, com a novetat a destacar, la possible creació d’un consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat, que es configura com un òrgan de relació de la universitat i el seu antic alumnat, i de participació d’aquests en la vida de la universitat, i representa una innovació en consonància amb la rellevància que es dóna a aquest col·lectiu en molts països del nostre entorn.Pel que fa als consells socials, la nova regulació redueix la seva composició a quinze membres, nou dels quals són persones representatives de la societat catalana, nomenades pel Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat, les organitzacions sindicals i empresarials, i amb la representació d’una persona antiga alumna; i sis dels quals són membres del consell de govern de la universitat. D’aquesta manera es manté la proporció de representants interns i externs a la mateixa universitat que es determinava en la regulació anterior, i alhora s’agilita el funcionament i es millora l’operativitat d’aquest important òrgan de participació de la societat en la universitat. La Llei en detalla les seves funcions, l’organització i el funcionament, i substitueix la regulació anterior de l’any 1998. Queda patent en la Llei que els instruments bàsics d’ordenació del sistema universitari català són la Programació universitària de Catalunya i el finançament universitari. La Llei contempla per primera vegada la possibilitat que les universitats privades que ho sol·licitin incloguin els seus ensenyaments a la Programació universitària de Catalunya.Pel que fa al finançament de les despeses de funcionament de les universitats públiques, preveu tres tipus d’aportacions: genèrica, complementària mitjançant contractes - programa i per convocatòries públiques. El finançament de les infraestructures i dels equipaments s’articula mitjançant el Pla d’Inversions Universitàries.També es regula el Consell Interuniversitari de Catalunya, creat l’any 1998, que és l’òrgan de coordinació del sistema universitari català i de consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en matèria d’universitats. Com a novetat, la Junta del nou Consell pot funcionar en ple o com a Junta permanent. En el primer cas, es preveu la participació de fins a tres rectors de les universitats privades sense ànim de lucre que s’acullin a la programació universitària de Catalunya.Les garanties de qualitat de les universitats també són tractades. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català es defineix com el principal instrument per a la promoció i l’avaluació de la qualitat i és fruit de la transformació del consorci creat l’any 1996, participat per la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques catalanes. Finalment, es determina la creació d’una Oficina sobre l’espai europeu d’ensenyament superior en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, com a observatori de les tendències en aquesta matèria, i promotora de l’adaptació de les universitats catalanes a aquest espai.