El dimarts 4 de febrer a les 18h s’inaugura a l’aparador de Palau Robert la mostra El Despertar de l’Aurora. Reconstrucció digital d’un ensomni noucentista.

Benvinguda a càrrec de la directora general de Difusió, Elisabet Valls Remolí

Parlament d’un representant de La Salle-URL

Parlament del Dr. Jorge Egea, comissari de l’exposició juntament amb la Dra. Gloria Fernández Somoza

Paraules de la Sra. Anna Morera Borrell, neta de l’escultor Joan Borrell i Nicolau

Els mitjans de comunicació que ho sol·licitin poden realitzar una visita guiada prèvia el matí del mateix dia 4, de 12h a 14h, amb explicacions del Dr. Jorge Egea, concertant l’hora amb Martí Porter, responsable de comunicació de Palau Robert. Se’ls lliurarà Dossier de premsa.

Acreditacions premsa: Martí Porter, mporter@gencat.cat, tel.637 948 341

Aquesta proposta expositiva és una iniciativa de la línia de recerca d’Arts Digitals de La Salle Campus Barcelona, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, comissariada pel Dr. Jorge Egea i la Dra. Gloria Fernández Somoza, i compta amb la col·laboració de la Direcció General de Difusió. Narra –i reconstrueix en 3D—una història insòlita i paradoxal, de gran interès patrimonial, històric i artístic. Per ubicació i per context, és especialment adient, d’altra banda, que l’aculli Palau Robert.

El 1927 l’escultor Joan Borrell i Nicolau i l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí van rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona per dissenyar un conjunt monumental amb motiu de la celebració de l’Exposició Universal de 1929. Barcelona celebrava aquest progrés amb fonts i imatges que reflectien la renovació i modernitat de la ciutat. D’aquesta manera naixia un ensomni d’estètica noucentista en el qual l’Olimp grec es feia present als Jardinets de Gràcia, nexe entre el final de l’avinguda Diagonal i el començament de la vil·la de Gràcia (annexionada a Barcelona el 1897).

El conjunt, format per divuit escultures, mai no va instal·lar-se del tot. Després que el 13 de juliol de 1929 l’inaugurés el general Miguel Primo de Rivera, el 1931 va ser desmantellat. Per què una obra tan imponent va tenir una vida real tan breu? Motius estètics, polítics i socials van ser els responsables d’aquesta pèrdua.

No obstant això, el monument continua motivant interès. La visió fragmentada no ens permet entendre la magnitud de l’obra de Borrell i Nicolau. La tecnologia 3D facilita la reconstrucció del monument, i, per primera vegada, es presenta una visió global d’aquest monument complex i fastuós, tot recuperant la memòria de la transformació de l’espai públic. El procés de reconstrucció en 3D ens permet conèixer el monument des d’una perspectiva nova, i apropar al públic els resultats obtinguts en el marc de la recerca universitària. Per primera vegada s'analitza la magnitud del monument que, si s'hagués completat, hagués abastat un recorregut de 194 metres al llarg de tot el àrea dels Jardinets de Gràcia.

La mostra, que es podrà visitar fins al 30 de març, és d’accés lliure i gratuït.

Crèdits:

Comissaris: Dr. Jorge Egea / Dra. Gloria Fernández Somoza

Col·laborador: Sr. Enric Morera i Borrell

Disseny expositiu: Prof. Marta Comas

Disseny en 3D: Prof. Andrea Naharro

Direcció del modelatge en 3D: Dr. Jorge Egea / Prof. Alejandro Ruz

Animació: Prof. Alejandro Ruz

Becaris de recerca: Victoria Cabrera / Jan Galí Pardo / Marc López Quatrecasas

Producció i muntatge: Intervento

La recerca que ha donat lloc a aquests resultats ha estat feta mitjançant fons procedents del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Ramon Llull.

1  

Imatges

El despertar de l'Aurora

El despertar de l'Aurora 1803156