El Govern acorda aprovar el Pla de Ports de Catalunya.

query_builder   29 maig 2001 10:00

event_note Nota de premsa

El Govern acorda aprovar el Pla de Ports de Catalunya.

De conformitat amb el que preveu la Llei 5/1998, de Ports de Catalunya, el Pla de Ports té per objecte l’establiment dels criteris per a la utilització portuària adequada i racional de la costa catalana, prestant atenció preferent envers la conservació del litoral i la gestió correcta del medi ambient. Per assolir aquest objecte, el Pla de Ports identifica la problemàtica existent, estableix una zonificació de la costa catalana en graus de protecció, amb l’objecte de protegir el litoral del creixement incontrolat i estableix criteris de millora per a la xarxa actual i per a les futures instal·lacions. D’altra banda, el Pla de Ports inclou l’estudi de les característiques del litoral de Catalunya, l’anàlisi a nivell indicatiu de la demanda d’embarcacions i punts d’amarratge, les previsions d’evolució, l’anàlisi dels diferents trams de la costa catalana i els criteris per a protegir-la des d’un punt de vista ecològic i ambiental.El Pla de Ports de Catalunya és un instrument d’ordenació del litoral català dins el marc de les directrius de l’ordenació territorial, i té caràcter de pla territorial sectorial, adequant el seu contingut al Pla Territorial General de Catalunya.El Pla de Ports s’ha redactat a partir de la informació facilitada pels diferents organismes i administracions amb competències concurrents sobre l’espai litoral o que podien resultar afectats per raó de la matèria.D’una manera molt especial, s’ha comptat amb la col·laboració de Ports de la Generalitat pel que fa referència a la informació relativa a l’activitat comercial i industrial dels ports catalans, així com en el referent a les expectatives de creixement i desenvolupament futurs; del Departament de Medi Ambient en allò referent a la zonificació del litoral en diferents graus de protecció, així com en el referent a la relació de les àrees protegides; i del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca en el referent a la situació actual del sector pesquer a Catalunya i les previsions d’evolució.Com a document multidisciplinar, destacar que el Pla de Ports no aventura valoracions, sinó que es limita a constatar, en base a la documentació i informació existent, quina és la situació actual, quina és la tendència que està seguint cada sector i, a partir d’aquesta realitat, estableix un seguit de recomanacions que permetin optimitzar els espais existents en les zones de servei dels ports catalans, a l’hora que estableix una sèrie de mesures de reacció davant l’evolució que experimentin els diferents sectors.El Pla de Ports s’estructura en tres documents:- Una diagnosi de la situació actual.- Determinacions i recomanacions: Fruit de la documentació i informació recollida, s’aconsegueix, partint de la caracterització del medi natural costaner, formular una sèrie de determinacions, amb caràcter vinculant i obligatori, i recomanacions encaminades totes elles a aconseguir optimitzar l’actual sistema portuari català i protegir el litoral del creixement incontrolat, al temps que es garanteix el compliment de les expectatives de la demanda. S’aconsegueix, en resumides comptes, un creixement sostenible.- Aquest tercer document és un recull de tots els diferents plànols i resta de documentació gràfica en la qual es basa el Pla de Ports de Catalunya.El Pla de Ports de Catalunya estableix al llarg del litoral català fins a quatre graus de protecció diferents, a banda, de les zones considerades com a sistema portuari ja existent. Aquests graus de protecció es fixen atenent l’estat actual de la costa catalana i les diferents actuacions que s’hi poden permetre, així com les mesures correctores necessàries, per tal de garantir el creixement sostenible que el Pla de Ports es fixa com objectiu prioritari. El sistema portuari existent recull exclusivament els ports, dàrsenes, i instal·lacions marítimes o marines interiors ja consolidats en el litoral català.Grau de protecció 1: Amb caràcter general, no s’hi admet cap tipus d’actuació, llevat aquelles que, si és el cas, quedin recollides expressament en la pròpia normativa que justifica l’especial protecció de la zona, en quin cas seran necessaris els mateixos estudis indicats per al grau de protecció 2. Han rebut aquesta qualificació els espais naturals integrats en el PEIN, els espais protegits per llei però no inclosos en el PEIN, les zones humides inventariades, i altres zones la conservació de les quals es considera de prioritat màxima per raons de tipus ambiental.Un 47% del litoral català ha estat inclòs en aquest grau de protecció.Grau de protecció 2: Només s’hi permeten instal·lacions lleugeres: zones d’avarada, pantalans flotants, plataformes estacionals, boies amb mort i, fora del domini públic i quan es tracti d’embarcacions de menys de 6 m d’eslora, marines seques.Formen part d’aquest àmbit de protecció les platges que presenten una important taxa de transport longitudinal de sediments, on un obstacle artificial suposaria un important problema per al seu equilibri; les platges regenerades amb un alt grau d’ocupació; els espais pròxims a herbassers de fanerogames marines, protegits per llei; les zones classificades com a rústiques i ubicades entre dos espais naturals inclosos en el PEIN; i els hàbitats d’interès comunitari prioritari. Suposen el 45,16 % del total del litoral català.Grau de protecció 3: S’hi permet la construcció d’instal·lacions portuàries i marítimes i de marines seques (quan es tracti d’embarcacions de menys de 6 m d’eslora), ja es tracti d’ampliació de les existents o de noves construccions.S’aplica aquest grau de protecció a aquelles zones que no tenint reconegut un nivell de protecció o d’interès mediambiental específic, es troben situades en àrees amb un grau d’urbanització mitjà’baix, així com en trams finals de platges llargues en zones urbanitzades, on una barrera artificial no significaria una alteració substancial de la dinàmica del transport de sediments. Està constituït per un 5’86% del litoral català.Grau de protecció 4: La principal diferència entre aquest i l’anterior consisteix en què aquestes zones corresponen a trams de costa confrontats amb instal·lacions portuàries ja existents susceptibles d’ampliació, per tractar-se de zones amb una alta densitat urbana, o zones que es troben fins i tot un tant degradades per motiu dels usos a què estan o han estat sotmeses, susceptibles de ser millorades amb una actuació d’aquest tipus. Es tracta, així mateix, de trams de costa amb una demostrada capacitat per absorbir la futura oferta de punts d’amarament, en les quals una instal·lació portuària no només no empitjoraria la situació ambiental, paisatgística i urbanística, sinó que contribuiria a dignificar la zona i a integrar l’espai en l’àmbit municipal. Només un 1,98% del territori litoral ha rebut aquesta classificació.Amb la definició del mapa de protecció de la costa catalana, el Pla de Ports promou un desenvolupament ordenat de les instal·lacions nàutiques i permet un creixement sostenible del sector. Segons els graus de protecció assignats a cada tram litoral, seran possibles unes actuacions determinades, si bé caldrà, en cada cas, justificar la impossibilitat de resoldre la problemàtica concreta que genera la demanda mitjançant actuacions menys agressives ambientalment. Concretament, s’estableix el següent ordre de prioritats a l’hora de realitzar qualsevol actuació: 1. Reordenació de les instal·lacions existents, per tal d’optimitzar l’ocupació de l’espai i el rendiment de la instal·lació.2. Concentració d’activitats (esportiva, pesquera, comercial o industrial) en les instal·lacions ja existents.3. Implementació de marines seques en els casos en què això sigui possible, i amb caràcter general quan es tracti d’una demanda dominant per embarcacions de menys de 6 metres d’eslora.4. Construcció de noves instal·lacions marítimes lleugeres i/o desmuntables.5. Ampliació de les instal·lacions portuàries existents.6. Construcció de noves instal·lacions portuàries.