Presentació de l'estudi 'Gestors de residus: factor estratègic per a Catalunya'

query_builder   24 març 2003 20:20

event_note Nota de premsa

Presentació de l'estudi 'Gestors de residus: factor estratègic per a Catalunya'

 L’estudi constata l’augment de mesures per minimitzar en origen la producció de residus Tot i que la producció augmenta, els residus ho fan de manera menys que proporcional Entre 1993 i 1999 es van valoritzar uns 10 milions de tones de residus i set milions i mig van anar a dipòsits controlats

Aquesta tarda s’ha presentat l’estudi encarregat per la Junta de Residus, del Departament de Medi Ambient a ESADE “Gestors de residus: factor estratègic per a Catalunya”, sobre els gestors dels residus industrials a Catalunya. A la presentació hi han participat el Secretari General del Departament de Medi Ambient, Marià Morera, i els professors autors de l’estudi, Robert Tornabell, director de la Càtedra ESADE de Medi Ambient, i Bienvenido Visauta, professor del departament de Mètodes Quantitatius de Gestió; també han assistit Xavier Medoza, degà de l’ESADE Busines School, i Ramon Tella, gerent de la Junta de Residus.

El gener de 2001 va néixer la càtedra de Medi Ambient fruit del conveni entre l’escola de negocis i el Departament de Medi Ambient. La càtedra té com a objectiu difondre la importància de la gestió del medi i promoure les noves tècniques de gestió en aquest àmbit.

L’estudi tracta el plantejament d’un model de demanda per estimar el volum d’activitat del sector durant els propers sis anys, la identificació de les principals variables econòmiques de les empreses que es dediquen a la valorització dels residus, la determinació del valor afegit brut i estimació del producte interior brut del sector i de la seva evolució, i l’anàlisi de l’evolució de les empreses registrades a Catalunya que es dediquen a la gestió dels residus. S’ha tractat de determinar l’impacte econòmic del sector analitzant-ne les dades productives i financeres, a més d’analitzar quantitativament alguns sectors representatius per extreure’n conclusions. Analitzant la distribució dels gestors de residus per demarcacions, s’ha extret que el nombre d’aquest tipus d’empreses ha augmentat de la següent manera, sobretot a la província de Barcelona:

Distribució de les empreses per províncies. Anys 1993-1999 Província 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Barcelona 16 34 53 103 212 267 337 Tarragona 3 12 13 21 36 38 51 Girona 3 12 22 22 34 Lleida 1 1 10 14 16 23 Total 19 47 70 146 284 343 445

En conjunt, s’han creat més empreses, però també han augmentat aquelles que fan la declaració anual de residus.

 Per tipus de residus, la distribució és la següent:

Distribució de les empreses per tipus de residu. Any 1999 Tipus de residu Nombre d’empreses Percentatge Percentatge acumulat Diversos residus 125 28,1 28,1 Ferralla 89 20,0 48,1 Plàstics 39 8,8 56,9 Vehicles fora d’ús 26 5,8 62,7 Paper i cartró 21 4,7 67,4 Fusta 20 4,5 71,9 Residus orgànics 19 4,3 76,2 Residus especials 18 4,0 80,2 Metalls 16 3,6 83,8 Residus carnis 11 2,5 86,3 Bidons 11 2,5 88,8 Residus alimentaris 8 1,8 90,6 Cables 6 1,3 91,9 Pinyolada 5 1,1 93,0 Vidre 5 1,1 94,2 Tòners 5 1,1 95,3 Residus sanitaris 4 0,9 96,2 Dissolvents 4 0,9 97,1 Pneumàtics 3 0,7 97,8 Olis minerals 2 0,4 98,2 Residus de pell 2 0,4 98,7 Purins 2 0,4 99,1 Altres 4 0,9 100,0 Total 445 100,0

I el volum de residus tractats fins l’any 1999 va seguir la següent evolució:

Exercici Nombre d’empreses Tones totals 1993 19 927.606 1994 47 1.236.554 1995 70 2.041.561 1996 146 2.212.011 1997 284 3.489.358 1998 343 4.281.674 1999 445 5.111.960

D’aquests residus tractats entre els anys 1993 i 1999, uns 10 milions de tones van ser valoritzades, i prop de set milions i mig van anar a dipòsits controlats: L’estudi també ha constatat que en molts processos de producció s’estan introduint mesures que tendeixen a minimitzar en origen la producció dels residus, de manera que, encara que els residus augmenten, ho fan d’una manera menys que proporcional (si la producció es duplica, els residus augmenten 1,6 vegades). Tot i que aquesta relació no es pot fer extensible a totes les línies de producció, pot constituir una constatació de que la indústria està intentant fer una reducció en origen.

La previsió a mig termini és que els nous materials contribuiran a reduir el volum dels residus industrials. Per exemple, l’alumini ha de substituir materials més difícils de reciclar, o els aliatges nous substituiran usos tradicionals de l’acer i d’altres metalls.

L’estudi ha calculat el Valor Afegit Brut de les empreses gestores,és a dir, les seves vendes menys els costos de matèries primeres i productes semielaborats, i n’ha fet una estimació fins el 2005. Fa quatre anys, el Valor Afegit Brut dels gestors de residus era de 102.000 milions de pessetes, un 2,23 % del PIB Industrial de Catalunya.