El conseller de Medi Ambient inicia els actes de celebració de '20 anys de parcs naturals a Catalunya' al Cadí Moixeró

L'any 1983 es van crear els Parcs del Delta de l'Ebre, Cadí Moixeró i Aiguamolls de l'Empordà

query_builder   26 juliol 2003 13:42

event_note Nota de premsa

El conseller de Medi Ambient inicia els actes de celebració de '20 anys de parcs naturals a Catalunya' al Cadí Moixeró

L'any 1983 es van crear els Parcs del Delta de l'Ebre, Cadí Moixeró i Aiguamolls de l'Empordà

Enguany se celebren els 20 anys de la creació dels primers Parcs Naturals a Catalunya (Cadí-Moixeró, Aiguamolls de l’Empordà i Delta de l’Ebre), una xarxa que s’ha anat ampliant fins arribar als 12 actuals que, molt aviat seran 13 amb l’aprovació per part del govern català del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Avui s’ha donat el tret de sortida als actes que han de commemorar aquests 20 anys de parcs naturals a Catalunya amb la inauguració de l’exposició "20 anys del Parc Natural del Cadí Moixeró", una inauguració que ha anat a càrrec del conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Ramon Espadaler.

Els Parcs Naturals són els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos que disposa i l’activitat dels habitants de la zona.

A part dels tres parcs esmentats, en aquests moments la Xarxa de Parcs de Catalunya està formada pel Parc Natural del Cap de Creus, Àrea Protegida de les Illes Medes, Parc Natural de la Zona volcànica de la Garrotxa, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Natural de la Serra del Montsant, Parc Natural dels Ports, Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, i Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera.

A Catalunya, la primera protecció va ser la del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que es va produir per Decret l’any 1955 i que, en aquests moments, és l’únic parc nacional de Catalunya.

La Llei 12/1985 de 13 de juny d’espais naturals és l’eina bàsica sobre la qual es vertebra la gestió d’aquests indrets.

Avui, Catalunya, compta amb una autèntica xarxa de natura, una xarxa plural i viva que va de l’alta muntanya als estanys litorals, dels boscos humits a les cingleres mediterrànies.

ELS TRES PARCS QUE CELEBREN EL 20è. ANIVERSARI

Cadí-Moixeró

El Parc Natural del Cadí-Moixeró té una superfície de 41.342Ha. S’estén per tres comarques que són el Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell. Es tracta d’un parc de muntanya situat entre els 800 metres al fons de les valls i els 2.648 metres del puig de la Canal Baridana.

És de naturalesa calcària, en la seva major part i comprèn el conjunt orogràfic prepirinenc integrat per les serres del Cadí i del Moixeró, el massís de Pedraforca i bona part de la Tossa i Puigllançada.

Els principals recursos naturals són la ramaderia i els boscos que formen la base econòmica dels municipis que integren el parc. L’agricultura es troba especialitzada en el conreu  i l’aprofitament de pastures per al bestiar.

Aiguamolls de l’Empordà

És la segona zona humida de Catalunya. La formen un conjunt d’estanys, closes i prats inundables a la confluència dels rius Muga i Fluvià. Constitueix un hàbitat privilegiat per a la fauna, especialment els ocells aquàtics. Té una superfície de 4.866 Ha i està situa a la comarca de l’Alt Empordà.

Els aiguamolls empordanesos ocupaven antigament gairebé tota la plana de la badia de Roses i del baix Ter. Aquella extensa àrea de maresmes va anar desapareixent a causa de la dessecació per a aprofitaments agrícoles i ramaders, per evitar el paludisme i, a partir dels anys 60, a causa de l’especulació urbanística.

La vegetació dels Aiguamolls té unes característiques especials que la distingeixen de les zones properes. Hi conviuen conreus, alguns d’arròs amb zones de pastura (closes).

 Delta de l’Ebre

El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya. Amb 320 km2  de superfície constitueix l’habitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental després de la Camarga (Parc Regional francès) i el segon de l’estat espanyol després Parque Nacional de Doñana.

El poblament vegetal del Delta de l’Ebre, per les seves peculiars característiques, és únic a les terres catalanes per la raresa de les seves comunitats vegetals. Pel que fa a la fauna, la diversitat d’hàbitats i el clima humit i temperat propicien l’aparició de molts invertebrats.

El Parc té una superfície de 7.802 Ha i s’estén per les comarques del Baix Ebre i el Montsià.