La Generalitat aconsegueix la retirada dels recursos contra tres importants lleis civils catalanes

El Govern de l'Estat retira els recursos d'inconstitucionalitat presentats per l'anterior executiu del PP

query_builder   28 juliol 2004 11:39

event_note Nota de premsa

La Generalitat aconsegueix la retirada dels recursos contra tres importants lleis civils catalanes

El Govern de l'Estat retira els recursos d'inconstitucionalitat presentats per l'anterior executiu del PP

Després de les intenses gestions dutes a terme pel Departament de Justícia i pel Govern de la Generalitat, l’Estat ha anunciat la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat presentats contra tres lleis civil catalanes, una d’elles de gran importància per al desenvolupament d’un dret civil propi i modern.

La Generalitat ha vist consolidat el procés de desenvolupament del dret civil propi amb la retirada, per part del Govern de l’Estat, dels recursos d’inconstitucionalitat presentats en el seu dia per l’anterior executiu del PP contra tres lleis civils, una d’elles de gran importància.

La decisió de la retirada dels recursos, presa en el si de la comissió bilateral de cooperació Estat-Generalitat i que serà confirmada el proper divendres pel Consell de Ministres, arriba en un moment històric ja que ara fa 300 anys es va publicar la darrera recopilació de constitucions i altres drets de Catalunya.

La retirada dels recursos dóna pas a la plena vigència de les tres lleis afectades: la Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l’accessió i l’ocupació, i contra la Llei 19/2002, de 5 de juliol, de drets reals de garantia i, la més important, la primera Llei del Codi Civil de Catalunya, de 30 de desembre de 2002.

Totes aquestes normes comptaven amb l’aval majoritari del Parlament de Catalunya però el govern del PP les va recórrer davant del Tribunal Constitucional adduint motius de competència.

La primera llei del Codi civil català és la més transcendental de les que havien estat recorregudes, ja que estableix la base per reunir i harmonitzar, en un sol codi, tota la legislació de Catalunya en matèria civil feta fins ara, i a la qual s’aniran incorporant les lleis que es vagin aprovant.

El Codi està estructurat en sis llibres que fan referència a les fonts del dret, la prescripció i la caducitat, la persona i la família, les associacions i les fundacions, les successions, els drets reals i les obligacions i els contractes. A la vegada, el Codi civil de Catalunya es preveu com un codi obert, per facilitar-ne l’adaptació permanent a les necessitats socials.

La llei d’accessió i ocupació també té la seva importància envers actes de la vida quotidiana. Per exemple, regula les formes d’accedir i ocupar el que s’hi construeix a sobre d’uns terrenys per formalitzar una propietat. També regula certs aspectes del que es coneix com a “cosa abandonada” o “cosa perduda”.

En el primer cas, la llei faculta a una persona a adquirir un dret sobre un bé abandonat al carrer, com ara uns mobles dipositats en uns contenidors. En el segon cas, el de “cosa perduda”,  la llei també recull les pautes segons les quals una persona, al cap d’un temps determinat i després de diversos tràmits administratius, pot adquirir la propietat sobre una “cosa perduda” si ningú la reclama.

La tercera llei que va ser impugnada és la de del Drets Reals de Garantia. Un exemple pràctic d’allò que regula aquesta llei és que un mecànic que ha  reparat un vehicle té dret a retenir-lo si el propietari del cotxe no paga la factura. En cas de no pagar-la, el mecànic pot posar a subhasta el vehicle per rebre l’import de la factura, encara que la llei no el faculta per utilitzar-lo o vendre’l directament.

El conseller de Justícia, Josep M. Vallès, l’Observatori del Dret Privat de Catalunya i el Govern de la Generalitat havien demanat amb insistència la retirada d’aquests recursos d’inconstitucionalitat.

El Govern va aprovar el passat 22 de juny una declaració institucional en què considerava  “necessària” la retirada dels recursos en considerar que aquestes lleis ajusten a la competència exclusiva de la Generalitat pel que fa a la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català d’acord amb allò que estableix l’article 9.2 de l’Estatut d’Autonomia.

Existeixen diversos precedents històrics semblants al que ara es plantejava de desestiment en recursos d’inconstitucionalitat per part del govern de l’Estat contra lleis del Parlament de Catalunya en matèria de dret civil.

En el seu dia van ser objecte de recursos d’inconstitucionalitat davant el TC la Llei de Fundacions Privades de Catalunya i la Llei de Filiacions. En ambdós casos els recursos van ser presentats pel govern del PSOE  i van ser retirats després d’un acord entre les dues institucions, fet que es va materialitzar mitjançant una resolució del Tribunal Constitucional el maig de 1993.

El Govern de la Generalitat ha abanderat aquesta reivindicació i, forma especial i pública des que el seu president, Pasqual Maragall, va rebre el passat mes de març la Comissió de juristes en defensa del Dret Civil de Catalunya, acompanyada pel conseller de Justícia.

Durant aquesta recepció, la Comissió va lliurar al president de la Generalitat el Manifest en defensa del Dret Civil català que, a hores d’ara, ja ha recollit  l’adhesió de 606 entitats i 7.300 persones.

El Parlament de Catalunya, gran impulsor del dret civil català

L’any 1980, la Generalitat de Catalunya va assumir les competències que li atribueix l’article 9.2 de l’Estatut d’autonomia, pel que fa a la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català. D’aleshores ençà, s’ha dut a terme una extensa tasca legislativa.

En els darrers anys, el Parlament de Catalunya ha elaborat més de 40 lleis en l’àmbit civil, algunes de les quals s’han refós en dos grans textos legals: el Codi de successions de 1991 i el Codi de família de 1998.

La Generalitat ha anat adequant d’una manera molt significativa el dret civil propi a les necessitats de la societat civil d’avui. Per exemple, en el matrimoni s’han aprovat lleis que milloren la posició del cònjuge en relació amb la llar familiar, (el titular no la pot vendre ni hipotecar sense el consentiment de l’altre), i amb la successió, tant si és intestada, en la qual el cònjuge hereta, si no hi ha fills i n’és l’usufructuari universal, si n’hi ha; com si és testada.

S’ha reconegut les situacions d’unió estable de parella, heterosexuals o homosexuals, amb una legislació que les equipara al matrimoni, fins i tot en relació amb l’impost de successions.

Respecte a la relació entre pares i fills, s’han equiparat el fills nascuts dins i fora del matrimoni i també pel que fa a la determinació de la filiació. En la protecció de les persones discapacitades, s’ha fet una aposta legislativa per la família: s’han regulat lleis que afecten la tutela,  autotutela, adopció i acolliment de persones grans.

En matèria de propietat, el Parlament ha regulat les servituds, els drets de garantia i els d’adquisició preferent, amb una normativa pionera a tot l’Estat. L’usdefruit també ha estat regulat tenint en compte els fons d’inversió o les participacions de capital de les empreses.

Finalment, les lleis de fundacions i associacions han modernitzat institucions sense ànim de lucre de la societat civil en benefici de la col•lectivitat.