L'Institut de Medicina de Legal de Catalunya elabora un estudi sobre la síndrome de la fuetada cervical

La fuetada cervical es converteix en una de les principals causes dels peritatges dels metges forenses pels accidents

query_builder   19 març 2004 00:00

event_note Nota de premsa

L'Institut de Medicina de Legal de Catalunya elabora un estudi sobre la síndrome de la fuetada cervical

La fuetada cervical es converteix en una de les principals causes dels peritatges dels metges forenses pels accidents

L’Institut de Medicina Legal de Catalunya ha elaborat un estudi sobre la síndxrome de la fuetada cervical, que s’ha convertit en una de les principals causes dels peritatges dels metges forenses degut als accidents de trànsit.

La Síndrome de la fuetada (“latigazo”) Cervical (FC) s’ha convertit en una de les causes més freqüents de peritatges que realitzen els metges forenses degut, en la gran majoria dels casos, a accidents de trànsit ocorreguts a les carreteres catalanes, i que afecta, sobretot, a persones d’entre 21 i 40 anys.

Aquestes són les principals conclusions d’un estudi elaborat pels metges forenses Amadeu Pujol, Lluïsa Puig, Joaquina Mansilla i Itziar Idiaquez, que pertayen al Servei de Clínica Medicoforense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC).

Els quatre metges forenses que han participat en aquest estudi forense han examinat a 120 pacients amb l’esmentada síndrome i van estudiar variables sòcio-demogràfiques, clíniques, radiològiques, evolutives i pericials.

Els principals resultats de l’estudi són que l’edat mitjana dels afectats és de 35’6 anys, sent el més jove de 4 anys i el més gran de 74, encara que la franja d’edat amb més quadres de la síndrome se situa entre els 21 i els 40 anys.

Per sexes, la distribució de casos de la fuetada cervical és homogènia ja que 59 dels pacients examinats eren homes i 61 dones.

Accidents de trànsit

En el 95% dels casos (114 pacients) la síndrome es va produir per un accident de trànsit, en un 4 % (5 casos) per una agressió i un 1 % (un cas) per una caiguda casual.

En 56 casos (47%) de les lesions produïdes per accidents de trànsit el lesionat era el conductor d’un cotxe i en 42 casos (35%) era un passatger.

També cal destacar que 11 dels afectats amb la síndrome eren conductors de moto i tres de bicicleta, dos dels quals van ser atropellats.

Respecte al tipus d’accident de trànsit, 65 dels afectats (54%) van ser objecte de col•lisions per darrera, altres 22 lesionats (18%) van patir xocs frontals, 21 més (18%) van ser víctimes de col•lisions laterals i 4 casos (3%) es van veure implicats en accidents en cadena.

Conseqüències de la síndrome

La gran majoria dels afectats, 98 lesionats, van ser examinats el dia desprès de l’accident i només dues persones van ser ateses al cap d’una setmana de patir les lesions, el que va permetre conèixer amb més exactitud les seves malalties i conseqüències.

Tots els pacients reconeguts presentaven dolor de la columna cervical, gairebé una quarta part patien mals de cap i un 13% sensació de “formigueix” com si els braços i les mans s’adormissin.

La mitjana de dies de curació de lesions, segons l’estudi de l’IMLC, va ser 71’6, registrant-se casos que van trigar en curar 4 dies fins a 244 dies. Per la seva banda, la mitjana de dies que van impedir als lesionats fer vida normal va ser de 51’2, registrant-se algun cas de 180 dies com a màxim.

En l’àmbit laboral, una mica més del 50% dels afectats van estar de baixa laboral, mentre que 59 no la van necessitar. Així mateix, dels 120 casos avaluats, 16 es trobaven a l’atur i 32 eren treballadors autònoms, dels quals 22 van causar baixa laboral.

L’informe també revela que dotze pacients tenien antecedents d’una malaltia cervical prèvia: 7 casos eren d’artrosi cervical coneguda, en dos hèrnia discal, un cas amb antecedents d’un altre esquinç cervical  i dos més amb problemes d’artrosi diversos a la columna.

La Síndrome de la Fuetada Cervical va ser descrita per primera vegada pel cirurgià ortopeda nord-americà Crowe el 1928.

La seva incidència és molt variable segons les zones geogràfiques. Es calcula que als Estats Units es registren 3 casos per cada 1.000 habitants l’any, a Noruega, dos casos per 1.000 habitants/any i a Suïssa no arriba a un cas per cada 1.000 habitants l’any.

A Espanya hi ha pocs estudis sobre aquesta síndrome i la seva freqüència, encara que existeix una referència que indicava  que, durant els primers 10 mesos de l’any 2.000, a la Clínica Mèdico-Forense de Barcelona es van diagnosticar 1.929 pacients amb la síndrome sobre un total de 11.794 pacients lesionats (16%).