En concret, la consellera s’ha compromès a estudiar vies de col•laboració directa amb la indústria farmacèutica en termes de sostenibilitat, implantar un model de recepta electrònica, modificar el sistema de prestació farmacèutica a les residències geriàtriques, implantar un programa de seguiment terapèutic de totes les novetats terapèutiques i revisar els programes de prescripció crònica, entre d’altres.

Aquestes mesures, segons Marina Geli, contribuiran a mantenir la despesa farmacèutica al voltant del PIB nominal.

Les dades de gener a desembre de 2003 mostren que, a Catalunya, la factura de prestació farmacèutica ha tingut un increment del 12,27%, degut principalment a l’increment d’envasos, del cost per envàs i a l’increment d’assegurats i d’envasos per assegurat.

Resum de la resposta de la consellera de Sanitat i Seguretat Social

“Les dades, de l’any 2003 (de gener a desembre de 2003) en mostren que, a Catalunya, la factura de prestació farmacèutica ha tingut un notable increment respecte a l’any anterior. En import líquid pagat s’ha passat d’una factura de 1.311’70 milions d’euros a 1.472’66 milions d’euros, el que suposa un increment del 12’27%.

Causes principals d’aquest creixement

Després d’analitzar detingudament aquesta despesa hem determinat que són 4 les causes principals d’aquest creixement:

1. L’increment d’envasos

2. L’increment de cost per envàs

3. L’increment d’assegurats

4. L’increment d’envasos per assegurat

A continuació passaré a explicar cada una d’aquestes causes:

1. L’increment d’envasos ha suposat un increment del 6,97%.

     Una part d’aquest increment (any 2003) d’envasos facturats es deu a l’entrada en vigor el dia 1 de gener de 2004 del nou sistema de preus de referència, la qual cosa ha suposat un major volum de facturació de receptes el mes de desembre (de 2003) respecte a l’any 2002.

2. L’increment de cost per envàs ha significat un increment del 4,93%.

3. L’increment d’assegurats ja que al mes de desembre de 2003, hi havia 6’87 milions d’assegurats, mentre que al mes de desembre de 2002 hi havia 6’72 milions d’assegurats amb dret a farmàcia, el que significa un increment de 2’23%.

4. L’increment d’envasos per assegurat en un 4,66%.

Desglossament de l’increment de la despesa farmacèutica

Si, a més, desglossem aquest creixement, observem que:

  D’una banda, un 59% de l’increment de l’import líquid es deu a l’increment d’envasos (increment d’envasos x import líquid per envàs 2003) i un 41% a l’increment d’import líquid per envàs (nombre d’envasos 2002 x increment d’import líquid per envàs).

 D’altra banda, un 33% de l’increment d’envasos es deu a l’increment d’assegurats (increment d’assegurats x nombre d’envasos per assegurat 2003) i un 67% a l’increment d’envasos per assegurat (nombre d’assegurats 2002 x increment nombre envasos per assegurat).

D’acord amb això es pot deduir que aproximadament un 19% de l’increment de la despesa es deu a l’increment d’assegurats, i un 40% a l’increment d’envasos per assegurat.

Anàlisi de la prescripció de productes farmacèutics

Finalment, si portem a terme una anàlisi de la prescripció de productes farmacèutics, observem que els 6 primers grups terapèutics en el rànquing d’import facturat són els següents: els antidepressius (paroxetina, sertralina, fluoxetina, etc.), els preparats hipolipemiants (atorvastatina, simvastatina, pravastatina, etc), els broncodilatadors (salmeterol, budesonida), els hipotensors (enalapril, valsartan), els altres antiúlcera (omeprazol, pantoprazol), i els neurolèptics (olanzapina, risperidona).

En el període gener-desembre, la facturació d’aquests grups, 535’8 milions d’euros (39’3% del total), s’ha incrementat des d’un 9’7% (hipotensors) fins un 25’6% (neurolèptics).

L’anàlisi per principis actius mostra que els 10 primers en despesa són: omeprazol, atorvastatina, simvastatina, paroxetina, olanzapina, salmeterol + altres antiasmàtics, clopidogrel, venlafaxina, enalapril i alendronat sòdic, etc. que representen al voltant del 20% de l’import líquid facturat total (uns 357’4 milions d’euros, l’any 2003).

En increment, cal destacar els del valsartan+diürètic (37’5%) amb 4’5 milions d’import líquid l’any 2003, ibuprofen (37’5%) amb 12’3 milions, quetiapina (37’1%) amb 3’7 milions d’euros, clopidogrel (34’3%) amb 23’1 milions d’euros, gabapentina (34’0%) amb 14’1 milions d’euros, losartan + diürètic (32’6%) amb 6’5 milions d’euros, irbesartan+diürètic (31’7%) amb 4’5 milions d’euros, pantoprazol (30’0%) amb 13’4 milions d’euros.

Proposta de solució a l’elevada despesa farmacèutica

La política actual d’abordatge de la prestació farmacèutica, malgrat les múltiples mesures en funcionament, continua essent insuficient per contenir la despesa farmacèutica al voltant del PIB nominal.

Per això, plantegem una bateria de noves mesures que tenen com a denominador comú la voluntat de desenvolupar a Catalunya tota la nostra capacitat competencial en:

- polítiques de compra i pagament  i

- gestió de la demanda.

Concretament:

1. Estudiarem (seriosament) vies de col•laboració directa amb la indústria farmacèutica en termes de sostenibilitat.

2. Implantarem un model de recepta electrònica.

3. Modificarem el sistema de prestació farmacèutica a les residències geriàtriques.

4. Estudiarem la distribució directa dels absorbents d’incontinència urinària (AIU) a les residències geriàtriques.

5. Implantarem un programa de seguiment terapèutic de totes les novetats terapèutiques.

6. Invertirem en la contractació de farmacèutics i farmacòlegs d’atenció primària vinculada a resultats.

7. Revisarem els programes de prescripció crònica.”