19-4-2004

Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant la Celebració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics

Fa vint-i-cinc anys, tal dia com avui, que molts i moltes recordareu, estimats alcaldes i alcaldesses, benvolgut president del Parlament, milers de ciutadans i de ciutadanes assistíem, emocionats i esperançats, a actes de presa de possessió, actes històrics, amb els quals s’iniciava una nova etapa al nostre país amb uns regidors sorgits de les primeres eleccions democràtiques municipals de 1979. Havíem estat escollits democràticament, per primera vegada al nostre país, des de la caiguda de la Segona República. Els ciutadans de Catalunya i de l’Espanya democràtica, havíem recuperat, gràcies a la Constitució de 1978, el dret a fer sentir la veu i el vot, a l’hora de decidir la forma de governar els pobles i les ciutats.

Avui celebrem el que allò va significar, i el que han suposat vint-i-cinc anys de democràcia municipal per al progrés i per al benestar de Catalunya. Des d’aquella primavera, des d’aquella primavera del 79, els ajuntaments democràtics hem tingut ben segur un paper cabdal en la construcció de la Catalunya dels ciutadans, de la Catalunya del dia a dia. El municipalisme ha estat un veritable motor, del desenvolupament social i polític de Catalunya en tot aquests anys, potser no prou escoltat, potser no prou reconegut fins ara. En celebrar aquests primers vint-i-cinc anys és bo que ens aturem un moment a considerar què s’ha aconseguit i quins són els principals reptes que tenim al davant.

Què s’ha aconseguit en aquests vint-i-cinc anys? La devolució dels ajuntaments als seus ciutadans, que es va iniciar l’any 79, i que ha suposat la transformació del sistema de govern local en dos sentits: la millora de la qualitat democràtica en el govern més proper als ciutadans i, per tant, més visible, i la transformació, una transformació sense precedents, dels pobles, vil•les i ciutats d’arreu de Catalunya; una transformació física, una transformació que com cap altra en política es pot veure i tocar.

Efectivament, els ajuntaments democràtics han posat la dimensió del territori en el centre de la concepció política de la societat. S’ha passat a fer la política, les polítiques, des del territori. Per primera vegada en segles, el nostre país ha vist néixer una generació que ha arribat a la majoria d’edat vivint en democràcia, i sense haver patit cap guerra, cap guerra interior, cap interrupció forçosa del sistema de llibertats, i això és realment extraordinari.

Tothom ho accepta, com accepta la millora de les condicions de vida dels ciutadans en tots els camps: a les escoles, en l’assistència mèdica, en el clavegueram, en l’urbanisme, en els centres cívics, en els casals de cultura, en els parcs i espais de lleure, en els transports, en la via pública, en la policia local, en les instal•lacions esportives, en els polígons industrials, i un llarguíssim etcètera...

Els municipis, doncs, han modernitzat la xarxa de serveis i d’infraestructures en un procés de transformació sense precedents al nostre país en el seu conjunt. Com a resultat, els alcaldes i els regidors han aconseguit, heu aconseguit, un rol polític d’importància cabdal. Heu esdevingut, testimonis directes de les contradiccions i de les satisfaccions alhora que marquen el dia a dia de la gestió dels afers públics. Potser com cap altre sector de la classe política.

Tarradellas, el president Tarradellas, em deia un dia: “vostè, toca les obres, jo només firmo decrets”. Amb això volia dir que ell sentia la distància del poder respecte de la societat, quan aquesta distància no és la del cos a cos de la governació municipal i la de la visió, jo diria que física, elemental, directa de la transformació de les ciutats.

Els regidors i els ciutadans de 1979 volien que les coses fossin i es fessin més a prop de la ciutadania, més a prop dels ciutadans materialment, ideològicament, temperamentalment i tot, si em permeteu.

Tots plegats volíem donar forma política al valor de la llibertat i al valor de la proximitat i ens en podem donar per satisfets amb la feina que s’ha fet. Molts de vosaltres sabeu que sempre he trobat a faltar una major i millor relació entre la Generalitat i els ajuntaments i sabeu també que tenir-la és un dels meus propòsits en el període que tot just fa uns mesos hem encetat: escoltar, parlar, entendre, que no vol dir abdicar, al contrari.

Pel que fa als reptes per als propers anys, hem de tenir en compte que aquesta evolució tan positiva del primer quart de segle de la democràcia municipal aporta un balanç esperançador, però, tanmateix, apareixen nous reptes al Govern de les nostres societats.

En primer lloc, el repte de la participació, que no vol dir funcionaritzar la ciutadania, sinó civilitzar la funció pública, acostar-la al públic. En segon lloc, cal aprofundir allò que els anglosaxons anomenen, i nosaltres hem comprat aquesta paraula, la devolució de competències als ajuntaments, el 40-30-30. És a dir, que la proximitat governi més de la meitat de les coses que ens passen a nivell públic.

En molts casos es tracta de reconèixer el que ja passa en la realitat, encara que la Llei no ho hagi previst, que els ajuntaments, com a institucions més properes, assumeixen la resolució de les necessitats dels ciutadans, fins i tot quan aquestes no són de la seva competència.

Avui els ajuntaments en el nostre sistema polític estan en condicions d’assumir un paper més important encara en la direcció i en la gestió de pobles i ciutats, i sobretot un paper més conscient, més oficialment admès. Per això caldrà millorar el finançament. És una obligació cap als governs locals i és una obligació, també, cap als ciutadans.

Deixeu-me, finalment, dir-vos que ens arriba una onada de nous reptes de caràcter social i econòmic a nivell global. Ens arriba de fora, ens arriba del context internacional en què vivim. El temor global té la seva dimensió local, com la tenen la immigració, la deslocalització d’empreses o l’ús i l’aplicació generalitzada de les tecnologies de la informació i la comunicació; com ho té l’envelliment de la població i com ho tenen la millora de les zones urbanes amb riscos d’exclusió o de degradació, perquè és aquí, en aquestes zones, probablement, on ens hi juguem el futur com a país.

En tots aquests camps caldran polítiques concertades, i caldrà la complicitat i la coordinació entre ajuntaments i Generalitat, i ens tindreu al vostre costat, al conseller de Governació, el vostre conseller, i a mi mateix.

Aquest és un Govern format majoritàriament per persones que procedim dels ajuntaments, que havíem estat alcaldes i regidors, sabem el pa que s’hi dóna. No en dubteu. El nostre acord de Govern reflecteix aquesta voluntat de reforçar el paper i els recursos dels governs locals. Ho hem fet en els ajuntaments grans i ho hem de fer a tot Catalunya.

En la reforma de l’Estatut el punt de vista municipal hi ha de ser, de manera indiscutible, però també cal que els municipis reforcin i consolidin la seva col•laboració mútua, que es mancomunin, que es mancomunin objectius, projectes, serveis i polítiques.

Durant molts anys, s’han compartit experiències i preocupacions i el balanç és positiu i esperançador. No obstant, en el nou context social i polític resulta necessària una nova etapa en la coordinació del municipalisme català, nova etapa que em consta que és així considerada per les dues organitzacions municipalistes catalanes.

És per això que encoratjo els ajuntaments i les associacions a sumar les seves forces i fer sentir una sola veu a través de la qual s’expressi la voluntat d’un país caracteritzat per la seva diversitat cultural i geogràfica.

Per acabar, vull tenir un record molt emotiu a tots aquells que en algun moment d’aquesta etapa democràtica van exercir aquestes responsabilitats, alguns ho han deixat i alguns ja no hi són. Voldria esmentar, permeteu-m’ho, a títol personal, perquè sé que ho entendreu, tots heu viscut en algun moment aquestes circumstàncies, tres companys meus de l’Ajuntament de Barcelona, nostres, en el qual vaig tenir el privilegi de poder treballar quan, com vosaltres, vaig tenir aquella responsabilitat. Tots tres ens han deixat en aquest llarg camí encetat avui fa vint-i-cinc anys, i representen tres cares de la proximitat, de la capacitat, de l’honestedat i de la tenacitat que requereixen, que requereix la política municipal. La Maria Aurèlia Capmany, en Josep Maria Serra Martí i l’Antoni Santiburcio, vagi per ells i per tots els qui ens han deixat el nostre record emocionat. Vull afegir-hi, l’alcalde del Prat, mort d’accident, anant a casa seva, anant al seu Ajuntament, tornant al seu Ajuntament, l’Antonio Martín; l’alcalde de Reus, Anton Borrell, i el cap de l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona, Ramon Trias Fargas.

La seva feina, la dels governants i la dels opositors, com la de tants i tants d’altres, com la vostra d’ençà que hi sou, ha contribuït a consolidar la democràcia i a enfortir l’esperit cívic i d’integració de la nostra societat, i a fer que els nostres pobles i ciutats hagin guanyat cada dia una engruna més de qualitat urbana, de qualitat cultural i de qualitat de vida. Avui, dia 19 d’abril de l’any 2004, vint-i-cinc anys després de prendre possessió la primera generació de regidors i regidores sorgits de la nova etapa que es va iniciar en aquell moment al nostre país, podem mirar al futur amb més serenitat i amb més esperança que mai. Més que mai, quan a més Barcelona esdevé la ciutat seu de la Unió de Ciutats del Món.

Vull avançar-vos que amb el conseller de Governació estudiarem la possibilitat de, com vosaltres demaneu en el vostre manifest, declarar el dia 19 d’abril, per a cada any, a partir d’ara, el dia del municipi i rebre-us cada any, sigui en aquesta casa, si el president del Parlament així ho considera oportú, sigui en el Palau de la Generalitat. N’hem parlat, en parlarem, tenim una visió favorable d’aquesta possibilitat i, per tant, si tot va bé, ens acomiadem però només per un any.

Fins a l’any que ve. Moltes gràcies.