Les dones són el 30% dels càrrecs de direcció a les empreses i l'administració pública

Prop de 600 persones participen enguany a la Jornada anual de l'Institut Català de la Dona

query_builder   10 octubre 2003 11:04

event_note Nota de premsa

Les dones són el 30% dels càrrecs de direcció a les empreses i l'administració pública

Prop de 600 persones participen enguany a la Jornada anual de l'Institut Català de la Dona

La consellera de Justícia i Interior, Núria de Gispert, la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Joana Ortega i el president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Miquel Valls, han inaugurat la Jornada Agor@ 2003 sobre dona, lideratge i presa de decisió.

Prop de 600 persones participen a la Jornada, que compta amb més de 15 persones ponents que analitzen el potencial de la dona en el lideratge des de diversos àmbits.

En l’acte d’inauguració la presidenta de l’Institut Català de la Dona ha destacat que "la participació paritària d’homes i dones en els òrgans de decisió és una qüestió de democràcia i de justícia, però també d’eficàcia".

Joana Ortega considera que "les famílies reprodueixen l’esquema empresarial a grans trets, i que la plurifuncionalitat que requereix la direcció, les dones la tenen assumida des de fa molt temps".

Per a la presidenta de l’ICD "cal implantar un sistema de relacions laborals, empesarials i de lideratge basat en la professionalitat i en la capacitat de les persones, independentment de si són homes o són dones".

Anàlisi de la situació de la dona en el lideratge i la presa de decisió

La progressiva incorporació de la dona al mercat laboral augmenta cada any. A Catalunya, les dones d’entre 16 i 64 anys tenen una taxa d’ocupació del 55,11%, per sobre de la taxa europea (53,8%, març 2002) i de la de l’estat espanyol (46,67%) (segons EPA). Això indica una evolució important si tenim en compte que l’any 1985 la taxa d’ocupació de les dones era del 27,38%.

En relació amb el total de persones ocupades, les dones són el 38,33% de la població ocupada de l’Estat espanyol, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (2n trimestre de 2003). És a dir, d’un total de 16.666.000 persones ocupades, 6.387.400 són dones.

Poc a poc les dones han anat assumint nous reptes i ascendint en l’escala laboral. Si bé fa uns anys el nombre de dones empresàries i directives era mínim actualment un 29,99% de les persones que dirigeixen empreses o institucions són dones. En nombres absoluts, són 377.300 dones.

El procés d’equiparació comença des de baix i són les empreses més petites les que tenen més dones directives. Així doncs tenim que un 45,06% de la gerència de les empreses sense persones assalariades és portada per dones. En nombres absoluts són 198.100 dones.

Pel que fa a les empreses de menys de 10 treballadors/es, hi ha 120.200 dones dirigint empreses, fet que representa un 26,55% del total.

A mesura que s’analitzen empreses més grans el nombre de dones als més alts càrrecs disminueix. Les dones són el 16,13% de les directores d’empreses i de l’administració pública amb més de 10 treballadors/es.

Això anirà canviant en la mesura que les noves generacions de dones directives que actualment estan en càrrecs directius intermitjos arribin a tenir opcions als llocs directius.

En una dècada s’ha doblat el nombre de dones electes a la política

Pel  que fa al lideratge en l’àmbit polític, les dones han anat progressant a cada legislatura. El Parlament de Catalunya, la legislatura que ara acaba, comptava amb un 27,4% de dones, 37 diputades, mentre que en la legislatura 1992-1995 n’hi havia 20, un 14,8%.

Malgrat que encara no es pot parlar d’una situació paritària, en cada legislatura es nota l’avenç progressiu de les dones. Com a mitjana, en una dècada s’ha doblat el nombre de dones parlamentàries, alcaldesses, regidores, senadores, etc. tot i que en alguns àmbits l’increment ha estat més alt. Dades sobre participació política.

La Jornada Àgor@ arriba enguany a la seva quarta edició. Les tres agor@s anteriors s’han dedicat a a la conciliació entre la vida laboral i familiar, la integració de l’economia domèstica en el sistema econòmic familiar i a l’equiparació de condicions en el mercat de treball.