Mas demana valentia als socialistes per desmarcar-se del PP i la seva política de regressió autonòmica

L'IEA avala una reforma de l'Estatut que concreti competències i protegeixi l'autonomia

query_builder   9 juliol 2003 21:45

event_note Nota de premsa

Mas demana valentia als socialistes per desmarcar-se del PP i la seva política de regressió autonòmica

L'IEA avala una reforma de l'Estatut que concreti competències i protegeixi l'autonomia

El conseller en cap, Artur Mas, ha demanat avui valentia i coratge als socialistes per desmarcar-se del PP i fer una política alternativa i respectuosa amb les autonomies i les nacionalitats històriques.

Per a Mas, “els socialistes estan absolutament aliniats amb el PP per fer una política de regressió autonòmica i donar-li més múscul i més força a l’Estat central”. El conseller en cap ha reaccionat així a les paraules de l’ex-secretari general del PSE, Nicolàs Redondo Terreros, que ha proposat un acord PP-PSOE per no pactar amb els nacionalistes que vulguin superar el marc constitucional després de les pròximes eleccions. Segons Mas, per a Terreros “els nacionalismes, com CIU, sobren, no tenen res a dir ni a fer i cal apartar-los”.

Mas ha comparat la posició de Redondo amb la d’altres líders socialistes com Bono, Ybarra o Zapatero i ha assegurat que “els socialistes catalans diuen aquí una cosa i després a Madrid diuen el mateix que Zapatero, Redondo i Bono”.

El conseller en cap ha fet aquestes declaracions a l’Institut d’Estudis Autonòmics, on avui s’ha presentat l’ “Informe sobre la reforma de l’Estatut”. L’estudi jurídic denuncia les mancances de l’actual marc estatutari i constitucional i proposa que un nou Estatut concreti les competències de la Generalitat i protegeixi la seva autonomia. Mas ha destacat que “l’informe demostra que hi ha marge per avançar molt en l’autogovern dins de la Constitució”. També ha admès que caldrà entrar en el joc del pacte per fer possible el nou Estatut i “respondre a una política de retallada d’autonomia”. 

1. Conclusions de l’Informe

L’estudi fa una diagnosi de l’aplicació de l’actual marc estatutari i constitucional i en constata les principals deficiències:

 Falta de capacitat per fixar polítiques pròpies en àmbits materials coherents i complets

 Funcions executives fragmentades i restringides

 Manca de capacitat plena d’autoorganització

 Inadaptació al model autonòmic de l’Administració estatal i de l’Administració de justícia

 Insuficient participació en les institucions i en les polítiques estatals

 Dèficits participatius en l’àmbit de la Unió Europea i en la projecció exterior de Catalunya

 Manca d’un finançament suficient, estable i garantit

 Insuficient reconeixement i garantia de la singularitat de Catalunya

 Riscos de desnaturalització de les potestats legislatives de la Generalitat

A partir d’aquesta diagnosi, l’informe arriba a les següents conclusions:

 “El nou Estatut permetria, d’una banda i principalment, concretar de forma més àmplia i detallada l’àmbit competencial de la Generalitat, més enllà de les fórmules genèriques i, a voltes, ambigües que utilitza l’Estatut vigent”. Això, segons l’estudi, permetria una major definició de l’autonomia de Catalunya i la protegiria al mateix temps d’eventuals ingerències.

 “La naturalesa de l’Estatut i les possibilitats de reforma permeten incloure en el text estatutari un camp fins ara pràcticament inèdit o poc tractat: la participació de la Generalitat en els òrgans constitucionals i la col•laboració amb l’Estat, o d’altres aspectes rellevants per a l’autogovern com el finançament o la participació en els assumptes europeus”.

 “L’Estatut també podria incloure una part relativa al règim interior de Catalunya desenvolupant, per exemple, aspectes bàsics de les institucions de la Generalitat o els drets dels ciutadans”.

 “Existeix la possibilitat d’incloure en el nou Estatut certs règims singulars que modulin les competències estatals de l’article 149.1 CE, fonamentant-se, per exemple, en algunes de les singularitats pròpies de la comunitat catalana (organització territorial, dret civil, etc..)”

 “La reforma de l’Estatut podria combinar-se amb un procés simultani de transferència de competències estatals per la via de l’article 150.2 CE, amb l’únic límit d’aquelles competències que es considerin essencials per l’existència de l’Estat.”

 “Podria pensar-se en una actualització dels drets històrics de Catalunya a través del nou Estatut, per tal de donar un major fonament als règims que es puguin establir en l’àmbit competencial o d’altres amb l’objectiu de reconèixer un tractament diferencial per a Catalunya”.

1. Context i objectius de l’Informe

L’informe de l’IEA, encarregat pel Govern de la Generalitat, constata que “la via de la reforma estatutària constitueix avui un punt de referència majoritari a Catalunya” i destaca “la funció constitucional que compleix l’Estatut d’autonomia i la seva doble naturalesa estatal i autonòmica, (...) la qual cosa referma la importància de la reforma de l’Estatut per augmentar l’autogovern, per sobre d’altres mecanismes que parteixen d’una aplicació alternativa del marc constitucional i estatutari vigent”.

A partir d’aquesta constatació, considera que “resulta oportú fer una reflexió jurídica aprofundida sobre el contingut, abast i formes d’articulació que podria plantejar la reforma”. El mateix informe assegura que la seva principal finalitat és “contribuir, en la part acadèmica que li pertoca, a fer que aquest procediment de reforma i les propostes que es puguin elaborar en el seu moment en seu parlamentària es recolzin sobre unes bases que les dotin de la major solidesa i el major rigor jurídic”.

Amb aquest objectiu, l’informe analitza les principals mancances de l’aplicació del marc constitucional i estatutari vigent, i el paper que pot tenir la reforma de l’Estatut per modificar aquest escenari i les possibilitats, vies i mecanismes que es podrien utilitzar per corregir els punts febles evidenciats.

2. Autoria del document

Aquest document ha estat elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics amb la col•laboració i suport d’una Comissió acadèmica integrada per Enoch Albertí (Universitat de Barcelona), Enric Argullol (Universitat Pompeu Fabra), Joaquim Ferret (Universitat Autònoma de Barcelona) i Carles Viver (Universitat Pompeu Fabra).

El grup de treball de l’Institut d’Estudis Autonòmics que ha preparat l’Informe ha estat conformat per Antoni Bayona (director de l’IEA), Laura Díez (Universitat de Barcelona i assessora de l’IEA) i Xavier Bernadí (Universitat Pompeu Fabra). La coordinació i direcció de l’estudi ha anat a càrrec d’Antoni Bayona, director de l’Institut.